Back

ⓘ Martí lHumà



Martí lHumà
                                     

ⓘ Martí lHumà

Martí lHumà o lEclesiàstic, anomenat també Martí I dAragó i Martí I de Catalunya-Aragó, fou sobirà dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa amb els títols principals de rei dAragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, adquirint altres títols posteriorment com el comtat dEmpúries i la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília. La seva mort sense descendència masculina legítima va suposar la fi de la dinastia barcelonina i tot seguit un interregne fins la fi del compromís de Casp que entronitzaria la dinastia Trastàmara en la figura de Ferran dAntequera.

                                     

1. Aspecte

Safirma de Martí lHumà que va ser un home moderat, de caràcter benigne i amb un temperament més tranquil i reposat que el que havia caracteritzat el seu pare o el seu germà, quelcom que li va proporcionar més paciència i més voluntat de negociador. Va ser una persona poc enèrgica, físicament va ser un home gros i amb poca salut, i aquests trets van augmentar i fer-se més palesos amb ledat. Tanmateix, el rei va ser extraordinàriament devot, per això a lèpoca sel coneixia més pel sobrenom de l "Eclesiàstic" que no pas per l "Humà", que procedeix precisament del seu caràcter afable i humanitari.

                                     

2. Primers anys

Martí era el fill segon del matrimoni entre Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Per la seva posició secundària en la successió, sense la possibilitat aparent de regnar, el seu pare li va procurar títols: el 1368 el va nomenar comte de Besalú i lany següent el feia senescal de Catalunya, el 1372 també el feia comte de Xèrica; i un gran patrimoni que sestenia per les localitats dElx i Crevillent.

Al final de la vida del seu pare, va mantenir una posició de moderació en relació amb lenfrontament que tenia amb el seu germà, Joan, el primogènit, dominat per la seva esposa Violant de Bar, amb una política més francòfila, contrària a langlòfila que havia dut a terme el Cerimoniós i,en termes generals, la tradicional de la Corona dAragó. Amb lascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

                                     

2.1. Primers anys Qüestió siciliana

Com a fill dElionor de Sicília, Martí va esdevenir hereu dels drets la corona del regne sicilià la mort de la seva mare el 1375. Tanmateix, el seu pare nhi havia cedit els drets propis el 1380. No obstant això, la situació canvia en concertar-se el matrimoni del seu fill Martí amb la llavors reina de lilla, Maria de Sicília, hereva de Frederic III de Sicília, que havia estat raptada i portada a Catalunya. El seu pla consistí a reinstaurar la seva recent nora al tron de Sicília amb una expedició militar a lilla el 1392.

En presentar-se a lilla amb lestol que havia organitzat, i on viatjaven també el seu fill i la seva nora, només va trobar-se amb loposició dels Chiaramonte, però la presa de la ciutat de Palerm i lexecució dAndrea Chiaramonte, no significaren la fi de la resistència siciliana sinó, ans al contrari, va ser la guspira que va fer esclatar una gran insurrecció de la noblesa a lilla. Es va arribar fins i tot a dur un setge a Catània, on es trobaven Martí i els monarques sicilians. Finalment, la greu situació va exigir que senviessin més tropes des de Catalunya, que van ser reunides amb urgència per Bernat de Cabrera i lesposa de Martí, Maria de Luna. A més, Martí va comptar amb lajut de lestol preparat pel seu germà, que en principi havia danar en expedició a Sardenya a sufocar una nova insurrecció a lilla, però finalment no hi anaren i les naus van dirigir-se a Sicília.



                                     

3. Regnat

Joan el Caçador moria sobtadament el 29 de juliol de 1396 sense descendència masculina, convertint Martí en lhereu de la Corona. Quan succeïx la mort del rei, Martí encara no havia acabat de sufocar la revolta a Sicília per reinstaurar la reina Maria i deixar al seu fill una illa més pacificada. Mentre Martí sestava a Sicília un any més abans de tornar la península, es va encarregar de la regència la reina consort, Maria de Luna, que no obstant les diverses dificultats que trobar-se en iniciar el regnat, va veures recolzada per la ciutat de Barcelona, la Diputació del General i altres persones i institucions que shavien oposat al rei Joan als darrers anys del seu regnat. Una de les principals dificultats van ser les demandes per obtenir la corona de Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla del recentment mort rei Joan; les seves tropes van intentar una invasió de Catalunya a través de la vall de la Noguera Pallaresa loctubre de 1396, però que va ser rebutjada.

Laltra filla supervivent de Joan I, Violant dAragó també pretenia succeir-lo gràcies a lajuda del seu marit Lluís II de Nàpols.

                                     

3.1. Regnat Cisma dOccident

En el Cisma dOccident va ser partidari i defensor de laragonès Benet XIII, conegut com el papa Luna, parent de lesposa del rei Maria de Luna. En aquest sentit, Martí va continuar la línia de posicionar-se a favor del papa dAvinyó que ja havia exercit el seu germà, mentre que ambdós havien realitzat una política totalment la del seu pare, que havia mantingut una posició dindiferència, aprofitant per beneficiar-se de mantenir relacions diplomàtiques amb ambdues corts papals.

La situació va fer que en 1398 lexpedició que es va dirigir a Tedelis, a continuació va anar a Avinyó per mirar dalliberar Benet XIII del setge al que el tenia sotmès Geoffrey Boucicaut al seu palau després que un concili de lEsglésia de França el 1398 es manifestà contrari a Benet XIII i posà lEsglésia a França sota control del poder reial i el rei de França retirés lobediència al Papa. La flota no pogué remuntar el Roine pel poc cabal que duia el riu, però aconseguí que es concedís una treva de tres mesos als assetjats. Finalment, el papa hagué de retirar-se a Catalunya en veures sense més reconeixement que del sobirà de la Corona dAragó, primer instal lant-se a Perpinyà i, finalment, Barcelona, on a tenir gran importància i influència en els afers referents la successió de la monarquia.

                                     

3.2. Regnat Empúries

El 2 de gener de 1402, Martí esdevenia comte dEmpúries, amb el comtat unit definitivament la corona. Aquest comtat havia sigut governat de forma independent, en possessió duna branca del casal dAragó des de 1324, quan Jaume II el Just el va donar al seu fill Pere. No serà fins a final de 1401 quan reverteix la corona, segona una clàusula del document de cessió de Jaume II de 1324, la mort de Pere III dEmpúries sense descendència.

El mateix any de la seva incorporació, Martí el cedí la seva esposa Maria de Luna, que en morir el 1407 el revertia de nou la corona. Martí lHumà serà comte dEmpúries aproximadament dos anys fins al 1409, en què es veu obligat a empenyorar el comtat i les rendes que en percebia la ciutat de Barcelona, a canvi de 50.000 florins dor, davant les necessitats econòmiques per fer front la nova revolta a Sardenya.

No obstant aquest fet, ell i els seus successors en van conservar lalta sobirania, car simplement va ser un empenyorament temporal i no pas una venda.



                                     

3.3. Regnat Berberia

El 1398 i 1399, a conseqüència del saqueig de Torreblanca i altres atacs corsaris, realitzà dues croades contra Tedelis i Bona. El fracàs de lexpedició forçà el rei a signar un tractat de pau amb Abu-Faris Abd-al-Aziz en 15 de maig de 1403, que aviat es mostrà ineficaç.

                                     

3.4. Regnat Sardenya

El 1400 reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes que van atorgar al rei català un donatiu per defensar les possessions catalanes a lilla de Sardenya.

El 1400 hagué de sufocar una altra rebel lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, larribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de lAlguer. En la campanya per recuperar lilla el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei, amb lesperança frustrada daconseguir descendència.

De fet Jaume II dUrgell no fou designat hereu del regne com a tal, ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, linfant Frederic de Luna. Martí I morí, però, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.

                                     

4. Mort

Vegeu també: Compromís de Casp

Martí és el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es convocà el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el dAntequera.

El rei va morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella el 31 de maig de 1410. La crònica més detallada del fet és la de Lorenzo Valla, escrita el 1445 la cort de dAlfons el Magnànim tenint com a font al bufó de la cort de Martí, mossèn Borra. Segons el seu testimoni el monarca es posà greument malalt el 29 de maig després de sopar en abundància. Valla no sinclina per una causa concreta de la mort, de fet hi ha diverses teories entre les quals hi ha la pesta, unes fortes febres, la ingesta intencionada de medicines per estimular la procreació, els mateixos efectes del sopar abans esmentats o una dispèpsia que es complicà per les malalties que ja patia el rei. Fins i tot esmenta el rumor dun possible enverinament de la mà de lesposa i la mare de Jaume II dUrgell, la qual satribueix una escena sacsejant el cos del moribund intentant que nomenés successor a lurgellenc.

Valla també esmenta una anècdota, en la qual atribueix al bufó Borra provocar un darrer atac de riure al rei que posà fi la seva vida. Aquesta versió, que ha estat reproduïda posteriorment per alguns autors, com lhistoriador anglès Paul N. Morris o lescriptor John Doran, no té cap mena de fonament històrica, sinó que es deu molt probablement la coneixença i erudició de Valla de la vida de personatges de lAntiguitat que van morir dun atac de riure de la mateixa manera que relata la del rei.

Deixant de banda lanècdota, lagonia de Martí fou lenta i dolorosa. Shavia considerat que Martí lHumà havia fet una darrera declaració el 31 de maig a Ferrer de Gualbes, ambaixador en representació de les Corts Catalanes, on deia que la successió shavia de dilucidar per justícia. No obstant això, la historiografia catalana de mitjan segle xx, havia qüestionat lautenticitat de lacta, de la qual no sen conservava loriginal; lúnic que en defensà lautenticitat fou Ramón Menéndez Pidal. El document va ser trobat, amb altres documents, el 2009 a lArxiu de la Corona dAragó. De la documentació es desprèn que els dies de lagonia del monarca hi hagué molt de moviment al seu voltant i es validaren i es decidiren molts afers més enllà de la successió. El fet és que la troballa va desmuntar les acusacions més modernes de falsedat o manipulació de loriginal a través de les diverses còpies o transcripcions que sen feren. Però el cert és que en essència el document no va ser canviat sinó que el canvi es degué a qüestions estilístiques de caràcter notarial.

La decisió del monarca fou dilucidar la successió a través de la justícia, demanant lesmena de la proposta de les Corts Catalanes descollir qui havia de govern el Principat, i que amb la modificació, salvaguardant el poder reial, acceptà. Per tant, en contra dels detractors de lautenticitat del document, Martí no intentà deixar Frederic com a successor, tot i la ratificació del testament del rei, datat del 2 de desembre de 1407 o la legació de Sicília. Almenys no aparenta decantar-se per cap candidat, perquè ni tan sols els esmenta malgrat que tingué la possibilitat de fer-ho. Així doncs, segons les seves darreres voluntats, es va mantenir coherent en el seu discurs sobre la successió fins al darrer moment, tal com tenia pensat des de la tardor i hivern del 1409-1410.

Fou enterrat al Monestir de Poblet.

                                     

5. Matrimonis i descendència

Va casar-se el 13 de juny de 1372 la Catedral de Barcelona amb la noble Maria de Luna, membre dun important llinatge aragonès. De fet, va ser el pare de Martí, Pere el Cerimoniós qui va procurar que el seu fill es casés amb una persona de lalta noblesa i de gran riquesa, que en quedar invalidat un primer acord per casar-lo amb Joana de Xèrica, va decantar-se pels Luna.

El matrimoni va tenir quatre fills, els quals moriren tots prematurament tret de lhereu, Martí:

  • Margarida v.1385-?
  • Jaume 1378-?
  • Martí 1376 - 1409
  • Joan 1380-?

Davant la mort de Martí, el seu únic fill viu i lhereu al tron, el 1409, deixant darrere seu només un fill il legítim, Martí lHumà es va veure obligat a casar-se en segones núpcies amb Margarida de Prades, filla del baró dEntença Pere de Prades, descendent directe de Jaume II, al palau de Bellesguard. Amb aquest matrimoni el rei intentà tenir un hereu però, finalment, no ho aconseguí.



                                     

6. Títols i successors

  • A 2 de juliol del 1388: infans Martinus, dux Montisalbi
  • A 12 de desembre del 1398: Signum + Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie
                                     

7. Bibliografia

  • Balañà i Abadia, Pere "Les destruccions de lEmpúries medieval i la capitalitat comtal" PDF. Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, Volum 15, 1981.
  • Vilar, Pierre Dir.; Batlle, Carme. Història de Catalunya. Volum III. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 84-297-2784-1.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. "El rei Martí I lHumà 1396-1410". A: Llibre de Tona PDF. Tona: Sant Jordi, 2001, p. 65-71.
  • Waugh, William Templeton. A history of Europe from 1378 to 1494 en anglès. Methuen & co, 1932.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Martí lHumà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona 1396-1410: Linterregne i el Compromís de Casp en català. Barcelona: Institut dEstudis Catalans i Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, 2015.
  • Mata, Jordi "El laberint del rei Martí". Serra dOr, núm. 605, maig 2011. ISSN: 0037-2501.
  • Riera Fortiana, Enrique "Etapa barcelonesa del condado de Ampurias 1409-1456" PDF en castellà. Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, Volum 11, 1971. DOI: 103806.
  • Claramunt, Salvador "La política matrimonial de la Casa condal de Barcelona y real de Aragón desde 1213 hasta Fernando el Católico" PDF en castellà. Acta historica et archaeologica Mediaevalia, Núm. 22, 2002.
  • Ferrer i Mallol, Maria Teresa. "Els darrers sobirans del Casal de Barcelona: Joan i Martí lHumà". A: Història de Catalunya PDF. Barcelona: Editorial Salvat, 1978, p. 142-150.
  • López Rodríguez, Carlos "Últimas voluntades de Martín I el Huamno 30 y 31 de mayo de 1410" PDF en castellà. Aragón en la Edad Media, XXIV, 2013, pàg. 225-268. ISSN: 0213-2486.
  • Mestre i Campi, Jesús Dir. Diccionari dHistòria de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 658-659, entrada: "Martí I". ISBN 84-297-3521-6.
  • AADD. Jornades sobre el Cisma dOccident a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Repertori bibliogràfic. Institut dEstudis Catalans, 1986.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →