Back

ⓘ Jaciments de Fumanya



Jaciments de Fumanya
                                     

ⓘ Jaciments de Fumanya

Els jaciments de Fumanya són unes superfícies de marga i de calcària margosa que limiten parcialment tot un seguit dexplotacions de carbó a cel obert localitzades la base de la serra dEnsija, a 1.550 metres daltitud, dins dels municipis de Fígols i de Vallcebre. Lextensió total daquestes parets de roca és duns 35.000 m 2 i conserven al voltant de 3.000 petjades i uns 50 rastres definits de titanosaure, a més a més de fòssils de plantes i dinvertebrats. Es tracta duns jaciments únics a Europa per les seves característiques. Els jaciments de Torotoro i Cal Orcko són els únics de la resta del món que es poden comparar amb els jaciments berguedans. Lany 2005, els jaciments de Fumanya van ser incoats com a Bé Cultural dInterès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Finalment, lany 2014, van ser declarats sota aquesta categoria de protecció.

                                     

1. El descobriment i els estudis posteriors

Els terrenys on trobem els jaciments de Fumanya van ser explotats per la mineria de carbó a cel obert fins la segona meitat de la dècada dels 1980s, quan la superfície que contenia les petjades de titanosaure ja era ben visible. Segurament alguns dels treballadors de lempresa Carbones de Berga, S.A. ja shavien adonat de lexistència daquestes petjades, tal com demostra el testimoni del maquinista i veí de Gironella Miquel Bahí i Minguez. No obstant, la primera persona que les va estudiar i divulgar la societat va ser el professor Lluís Viladrich i Pons.

El 31 de març de 1985, en Lluís Viladrich i na Montserrat Gorchs, ambdós membres del Col lectiu Berguedà de Ciències Naturals, estaven fent una catalogació de plantes a làrea del Coll de Fumanya. la superfície de la paret de marga del cel obert de Fumanya Sud, Viladrich va fixar-se en tot un seguit de clots que dibuixaven uns rastres els quals va interpretar com a petjades de dinosaure. Seguidament va comunicar la troballa als paleontòlegs Josep Vicens Santafé i Lourdes Casanova, de lInstitut Paleontològic de Sabadell, que van confirmar la interpretació de Viladrich el 3 doctubre de 1986 en una visita la zona. El mateix any, Viladrich publicava el primer treball científic sobre el jaciment.

Al llarg de la dècada dels 1990s, el jaciment de Fumanya Sud va ser estudiat i cartografiat pel paleontòleg francès Jean Le Loeuff i el geòleg català Albert Martínez-Rius i pels icnòlegs del Museu de Ciències Naturals de Maastricht Anne Schulp i Wouter Brokx. No va ser fins ben entrada la dècada dels 2000s que els jaciments de Fumanya van ser estudiats en conjunt i duna manera pluridisciplinar. En aquesta tercera fase hi van participar activament el Consorci Ruta Minera, lInstitut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, en col laboració amb les universitats de Saragossa, Manchester Regne Unit i Claude Bernard de Lyon França.

                                     

2. El context geològic

La superfície de marga i de calcària margosa amb petjades de titanosaure està exposada subverticalment en diferents afloraments la part oriental de la base de la serra dEnsija, al llarg duna pista asfaltada que uneix els pobles de Fígols i Vallcebre. Aquests afloraments són Fumanya Sud 19.000 m 2, al municipi de Fígols, i Mina Esquirol 2.500 m 2, Fumanya Nord 15.000 m 2 i Mina Tumí 1.500 m 2, al municipi de Vallcebre. La unitat litològica sobre de la qual es van dipositar les fines capes de marga que contenen la majoria de les petjades de titanosaure té una mitjana de cinc a sis metres de potència i recentment se lha anomenat Membre Fumanya.

El Membre Fumanya correspon la base de la Formació Tremp, una successió destrats sedimentaris dorigen transicional i continental que afloren al vessant sud dels Pirineus centrals i orientals i que es van formar fa entre 72 i 56 milions danys Maastrichtià-Thanetià. La Formació Tremp documenta un episodi de regressió marina que va començar al límit Campanià/Maastrichtià i, a làrea de Vallcebre, assoleix uns 760 metres de potència. A part dels municipis de Fígols i de Vallcebre, les calcàries margoses del Membre Fumanya afloren en altres localitats dins de la comarca del Berguedà així com de les comarques de lAlt Urgell, del Pallars Jussà i de la Noguera. Es calcula que representa una conca duns 2.500 km², orientada dest a oest, que va existir la regió sud-pirinenca fa uns 72 milions danys. A sobre daquesta base shi van dipositar la resta de materials de la Formació Tremp.

A làrea de Fígols-Vallcebre, el Membre Fumanya cobreix una basta successió de calcàries marines del Campanià superior, de potència variable i que conté abundants fòssils de briozous, braquiòpodes, rudistes i equinoderms. A sobre del Membre Fumanya hi continua una successió litològica dominada per lutites grises i fosques, que sovint contenen fòssils de bivalves i de gasteròpodes, juntament amb calcàries lacustres formades per restes dalgues caròfites intercalades amb nivells de carbons. Aquesta successió té uns 100 metres de potència i informalment se lanomena unitat grisa o Formació La Posa.

                                     

3. Contingut paleontològic

En els diferents afloraments del Membre Fumanya i de la Formació La Posa la zona de Fígols-Vallcebre, shi han documentat una gran varietat de fòssils que inclouen:

  • Restes de plantes
  • Coníferes branquillons de Frenelopsis
  • Espores i pòl lens
  • Girogonis i tal lus dalgues caròfites Clavatoraxis microcharophorus
  • Monocotiledònies llavors
  • Agullons de rajades
  • Esquelet parcial dun teleosti osteoglòssid
  • Restes de tortugues
  • Fragment de closca de Solemys sp.
  • Esquelet parcial d Allodaposuchus palustris
  • Restes de cocodrilomorfs
  • Petjades i rastres de cocodril i de titanosaure
                                     

3.1. Contingut paleontològic Descripció de les petjades i dels rastres de titanosaure

Les petjades i els rastres que hi ha la superfície de marga grisa que cobreix el Membre Fumanya i en alguns nivells de calcàries superiors shan atribuït a dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures dacord amb les següents característiques:

  • Les petjades dels peus són de dimensions majors, tenen forma subtriangular i, les més ben preservades, conserven marques de fins a quatre urpes. Amiden uns 70 cm de longitud i uns 50 cm damplada.
  • Les petjades de les mans tenen forma de mitja lluna i no tenen marques durpes. Amiden una mitjana de 25 cm de longitud i 30 cm damplada.
  • Tant les petjades de les mans com les dels peus estan lleugerament rotades cap enfora del rastre.
  • Rastres que inclouen petjades de mans i de peus, indicant que lanimal productor era quadrúpede.
  • Rastres amples. La distància entre els marges externs de les petjades esquerres i dretes té una mitjana de 190 cm.

Alguns dels rastres que es poden observar a Fumanya Sud i Mina Esquirol només conserven les petjades de les mans. Es coneixen com a manus-only i shan interpretat com a subtraces de mans que afloren quan la fina capa que les cobria i que contenia el rastre original complert amb petjades de les mans i dels peus sha erosionat. Les petjades de les extremitats posteriors no van quedar marcades la capa de les subtraces, ja que els peus tenien una major superfície i un menor poder de penetració en el sediment, al contrari de les mans, que al tenir una menor superfície podien penetrar més en el sediment i deformar les capes de sota del substrat que els animals trepitjaven.

A Fumanya Sud també shi poden veure rastres paral lels, els quals indiquen que alguns animals caminaven en parelles, almenys una part del recorregut. Aquesta evidència donaria suport a les hipòtesis que suggereixen comportaments socials en aquests grans sauròpodes.

Un nivell de calcàries lacustres de Fumanya Nord conserva un rastre peculiar degut la mida petita de les petjades que conté. Lanimal productor va ser inequívocament un titanosaure tal com es pot deduir a partir de la morfologia i de les dimensions dels diferents paràmetres mesurats en les petjades i el rastre. No obstant, aquest animal seria entre quatre i cinc vegades més petit que la resta dels titanosaures que van deixar les seves empremtes a les superfícies rocoses de Fumanya.



                                     

4. Interpretació

A partir de les dades litològiques, sedimentològiques i paleontològiques shan reconstruït els ambients on es van dipositar els materials que van formar el Membre Fumanya i la Formació La Posa, els quals afloren extensament en els jaciments de Fumanya. Les calcàries margoses del Membre Fumanya es van originar fa uns 72 milions danys a partir dels fangs que es van dipositar al fons duna extensa plana fangosa inundada per aigües amb un alt contingut de carbonats. Aquesta plana fangosa dominava tota la regió que més endavant selevaria formant els relleus del Prepirineu i, la seva part més occidental, quedava més o menys aïllada de loceà Atlàntic per illes barrera o esculls de bivalves rudistes. Les aigües que cobrien la plana fangosa eren salabroses, tal com suggereix la presència despècies eurihalines Corbicula i diferents tipus dostracodes. La influència marina també hi era destacada, tal com demostren les evidències de marees i la presència dostres amb incrustacions de briozous o restes de rajades. Aquest ambient va dominar la conca durant uns 100.000 anys.

A finals daquest període, es van començar a desenvolupar torberes al sector oriental de la conca i la plana fangosa va evolucionar cap a uns aiguamolls costaners de salinitat variable. Les torberes van originar el carbó que sha explotat durant anys al Berguedà a partir de les restes de la conífera Frenelopsis i de la palmera Sabalites que es van dipositar a les ribes de les zones inundades on vivien o que van ser transportades i dipositades en llocs més allunyats. Aquestes zones humides estaven formades per llacs daigua dolça habitats per una varietat despècies dalgues caròfites. Altres àrees estaven també inundades per laigua dolça i eren habitades per denses comunitats duniònids. A les zones de major salinitat shi desenvolupaven bancs dostres o comunitats de Corbicula.

El canvi dambient de plana fangosa a aiguamolls costaners va quedar registrat la superfície margosa que cobreix el Membre Fumanya en els jaciments berguedans de Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord i Mina Tumí. En aquest moment, just quan es formava la primera torbera, uns titanosaures van deixar impreses les seves petjades al fons dun extens aiguamoll entapissat de restes vegetals transportades i dipositades que sestaven descomponent. Són les petjades que han donat la fama mundial als jaciments de Fumanya. En aquest ambient no hi creixia la vegetació i, el fet que la densitat de petjades en aquest nivell margós és relativament baixa i shi poden distingir els rastres fàcilment, suggereix que els animals productors hi estaven de pas i caminaven a un ritme força lent, duns 2.5 a 3.7 km/h. En canvi, les superfícies de calcàries lacustres amb marques darrels de Fumanya Nord mostren una densitat de petjades unes 15 vegades més gran hi és impossible distingir rastres. A partir daquestes i altres evidències, aquests nivells calcaris shan interpretat com a ribes de llacs daigua dolça on creixia la vegetació i on els titanosaures shi congregaven, probablement per alimentar-se.

                                     

5. El repte de la conservació dels jaciments de Fumanya

La conservació dels jaciments de Fumanya és una lluita contra els elements ambientals. La seva localització geogràfica a uns 1.500 m daltitud, la forta inclinació de prop de 70º i la fragilitat de les superfícies amb petjades de titanosaure de naturalesa margosa, la percolació daigua entre les capes de roca i els efectes del gel i del desgel a causa de lamplitud tèrmica que hi ha en molts dies de lany són alguns dels factors que compliquen la conservació dels jaciments a mitjà i llarg termini. Des del seu descobriment fins a lactualitat sha documentat la pèrdua dun gran nombre de petjades a causa de lerosió superficial. Malgrat que shan fet algunes actuacions per consolidar parcialment alguns jaciments, per exemple a Mina Esquirol, no han tingut lèxit esperat. De moment, lúnica iniciativa que ha estat efectiva per conservar el valor científic dels jaciments de Fumanya va ser lescaneig de les superfícies amb petjades de titanosaure mitjançant la tecnologia LiDA per part dinvestigadors del Consorci Ruta Minera, de lInstitut Català de Paleontologia i de les universitats Autònoma de Barcelona i de Manchester, el 2005. No obstant, lesllavissada duns 4.000 m³ de roca la part central del jaciment de Fumanya Sud la primavera de 2016 va suposar una pèrdua patrimonial irrecuperable i un toc dalerta sobre la necessitat urgent de buscar una solució al deteriorament dels jaciments de Fumanya.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →