Back

ⓘ Art modern



                                               

Doidalses de Bitínia

Doidalses de Bitínia fou un escultor grec, que treballà preferentment per al rei Nicomedes I de Bitínia. La seua obra més famosa és la Venus ajupida, cèlebre estàtua molt valorada en lantiguitat grecoromana, de la qual es feren moltes còpies per decorar palaus, jardins i edificis públics. Actualment nhi ha còpies en museus de tot el món: Museu del Prado Madrid, Museu del Louvre París, Uffizi Florència, Museu Nacional Romà del Palau Altemps Roma, British Museum Londres, Ny Carlsberg Glyptotek Copenhaguen, Metropolitan Museum of Art Nova York, Museu Arqueològic de Rodes, etc. També se nhan e ...

                                               

Cristina Ribera i Cirera

La primera notícia que se’n coneix és la seva participació en l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú de l’any 1882, en la qual va obtenir una medalla de progrés. Uns anys més tard, també va ser premiada amb una medalla d’or en l’Exposició de Barcelona de 1888. L’any 1898 va participar en la quarta edició de l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques organitzada per l’Ajuntament de Barcelona al Palau de Belles Arts, en la qual va presentar quatre peces brodades amb seda de colors. Un d’aquests treballs va obtenir una medalla de primera classe de la secció d’arts industrials i ...

Art modern
                                     

ⓘ Art modern

Art modern és un terme referit la major part de la producció artística des de finals del segle xix fins aproximadament els anys 1970, per oposició al denominat art acadèmic, que representaria la tradició; mentre que lart modern representaria lexperimentació. Produccions recents són sovint denominats art contemporani, encara que aquest terme també es refereix a lart de lEdat contemporània. Cal entendre, per tant, que el concepte dart modern no és cronològic, sinó estètic; destil, de sensibilitat o fins i tot dactitud: un pintor academicista com William Adolphe Bouguereau no fa art modern, mentre que Vincent van Gogh indubtablement sí.

Lart modern representa com a innovació davant la tradició artística de lart occidental una nova forma dentendre lestètica, la teoria i la funció de lart, en què el valor dominant en pintura o escultura ja no és la imitació de la natura o la seva representació literal. La invenció de la fotografia havia fet aquesta funció artística obsoleta. Al seu lloc, els artistes van començar a experimentar amb nous punts de vista, amb noves idees sobre la natura, materials i funcions artístiques, sovint en formes abstractes.

                                     

1. Rebuig

El rebuig a lart modern va ser molt fort des que va començar a encunyar-se el concepte, no només als ambients socials conservadors dels que els artistes moderns cercaven atreure ladmiració, sinó entre intel lectuals que es van ocupar molt seriosament de la seva anàlisi, com van ser els casos, a Espanya, dEugeni dOrs i Rovira, autor de la lapidària frase: "Tot el que no és tradició, és plagi" ; o José Ortega y Gasset, que va titular una de les seves obres: La deshumanització de lart, lany 1925.

El comunisme soviètic i el feixisme italià, que des del seu origen i durant els anys 1920 van estar estretament vinculats a les avantguardes constructivisme, futurisme, van comprovar a partir dels anys 1930 la necessitat de canalitzar la seva manipulació propagandística al terreny de lestètica a través dun art molt més fàcilment digerible per les masses. Van trobar solucions gairebé idèntiques al que es va conèixer com a realisme socialista o art feixista. El cas del nazisme, va identificar lart modern amb la denominació d "art degenerat" Entartete Kunst dels dements i de les races inferiors, per contraposició als valors duna pretesa estètica ària o art ari. No obstant això, la persecució als jueus i locupació alemanya dEuropa durant la Segona Guerra Mundial va donar opurtunidad per a lespoliació més o menys dissimulada de moltes peces dart modern per part dels dirigents nazis que no les destruïen, sinó que se les apropiaven.

Simultàniament, el capitalisme nord-americà, en canvi, va assumir amb gran dinamisme lart modern, implicant-ho al procés productiu i aprofitant les seves grans possibilitats per al mercat.

                                     

2. Precedents

Per a lescultura i larquitectura moderna es compta la seva aparició al final del segle xix, i els principis de la pintura moderna es poden localitzar anteriorment.

Precedents de les idees artístiques modernes ja es poden veure a lobra dels grans mestres barrocs Velázquez o Rembrandt; dautors de finals del segle xviii i començaments del XIX més o menys pròxims al romanticisme ; i dautors de mitjans del segle xix més o menys pròxims al realisme. Per a aquestes dates comença a ser usual la percepció de lartista modern com un "incomprès social", aliè a les institucions; encara que paradoxalment acabi creant la seva pròpia institucionalitat alternativa Salon des Refusés, 1863-Saló dels rebutjats-.

En aquest Saló de París, Édouard Manet va exhibir la seva pintura El dinar campestre. Dates anteriors també shan proposat, entre elles el 1855 que va ser lany que Gustave Courbet va exhibir Lestudi i el 1784 any en què el pintor Jacques-Louis David va acabar la seva pintura El jurament dels Horacis. En les paraules de lhistoriador dart H. Harvard Arnason:

                                     

3. Impressionisme i avantguardes

Limpressionisme i el postimpressionisme van significar ja un art decidit a experimentar amb noves maneres de representació de la llum i lespai a través del color i la pintura, i de la vibració de la matèria en escultura Rodin. Als anys previs la Primera Guerra Mundial, una explosió de creativitat va tenir lloc amb el fauvisme, cubisme, expressionisme i futurisme.

La Primera Guerra Mundial va portar amb ella el fi daquesta fase, però va indicar linici duna sèrie de moviments antiartístics, com el dada i el treball de Marcel Duchamp i el surrealisme. També grups com de Stijl i Bauhaus acabaven de començar a desenvolupar noves idees sobre la interrelació dels arts, arquitectura, disseny i educació artística.

                                     

4. Amèrica

Al seu origen, donada la seva natura reactiva, lart modern és un fenomen exclusivament europeu, encara que en algunes ocasions es plantejava la necessitat de cerca de tradicions alternatives fora de lart occidental a lart africà cubisme, o a lart japonès impressionisme, o fora de les fases més classicistes de la mateixa tradició occidental el prerafaelitisme.

Larquitectura moderna, amb la intenció daconseguir models per a una alternativa per la ciutat tradicional, va crear un moviment per racionalitzar lhabitatge sobretot per a les trucades "ciutats industrials", com la Ville Radieuse de Le Corbusier. Al Museu dArt Modern de Nova York es va organitzar el 1931 la primera "Exposició Internacional dArquitectura Moderna", amb els arquitectes Le Corbusier, Walter Gropius, J.J.P. Oud i Mies van der Rohe com a líders daquest moviment.

Lart modern va ser introduït a Amèrica durant la Primera Guerra Mundial quan un nombre dartistes als barris de Montmartre i Montparnasse a París van fugir de la guerra. Francis Picabia 1879-1953, va ser el responsable de larribada de lart modern la ciutat de Nova York. Tanmateix, va ser només després de la Segona Guerra Mundial quan els Estats Units es van convertir al centre datenció dels nous moviments artístics. Els anys 1950 i 1960 van veure laparició de lexpressionisme abstracte, art op, art pop i minimalisme; Happening, Fluxus, Video art, art natura, performance, art conceptual i fotorrealisme.



                                     

5. Escultura

A principis del segle xx, Pablo Picasso va revolucionar lart de lescultura combinant objectes i materials dispars integrats en un sol conjunt per addició. Així com el collage fou una tècnica radical en lart bidimensional, Picasso aportà una construcció radical en lobra en tres dimensions. Anys més tard Picasso es va convertir en un prolífic ceramista, revolucionant la forma en què la ceràmica es percep com a art. George E. Ohr i escultors contemporanis com Peter Voulkos, Kenneth Price i altres han utilitzat la ceràmica com un mitjà important integrant del seu treball.

Lescultura ha jugat un paper important en tots els moviments artístics del s.XX: En les avantguardes de la primera meitat del segle De Stijl, suprematisme, constructivisme, cubisme, dadaisme, surrealisme, futurisme i en lart de la post-guerra com el minimalisme, lexpressionisme abstracte, lart popt, lart natura i les posteriors derivacions dinstal lacions artístiques.

Alguns artistes de làmbit català han contribuït de manera important amb el seu treball en el desenvolupament de lescultura al s.XX: Aristides Maillol, Leandre Cristòfol, Eudald Serra, Angel Ferrant, Joan Miró, Juli González, Pablo Gargallo, Joaquim Llucia i Olivet.

Altres artistes que cal citar: Picasso Gaston Lachaise, Sir Jacob Epstein, Henry Moore, Alberto Giacometti, Jacques Lipchitz, Umberto Boccioni, Isamu Noguchi, David Smith, Alexander Calder, Cy Twombly, Joseph Beuys, Nam June Paik, Niki de Saint Phalle, Wolf Vostell, Andy Warhol, Jean Tinguely, Richard Lippold, George Rickey Louise Bourgeois i Louise Nevelson, Sir Anthony Caro, John Chamberlain, Mark di Suvero, Tony Smith, Robert Morris, Donald Judd, Larry Bell, Anne Truitt, Richard Serra, Dan Flavin, Carl Andre, entre molts altres.

                                     

6. Interpretació postestructuralista de lart contemporani

La teoria del postestructuralisme ha encunyat el terme "postmodern", ja que des daquesta teoria sentreveu la impossibilitat de seguir creant des dels preceptes de loriginalitat i la novetat elements mateixos de la modernitat; en comptes daixò sapunta a elements com reinterpretacions, resignificaciones i el gir lingüístic per tal dampliar el concepte dart i establir-ho com un acte comunicatiu.

Aquest tipus de pràctiques sinicien des del qüestionament de la institució de lart a partir de lobra de Marcel Duchamp, Font 1917, un objecte quotidià descontextualitzat i exhibit provocativament com obra dart un urinari possat al revés. Però aquest pensament es comença a ampliar i a prendre seriosament des de la dècada dels setanta fins als nostres dies amb el redescobriment de lobra de Duchamp i dels "Dadaistas" de principis del segle xx a mans dartistes com Robert Rauschemberg, teòrics com Rosalind Krauss i tota lescola postestructuralista, que van posar aquest pensament dins del main stream internacional.



                                     

7. Postmodern

Aquesta època, un nombre dartistes i arquitectes havien començat a rebutjar la idea de "modern" i van començar a crear obres típicament postmodernistes. Dallà la rellevància de la crisi de les avantguardes artístiques i el debat modernitat-postmodernitat. Començant des de lera de postguerra, menys artistes usaven pintura com mitjà principal. Al seu lloc, es van generalitzar les grans instal lacions. Des dels anys 1970, el media art sha convertit en una categoria per si mateix, amb un emergent nombre dartistes experimentant amb les noves tecnologies. El videoart és lexemple més conegut.

                                     

8. Bibliografia

  • Atkins, Robert. Artspeak: A Guide to Contemporary Ideas, Movements, and Buzzwords. New York: Abbeville Press, 1990. ISBN 1-55859-127-3.
  • Rubert de Ventós, Xavier. El Arte Ensimismado. Barcelona, Anagrama, 1997. ISBN 84-339-1470-7. Christian Saehrendt y Steen Kittl, Yo También Sabría Hacerlo. Entender el Arte Moderno. Anécdotas y curiosidades, Barcelona 2009, ISBN 978-84-96924-43-7 cast.
  • Arnason, H. Harvard. History of Modern Art: Painting, Sculpture, Architecture, Photography. Fourth Edition, rev. by Marla F. Prather, after the third edition, revised by Daniel Wheeler. New York: Harry N. Abrams, Inc., 1990. ISBN 0-8109-3439-6.
  • Mullins, Charlotte. Painting People: Figure Painting Today. New York: D.A.P., 2006. ISBN 978-1-933045-38-2.
  • Gombrich, E. H. The Story of Art. Londres, Phaidon, 1958. OCLC 220078463.
  • Christian Saehrendt y Steen Kittl, Yo También Sabría Hacerlo. Entender el Arte Moderno. Anécdotas y curiosidades, Barcelona 2009, ISBN 978-84-96924-43-7
  • Sedlmayr, Hans. La revolución del arte moderno. El Acantilado, 2008. ISBN 978-84-96834-36-1.
  • Suàrez, Alícia i Vidal, Mercè. Historia Universal del Arte: El siglo XX Vol. IX. Barcelona, Editorial Planeta, 1989. ISBN 84-320-8909-5.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →