Back

ⓘ Història de les religions



Història de les religions
                                     

ⓘ Història de les religions

La història de les religions es refereix a lestudi del registre de les experiències i idees religioses humanes. Com a disciplina sorgeix al segle XIX dins les ciències socials, o com la part històrica de les ciències religioses. La prehistòria de les religions es relaciona a lestudi de les creences religioses que van existir prèviament a ladveniment del registre escrit. El fris cronològic és una cronologia comparativa de la religió.

La paraula "religió" tal com es fa servir avui en dia no té cap traducció pre-colonial òbvia en les llengües no-europees. Daniel Dubuisson escriu que "el que lOccident i la història de les religions en el seu naixement han objectivitzat sota el nom de religió és. quelcom força únic, que podria ser apropiat només per a ell mateix i la seva pròpia història." La història de la interacció de les altres cultures amb la categoria religiosa és doncs la seva interacció amb una idea que es va desenvolupar primerament a Europa sota la influència de la Cristiandat.

                                     

1. Els estudis

Els primers tractats de religió comparada es troben a les obres dels grecs el costum de lestàtua del déu desconegut ha dinscriures en aquesta línia de curiositat envers els cultes daltres pobles. Dins les descripcions de diferents civilitzacions els historiadors clàssics com Heròdot o Plutarc incloïen referències a les seves religions, amb apunts dels seus orígens. Les religions monoteistes, per la seva banda, estan plenes dobres en apologia de les seves creences on caracteritzen altres religions definides com dinfidels, de gentils o paganes per oposició a un culte considerat autèntic o veritable. Aquestes apropaments, però, són esbiaixats perquè o bé es fixen només en lexotisme o condemnen les pràctiques alienes, totes elles parteixen de letnocentrisme.

A partir del segle xix, en canvi, sorgeix un nou interès per la història de les religions. El coneixement progressiu de noves cultures fruit del colonialisme i lauge de lantropologia i la separació parcial entre Església i Estat permet un enfocament no religiós, més científic, de manera que lestudi de les religions sassimila al daltres camps de la cultura.

Lescola dhistòria religiosa anomenada la Religionsgeschichtliche Schule va ser una escola de pensament alemanya del segle XIX que va començar a estudiar sistemàticament la religió com a fenomen sociocultural. La Religionsgeschichtliche Schule va aparèixer en un moment que lestudi escolar de la Bíblia i la història de lesglésia estaven florint a Alemanya i arreu veure alta crítica, també anomenat el mètode històric-crític. Tradicionalment les religions shan dividit en fases de progressió des de societats simples cap a complexes, especialment des del politeisme primitiu fins al monoteisme ètic. Però ara hi ha veus que afirmen que "el fet que la religió hagi evolucionat des del politeisme cap al monoteisme sha desacreditat".

La història de les religions està fortament influïda pels treballs de mitologia comparada amb treballs com els de Georges Dumézil, pels estudis orientals i la psicoanàlisi, que proporciona una nova explicació del fet religiós basat en les mancances i necessitats humanes allunyant-se de les revelacions pròpies de la història escrita des de cada culte. Els primers teòrics del fet religiós es van apropar la seva història, com per exemple Émile Durkheim, Max Weber o William James.

Els estudis van créixer la universitat al segle XX amb un descens als anys 80, sovint lligats a camps marcats per la interdisciplinarietat que abordaven la religió com una manifestació cultural que sha de posar en relació amb daltres. La història de les religions es relaciona amb altres disciplines que analitzen la religió, com lantropologia de la religió, la sociologia de la religió o la filosofia de la religió.

                                     

2. Comportament primat

Els parents vivents més propers de la humanitat són els ximpanzés comuns i els bonobos. Aquests primats comparteixen un avantpassat comú amb els humans que va viure fa entre quatre i sis milions danys. Aquest és el motiu que els ximpanzés i els bonobos es vegin com el millor substitut disponible per a aquest ancestre comú. Barbara King argumenta que mentre els primats no humans no són religiosos, exhibeixen alguns trets que haurien sigut necessaris per a levolució de la religió. Aquests trets inclouen la intel ligència superior, una capacitat per la comunicació simbòlica, un sentit de normes socials, la realització del "propi" i un concepte de continuïtat. LHomo heidelbergensis gairebé definitivament tenia una religió primitiva, però no es coneix si van inventar els déus, o si van ser espècies posteriors.

                                     

2.1. Comportament primat Moralitat i vida en grup

Tant el dr. Frans de Waal com Barbara King veuen la moralitat humana com la superació de la socialitat dels primats. Encara que la moralitat pot ser un tret humà únic, molts animals socials, com els primats, dofins i balenes, se sap que exhibeixen sentiments premorals. Dacord amb Michael Shermer, les següents característiques són compartides per humans i daltres animals socials, particularment els grans simis: "afecte i lligams, cooperació i ajut mutu, simpatia i empatia, reciprocitat directa i indirecta, altruisme i altruisme recíproc, resolució de conflictes i acords de pau, decepció i detecció de decepció, preocupació i cura comunitària sobre el que els altres pensen sobre tu, i sensibilitat i resposta a les regles socials del grup".

De Waal manté que tots els animals socials han hagut de contenir o alterar el seu comportament per la vida en grup perquè valgui la pena. Els sentiments premorals van evolucionar en les societats dels primats com a mètode de contenció de legoisme individual i construir grups més cooperatius. Per a qualssevol espècies socials, els beneficis de ser part dun grup altruista hauria sigut major que pas els beneficis de lindividualisme. Per exemple, la falta de cohesió del grup podria fer els individus més vulnerables a atacs destrangers. Formar part dun grup també pot millorar les oportunitats de trobar menjar. Això és evident entre els animals que cacen en grup quan abaten preses grans o perilloses.

Tots els animals socials tenen societats jeràrquiques en les quals cada membre coneix la seva pròpia posició. Lordre social es manté per certes normes de comportament esperat i lordre imposat pels membres del grup dominant a través del càstig. Tot i això, els primats dordre superior també tenen un sentit de reciprocitat i imparcialitat. Els ximpanzés recorden qui els hi va fer favors i que els hi va fer mal. Per exemple, els ximpanzés estan més acostumats a compartir menjar amb individus que prèviament els han netejat.

Els ximpanzés viuen en grups de fissió-fusió de 50 individus de mitjana. És probable que els primers avantpassats dels humans visquessin en grups de mida semblant.



                                     

3. Els orígens de la religió

La primera evidència didees religioses data duns quants centenars de milers danys enrere, cap als períodes del paleolític mitjà i el superior. Els arqueòlegs es refereixen als aparents enterraments intencionals de lhomo sapiens primerenc, datats tan antigament com fins als 300.000 anys enrere, com a evidència didees religioses. El Jaciment arqueològic dAtapuerca és un dels testimonis més antics en aquest sentit. A lOrient Mitjà Qafzeh es troben tombes on els cossos estan marcats amb ocre vermell fa 100000 anys, un pigment considerat sagrat, que indica que al paleolític ja existia la religió com a pràctica habitual. Daltres evidències didees religioses inclouen els artefactes simbòlics dels jaciments de lEdat de Pedra mitjana a lÀfrica. Tot i això, la interpretació dels primers artefactes paleolítics, respecte a com es relacionen amb les idees religioses, es manté en controvèrsia.

Levidència arqueològica en períodes més recents és menys controvertida. Nombrosos artefactes del paleolític superior 50.000-13.000 generalment són interpretats pels científics com a representatius didees religioses. Exemples de restes del paleolític superior associades amb creences religioses inclouen lhome lleó, les figuretes de Venus o lelaborat ritual denterrament de Sungir. Lexemple més destacat seria la cova de Chauvet França, on es van trobar pintures rupestres que representen cossos mig humans i mig animals, probablement propiciadors de la caça i que mostren un pensament màgic arrelat. Es creu que lhome daquesta era adorava animals com a representacions divines, com per exemple lós a Europa, que convivien amb el culte a deesses de fecunditat, trobades a petites estatuetes de pedra als jaciments europeus i asiàtics pertanyents a pobles que van viure fa més de 40000 anys.

Al segle xix, es van proposar diverses teories respecte a lorigen de la religió, substituint les primeres pretensions de la Cristianitat dirreligió. Els primers teòrics Edward Burnett Tylor i Herbert Spencer van proposar el concepte danimisme, mentre el biòleg John Lubbock feia servir el terme fetitxisme. Mentrestant, el primer estudiós de la religió Max Müller va teoritzar que la religió va començar en lhedonisme. Finalment, el folklorista Wilhelm Mannhardt va suggerir que la religió va començar en el "naturalisme", pel qual volia dir lexplicació mitològica dels fets naturals. Totes aquestes teories des de llavors shan criticat amplament; no hi ha cap consens ampli relatiu a lorigen de la religió.

                                     

4. La revolució neolítica

La revolució neolítica va afectar també la religió, que es va organitzar i lligar a les figures de poder polític posteriorment sassimilarien els caps religiosos i civils, com el faraó a Egipte. Van continuar el culte a les divinitats animals i de fecunditat o Mare Terra, però van aparèixer nous déus, sublimacions de la nova divisió del treball. Les persones especialitzades en el contacte amb laltre món, com xamans, bruixots i sacerdots, van veure augmentat el seu prestigi. Aquests van començar a donar cos a les diferents narracions i mites sobre la Creació, lorigen dels costums o què passava després de la mort, relats que més endavant es posarien per escrit els primers testimonis es troben a les piràmides en inscripcions del 2400 ac. Els cultes neolítics actuen com a legitimadors del poder central i com a lligam entre membres dun mateix poble, que se senten identificats amb un corpus de creences que els diferencien daltres grups humans i que al ludeixen al seu origen i el seu destí.

Cobren pes els elements naturals com a instàncies divinitzades, com prova lexistència dun Déu del sol en cultures molt allunyades, sovint en correlació amb la Lluna. Aquests elements romandrien com a atributs dels déus suprems dels panteons posteriors és usual que la divinitat més poderosa tingui el tro o la llum com a símbols, per exemple Zeus. Els rituals per enterrar els morts amb cremació o sense es van sofisticar, apareixent terrenys extensos dedicats a aquest fi Cultura dels camps durnes.

                                     

5. Religions antigues

La Civilització de la vall de lIndus va ser una de les primeres a codificar el seu culte religiós, cap al 3600 aC, que cap al 1800 aC cristal litzaria en el Veda o recull de textos sagrats de lhinduisme. El Shujing xinès 2300 ac és el primer document que teoritza sobre cel i lharmonia, ideals del Paradís trobats en la majoria de religions. Paral lelament, la civilització minoica va desenvolupar el seu panteó.

El text literari més antic del món, lEpopeia de Gilgamesh, es pot considerar un escrit religiós, ja que explica les aventures dun heroi en interacció amb els déus, fet que serà constant en lèpica com en lOdissea i en la majoria descrits inspirats en ella com les novel les de cavalleries medievals. Cap al 1250 data disputada va començar a escriures la Bíblia, el llibre fundador de les religions amb més seguidors.

Karl Jaspers va anomenar "era axial" el període entre 800ac i 200 aC per la importància dels pensadors que hi van sorgir, que van canviar totalment la forma dentendre la filosofia i la religió. Plató, el budisme i el zoroastrisme van aparèixer dins aquest període i van establir les bases de lespiritualitat posterior. El primer va clarificar la distinció entre el món de la terra o sensible i un altre superior i etern, doctrina recollida pel cristianisme i lIslam. El budisme, amb els seus ensenyaments sobre el desig humà i la reencarnació, és encara el culte bàsic a Orient i Zoroastre es pot considerar com un hitus en el monoteisme, ja que el seu culte i simbologia va inspirar la majoria de religions occidentals.

El naixement de Jesús va suposar un altre punt dinflexió, per la rellevància de la religió centrada en la seva veneració. El cristianisme és alhora un exemple de sincretisme, per ladopció de rituals i símbols de religions anteriors i de religió que es vol única, fruit del judaisme del qual va néixer i avançant-se la religió musulmana més tardana lHègira és del 622. Els conflictes entre aquestes religions, les formes de creença antigues titllades de paganisme van ser una constant a finals de lEdat Antiga i lEdat Mitjana.

Lera medieval està profundament marcada pel teocentrisme, que prova el pes creixent de la religió en la vida quotidiana dels individus. Les disputes entre fe i raó, lauge de la teologia i les missions i croades per convertir els creients en altres religions són una altra mostra del paper del fet religiós en aquesta època.

A lAràbia preislàmica destacaven la doctrina sabea i la dels magus.



                                     

6. Religions modernes

El culte animista va sobreviure a lÀfrica i es va exportar a Amèrica, on es va barrejar amb les religions precolombines i el cristianisme dels colonitzadors, donat peu a nous cultes com la santeria. Les grans religions es van fragmentar en diverses escoles o confessions la divisió del cristianisme va començar ja al segle V i la divisió de lislam dos segles després. El sikhisme, la cinquena fe en nombre de creients, va ser fundat al segle xvi.

A partir de la Il lustració, amb lauge de la raó i la separació de poders, va minvar la presència de la religió en la societat civil. Al segle xx lateisme va guanyar en seguidors, convivint amb el fonamentalisme de les religions tradicionals i nous cultes com el rastafarisme, la Fe bahàí o altres. La demanda duna religió més personal i el redescobriment de la religió oriental van propiciar una cerca despiritualitat a Occident identificada amb la filosofia New Age, mentre augmentaven els agnòstics i les polèmiques sobre les relacions entre Església i Estat un exemple seria la polèmica sobre els currículums escolars.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →