Back

ⓘ Jaciment dels Casots



Jaciment dels Casots
                                     

ⓘ Jaciment dels Casots

El jaciment paleontològic dels Casots es localitza dins el terme municipal de Subirats, on shan trobat restes de mamífers duns 16 milions danys dantiguitat. Es troba a prop de la carretera BP-2427 en direcció al Castell de Subirats i de la Masia de Cal Sutxet, dins de la zona de la Serra dOrdal. Es tracta dun dels jaciments del Miocè inferior més importants dEuropa. Va ser declarat Bé Cultural dInterès Nacional per la Generalitat de Catalunya. La importància del jaciment paleontològic ha motivat la realització de diverses iniciatives locals no reeixides per a crear un centre dinterpretació. Així sha parlat dun Centre dInterpretació Paleontològic dels Casots o bé de realitzar un Centre dInterpretació del Patrimoni Històric i Natural de Subirats.

                                     

1. Descobriment

El jaciment es va descobrir el 1989, quan Toni Adell, un veí de Sant Sadurní dAnoia va trobar alguns ossos fòssilitzats a prop del Puig den Figueres, dins del terme municipal de Subirats, a lAlt Penedès.

Adell va dipositar la seva troballa al Museu de Geologia de Barcelona. Els tècnics del museu, Jaume Gallemí i Julio Gómez Alba, van identificar les troballes com a restes déssers vertebrats i es van posar en contacte amb lactual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Des dallà, al cap de poc mesos, es va organitzar la primera duna sèrie de campanyes dexcavacions, que van convertir el jaciment en un lloc de referència Europeu per a lestudi del Miocè inferior.

Lexplotació minera de les mines de lignit de la Fontsanta és anterior a 1850, data en què foren abandonades. Juntament amb les mines de lignit de la partida del Gormaget Alcoi són de les primeres restes fòssils trobades la península Ibèrica. Foren descrites a finals del segle xix, i es troben molt a prop del jaciment actual.

                                     

2. Jaciment

El jaciment es va formar al Miocè en un petit llac situat sobre un basament calcari del Mesozoic. Amb el temps es van anar dipositant sediments que van permetre la fossilització duna gran varietat de vertebrats i de restes vegetals.

Els sediments estan formats tant per calcàries massisses com per materials lutítics, així com per fàcies grolleres grava, conglomerat. a les zones en contacte amb el basament calcari.

Estratigrafia

Es va fer una columna estratigràfica del jaciment duna mica menys de dos metres en un dels sectors excavats, formada per lutites de colors en un ambient lacustre. Als entorns de la Masia de Cal Sutxet, molt propera al jaciment, afloren capes de lutites i bretxes que també han lliurat algunes restes fòssils. Es creu que aquests dipòsits més grollers es formaren a partir davingudes torrencials de rambles adossades al marge de la conca.

                                     

3. Campanyes

En la primera campanya, duta a terme al cap de pocs mesos de la primera troballa, es van recollir unes 200 restes fòssils només en superfície. Més endavant, entre 1989 i 1994 es va decidir excavar una superfície daproximadament uns 200 m² la zona nord-est de lactual jaciment. Gràcies a aquestes campanyes shan recuperat més dun miler de restes diferents, on es troben tant micro-com macrovertebrats.

                                     

4. Fòssils

La gran part de fòssils trobats pertanyen a diversos grups danimals vertebrats, entre els quals destaquen els mamífers, tot i que també shan trobat fòssils de peixos, amfibis, rèptils i aus. Destaca el seu excel lent i excepcional grau de conservació. Entre les peces trobades destaquen esquelets de rinoceront, cèrvids, aus i cocodrils, així com una diversitat considerable de cranis i daltres restes aïllades. Actualment les restes fòssils són part de la col lecció de lInstitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Pel que fa a les restes de plantes, sha trobat moltes tiges de plantes aquàtics, alguns troncs darbres -no identificables- i alguns fruits.

                                     

4.1. Fòssils Fauna

Al jaciment sha trobat una gran diversitat de fauna de vertebrats:

  • Artiodàctils: suïformes Bunolistriodon, Taucanamo, Bòvids Palaeomerycids, cèrvids Lagomeryx i Procervulus, tragúlids Caenotherium, Anchitherium sp., Rhinocerotidae
  • Rodentia: Democricetodon hispanicus, Democricetodon, Megacricetodon minor primitivus, Ligerimys ellipticus, Glirudinus modestus, Microdyromys, Muscardinus, Peridyromys murinus, Pseudodryomys ibericus, Simplomys julii, Simplomys simplicidens, Paraglis, Atlantoxerus idubedensis, Heteroxerus rubricati
  • Carnívors: cànids Amphicyon, úrsids Amphicyon giganteus, hemicyionids, mustèlids formes properes als Iberyctis, vivèrrids Semigenetta i fèlids.
  • Proboscidis: hi ha del gènere Tetralophodon i Deinotherium
  • Perissodàctils: És un dels grups més nombrosos de fòssils.
  • Proboscidea: Gomphotherium, Deinotheriidae, Orden Artiodactyla, Cainotherium miocaenicum, Eurolistriodon adelli, Taucanamo primum, Dorcatherium crassum, Lagomeryx, Procervulus dichotomus, Eotragus artenensis, Ampelomeryx ginsburgi.
  • Insectívors: Gen. et sp. indet.
  • Chiroptera: Gen. et sp. indet.


                                     

5. Paleoambient

El jaciment dels Casots correspon a un antic llac i per tant no és gens estrany que shagin recuperat abundants restes de vegetació i animals aquàtics, com peixos, cocodrils, tortugues daigua i cargols. A més alguns dels mamífers recuperats segurament habitaven la riba del llac, com és el cas del paleomerícid Ampelomeryx i el cérvol daigua Dorcatherium. Mentre que sha suggerit que el primer podria haver tingut un mode de vida similar al de lactual ant Alces alces, que viu en zones boscoses inundades daigua, Dorcatherium, com els seus parents actuals podria haver tingut costums semiaquàtiques. La gran diversitat de lirons arborícoles indica que prop del llac hi hauria boscos més o menys densos, mentre que altres rosegadors, com els esquirols terrestres, semblen indicar que també hi havia zones més obertes, a manera de grans clarianes al bosc. La presència de cocodrils indica que les temperatures mitjanes deurien ser força altes, segurament de tipus tropical a subtropical.



                                     

6. Bibliografia

  • Galindo, J 2010 Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans. In Història Natural dels Països Catalans, Vol 16: Addenda de flora i fauna pp 421-423
  • Casanovas-Vilar, I.; Alba, D.M, Moyà-Solà, S. "El Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès: Panorámica general de la cuenca y yacimiento de Els Casots Subirats: Una fauna de vertebrados del Aragoniense Inferior". A: Guía de Campo de las XXVII Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Sociedad Española de Paleontología.
  • Pickford, M. & Moyà-Solà, S. 1994. Taucanamo Suoidea, Tayassuidae from the Middle Miocene MN04a of Els Casots, Barcelona, Spain. Comptes Rendus de lAcadémie des Sciences de Paris 319: 1569-1575.
  • Moyà-Solà, Salvador; Lluís Rius Font. El Jaciment Paleontològic dels Casots Subirats, Alt Penedès. Tribuna Arqueologia, 1991.
  • Pickford, M. & Moyà-Solà, S. 1995. Eurolistriodon gen. nov. Suidae, Mammalia from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen 98: 343-360.
  • Ginestí, M. 2008. Els cricètids del Miocè inferior MN4 dels Casots Subirats, Barcelona. Trabajo de máster inédito, Institut Català de Paleontologia, Universitat Autònoma de Barcelona. 33 pp.
  • Agustí, J. & Llenas, M. 1993. Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots Vallès-Penedès. Nota preliminar. Comunicaciones de las IX Jornadas de Paleontología, Málaga, pp. 70-72.
                                     

7. Enllaços externs

  • Memòria de linventari de patrimoni cultural i natural de Subirats PDF
  • Memòria de lexcavació dels Casots PDF
  • "els Casots". LEnciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
                                               

Can Morató

"Can Morató" té aquests significats: Jaciment de Can Morató a Llagostera el Gironès Can Morató Llagostera Can Morató Santa Maria de Palautordera, casa eclèctica a Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →