Back

ⓘ Zona humida



                                               

Serpentari

"Serpentari" té aquests significats: Serpentari o secretari ocell Serpentari del Congo Dryotriorchis spectabilis, ocell rapinyaire de la família dels accipítrids que habita zones de selva humida Serpentari de Cèlebes S. rufipectus, ocell de la família dels accipítrids que habita els boscos de Sulawesi i altres illes Serpentari de les Andaman S. elgini, ocell de la família dels accipítrids que habita als boscos de les illes Andaman Serpentari comú Spilornis cheela, ocell rapinyaire de la família dels accipítrids que habita els boscos de lÀsia Meridional Serpentari del Kinabalu S. kinabaluen ...

                                               

Provincia de Hà Tĩnh

La Provincia de Hà Tĩnh) es una província de la regió de Bắc Trung Bộ del Vietnam. Té una població, segons el cens de 2019, de 1.288.866 habitants i una extensió de 5.990.7 km 2.

Zona humida
                                     

ⓘ Zona humida

Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades daigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada. Són zones que es troben al límit entre les zones terrestres i aquàtiques, sent molt diferents daquestes zones però depenent-ne significativament. Aquestes zones humides tenen una biodiversitat molt gran i són un lloc demmagatzemament per laigua excessiva: durant les inundacions absorbeixen laigua excessiva, i durant les sequeres, deixen anar aigua, de manera que es compensa naturalment.

la conca mediterrània les zones humides són deltes de rius, albuferes, estanys, maresmes i oasis, i constitueixen lhàbitat dels ocells aquàtics i migratoris, protegits pel Conveni de Ramsar. Hi ha algunes zones humides artificials amb valor ecològic per exemple, les salines o amb importants funcions hidrològiques per exemple, embassaments daigua potable o per al control dinundacions.

El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar la data dadopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides Conveni de Ramsar.

A Catalunya hi ha 2.978 zones humides: 2.069 estanys alpins i 579 són molleres i torberes. Les restants 330, distribuïdes per tot Catalunya. Les zones humides de Catalunya estan identificades i delimitades a lInventari de zones humides de Catalunya.

                                     

1. Definició

A efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, despais naturals, "sentén per zones humides les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, daigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones daigües marines la profunditat de les quals amb marea baixa no supera els sis metres".

Segons el Conveni de Ramsar, signat pel govern espanyol el 1982, les zones humides es defineixen com:

  • Article 1:1" Les extensions de maresmes, pantans i torberes cobertes daigua, siguin naturals o artificials, permanents o temporals, estancades o corrents, dolces, salobres o salades, incloses les extensions daigua marina que en marea baixa tingui una profunditat menor a sis metres.”
  • Article 2:1" poden comprendre les zones riberences o costaneres adjacents, així com illes o extensions daigua marina duna profunditat superior als sis metres en marea baixa, quan estiguin dins de la zona humida.”
                                     

2.1. Característiques Hidrologia

La hidrologia duna zona humida està associada amb la dispersió temporal i espacial, flux, i atributs fisicoquímics de la seva aigua superficial i subterrània. Basats en la hidrologia, les zones humides es poden categoritzar com Zona riberenca associada a rius, lacustre associada a llacs i reserves, i palustre aïllades, sense corrent daigua.

Els fluxos hidrològics dentrada a una zona humida són bàsicament per precipitació, aigua superficial, i aigua subterrània, mentre que els de sortida són per evapotranspiració, escorrentia, i moviment de les aigües subterrànies.

La salinitat juga un paper clau en la química de laigua de les zones humides, especialment aquelles situades la costa, i en regions amb grans dèficits de precipitació. En zones humides no riberenques, la salinitat natural es regula per les interaccions entre les aigües superficials i subterrànies, que poden estar influenciades per lactivitat humana.

                                     

2.2. Característiques Sòl

La majoria de nutrients, tals com sofre, fòsfor, carboni i nitrogen es troben en el sòl de les zones humides. Segons si es produeix una respiració aeròbica o anaeròbica en el sòl influirà en els cicles de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen del sòl, i la solubilitat del fòsfor, contribuint a canvis químics en laigua.

                                     

2.3. Característiques Biodiversitat

Les zones humides cobreixen una part relativament petita de la superfície de la Terra, tot i així, són uns ecosistemes rics en biodiversitat. Les zones humides costaneres com els manglars, els escull de corall, estuaris i praderies marines tenen les comunitats més productives i biològicament diverses del món. Tanmateix, el paper de les zones humides com a reserves de biodiversitat està amenaçat, ja que són un ecosistema que sestà perdent i degradant a un ritme més ràpid que qualsevol altre des del 1900, shan perdut més del 64% de zones humides de tot el món.

Algunes espècies de fauna i flora són completament dependents de les zones humides, com és el cas del fartet, un peix daigua dolça que només viu en zones humides litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat dextinció.

                                     

2.4. Característiques Flora

La vegetació que podem trobar en una zona humida són les plantes aquàtiques o hidròfites, que són aquelles adaptades als ambients aquàtics. Sen poden diferenciar 4 categories: les emergents estan arrelades al sòl inundat però la major part està fora de laigua boga, phragmites; les plantes amb fulles flotants són les que tenen les arrels fixades al sòl submergit, però les fulles flotant nimfees; les submergides estan completament submergides i són les més adaptades als ambients aquàtics miriofil le; les flotants suren completament amb les arrels lliures dins laigua, poden presentar una morfologia molt reduïda i com que no tenen arrels fixades al substrat, han dabsorbir els nutrients directament de laigua salvinàcies, enciam daigua.

                                     

2.5. Característiques Fauna

  • Mamífers: només uns 100 mamífers són estrictament dependents de zones humides, incloent alguns dels mamífers més petits del món com algunes espècies de musaranyes, alguns dels més grans del món com els hipopòtams, o daltres també coneguts com les llúdrigues, els castors, els visons o la rata mesquera.
  • Ocells: més de 1800 espècies docells tenen certa dependència de les zones humides. Alguns grups són les calàbries, els cabussons, els pelicans, els corb marins, els anseriformes, els limícoles, etc
  • Amfibis: se nhan descrit més de 5000 espècies a tot el món, totes elles depenen de zones humides daigua dolça a excepció dalgunes espècies que poden tolerar aigua salabrosa en algun moment del seu cicle biològic. La majoria damfibis adults salimenten dinvertebrats, de manera que són un enllaç important en la xarxa tròfica entre insectes i altres vertebrats. Són animals molt sensibles a canvis en la qualitat dels hàbitats terrestres i aquàtics que habitin, ja que tenen una pell semi-permeable i presenten etapes del cicle biològic diferents. A causa daquesta alta sensibilitat, els amfibis són utilitzats com a bioindicadors per saber la qualitat ambiental dun hàbitat.


                                     

3. Serveis ecosistèmics

Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta la societat i que milloren la salut, leconomia i la qualitat de vida de les persones. No és casualitat, que la humanitat shagi desenvolupat al voltant de rius i planícies costaneres amb presència de zones humides, ja que aquestes són riques en recursos naturals i són claus per la superviviència i desenvolupament de moltes comunitats.

Els serveis ecosistèmics de les zones humides es poden classificar de la següent manera:

                                     

3.1. Serveis ecosistèmics Abastiment

  • Aliment: molts productes alimentaris estan produïts directament o indirecta en zones humides. El consum darròs aporta una cinquena part de les calories a nivell mundial. La seva producció requereix una gestió adequada de la zona humida on es troba. Fins a dues terceres parts de les espècies de peix que es consumeixen a nivell global, depenen de zones humides costaneres per reproduir-se, amagar-se i trobar-hi aliment.
  • Aigua: les zones humides retenen i emmagatzemen grans quantitats daigua que es poden fer servir per ús domèstic, agrícola o industrial.
  • Fibra i combustible: altres productes no alimentaris provenen especialment dels manglars. Per exemple: biomassa, pastura, fibres tèxtils, medicines tradicionals, etc
                                     

3.2. Serveis ecosistèmics Regulació

  • Control dinundacions i protecció contra temporals: diferents tipus de zones humides tenen rols importants en el control dinundacions. Les torberes i praderies humides que es troben la part alta dels rius actuen com esponges, absorbeixen laigua de pluja i la filtren poc a poc. Per altra banda, les zones humides costaneres, com els manglars, les maresmes, les llacunes o els estuaris protegeixen les comunitats humanes de temporals marins i de les marors ciclòniques.
  • Abastiment de laigua daqüífers: si la zona humida no està aïllada de les capes de laqüífer, aquesta el recarrega quan el nivell de laigua de laqüífer baixa, i al revés. Quan hi ha excedent daigua a laqüífer, somple la zona humida.
  • Purificació de laigua: les zones humides tenen la capacitat de retenir contaminants al sòl, als sediments i la vegetació. Algunes plantes, com el jacint daigua, la llentia daigua o les falgueres daigua poden absorbir i emmagatzemar metalls pesants tals com el ferro o el coure.
  • Mitigació i adaptació al canvi climàtic: les zones humides són un dels ecosistemes que estan en més risc de desaparèixer o degradar-se pel canvi climàtic. Manglars, maresmes i torberes són tipus de zones humides que podrien jugar un paper important com a embornal de carboni. Per altra banda, les zones humides costaneres poden frenar lerosió de la línia de costa a causa de la pujada del nivell del mar i de temporals cada cop més intensos.
  • Reserves de biodiversitat: les zones humides costaneres tals com els manglars, els esculls de corall, els estuaris o les praderies marines tenen les comunitats biològiques més riques i productives de tot el món.


                                     

3.3. Serveis ecosistèmics Cultural

  • Valor cultural: al desenvolupar-se les primeres civilitzacions al voltant de zones humides, laigua té un valor important per moltes religions, i les zones humides estan dins del patrimoni cultural de moltes comunitats.
  • Recreació i turisme: busseig, observació de fauna salvatge, lloguer dembarcacions, fotografia. són activitats que donen suport a leconomia local i regional.
                                     

3.4. Serveis ecosistèmics Sustentació

  • Retenció i reciclatge de nutrients: les plantes de les zones humides absorbeixen els nutrients dissolts a laigua com ara nitrats o fosfats procedents de fertilitzants o aigües grises i milloren la qualitat de laigua algunes zones humides poden reduir la concentració de nitrats fins a un 80%. Aquest sistema dabsorció de nutrients té un límit: si hi ha excedent, començarà un procés deutrofització.
  • Retenció de sediments: els sediments que arrosseguen els rius creen i mantenen zones humides fèrtils, no només esdevenen una font daliment important pels humans, si no també per peixos, ocells i altres animals.
                                     

4. Conveni Ramsar

El Conveni de Ramsar es va desenvolupar i adoptar pels estats participants en una trobada a Ramsar, Iran el 2 de febrer de 1971 i va entrar en vigor el 21 de desembre de 1975. El Dia Mundial de les Zones Humides té com a objectiu divulgar el valor dun dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, particularment fràgils i vulnerables.

                                               

Iban

"Iban" té aquests significats: Iban, idioma parlat a certes zones de Borneo Iban, grup humà de lilla de Borneo IBAN, sèrie de caràcters que identifiquen un compte corrent bancari

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →