Back

ⓘ Difusió dinnovacions



Difusió dinnovacions
                                     

ⓘ Difusió dinnovacions

La difusió dinnovacions és una teoria sociològica que intenta explicar com, per què i a quina velocitat es mouen les noves idees per les diferents cultures. El concepte, el planteja per primera volta el sociòleg francés Gabriel Tarde i els antropòlegs Friedrich Ratzel i Leo Frobenius. Aquesta idea, aplicada inicialment a lepidemiologia en termes dinfluència interna, la formulà H. Earl Pemberton. Sentén com una explicació sobre com una innovació es comunica per certs canals, al llarg del temps, entre els membres dun sistema social, i com aquesta "nova idea" saccepta i divulga entre els seus membres de la xarxa social. La teoria es feu molt popular gràcies al text dEverett Rogers Diffusion of Innovations. És un tipus especial de comunicació en què els missatges corresponen a noves idees, es va aplicar multitudinàriament en làrea del màrqueting.

                                     

1. Història

La recerca de la teoria de la innovació comença entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta. Alguns estudis inicials enceten la recerca de difusió dinnovacions en agricultura en societats agrícoles. Un segle abans a Europa, el sociòleg Gabriel Tarde plantejà una teoria semblant anomenà "llei dimitació". El concepte dimitació de Tarde sentén en la teoria dinnovacions com a adopció. Un altre dels pares de la teoria fou el sociòleg Georg Simmel, que descrigué la difusió de notícies en xarxes homofíliques.

                                     

2. Principis de la teoria

Lelement primordial nés la innovació, que Rogers defineix com "una idea, praxi o objecte percebut per un individu com a nou". Així, si un individu copsa la idea com a nova, dins daquesta teoria aquesta idea serà una innovació. La novetat de la idea comunicada es planteja dins de làmbit de la difusió dinnovacions com a coneixement, persuasió o decisió sobre la seua adopció. Ladopció duna innovació és clau en la teoria perquè resulta ser un tema dincertesa entenent la incertesa com la probabilitat associada a un conjunt dalternatives, tal com les percep un observador i així la divulgació duna innovació tendeix a reduir-ne la incertesa. En certa manera, la difusió dinnovacions sentén com un canvi social: en ser propagades les innovacions o notícies, en ser acceptades o refusades les estructures socials pateixen canvis a conseqüència de lacte de difusió.

La difusió sentén com una manera especial de comunicació en què els membres dun sistema social transmeten noves idees. La novetat en la comunicació de la idea és el que proporciona la difusió un caràcter especial. Com la difusió entesa com el procés pel qual una innovació és comunicada per certs canals al llarg del temps entre els membres dun sistema social, cal tenir en compte cadascun dels elements definits.

                                     

2.1. Principis de la teoria Innovació

La innovació en la teoria inclou una idea, praxi o objecte que es percep individualment com una cosa nova. El concepte dinnovació és purament subjectiu dins de lindividu, i quan rep la innovació es troba amb lopció dacceptar-la o refusar-la. Una innovació implica en lindividu una nova font de coneixement.

El procés de decisió davant la possibilitat dacceptar una innovació és sobretot un processament dinformació i una motivació individual per a reduir la incertesa sobre els possibles avantatges o desavantatges de la innovació. La innovació sol contenir uns atributs captats per lobservador que li permeten decidir si ladopta o no.

                                     

2.2. Principis de la teoria Categories dadoptants

En la teoria de difusió es diferencia entre els individus que accepten les innovacions en els primers instants de lemissió i els que ho fan en etapes posteriors. Així, sestableixen cinc categories dadoptants en funció del temps que requereixen per adoptar una innovació. Les categories dadoptants són: els innovadors, els primers adoptantes, la majoria precoç, la majoria ressagada i els tradicionals.

                                     

2.3. Principis de la teoria Canals de comunicació

La comunicació és el procés pel qual els individus creen i comparteixen informació entre si per tal darribar a una comprensió mútua. La difusió, entesa sota la teoria, és un tipus particular de comunicació en què el missatge correspon a una notícia o novetat. El canal en la teoria de la comunicació és el mitjà pel qual es transmet la innovació dun individu a un altre. Els mitjans de comunicació massius són en lactualitat els mitjans més ràpids de difusió dinnovacions, de relació interpersonal el cara a cara, els més efectius. En els mitjans de comunicació interpersonal hi ha relacions dhomofília, és a dir, el grau pel qual un o més individus interaccionen amb certs atributs com poden ser les creences, leducació, lestatus socioeconòmic, etc. La tendència és que les notícies es propaguen pels mitjans interpersonals amb relacions dhomofília.

                                     

2.4. Principis de la teoria Temps

El temps és un altre element a tenir en compte en la teoria. La velocitat amb què una innovació saccepta en un sistema social és un índex de la seua acceptabilitat en aquesta societat. És lanomenada velocitat dadopció, que es mesura com una velocitat relativa nombre dindividus que accepten la innovació i ladopten fins que un cert percentatge de la població adopte la innovació. Si es representa el nombre dindividus que adopten la idea en una gràfica de freqüència acumulada al llarg del temps, el resultat pot ser-ne una corba en forma de "S". Aquesta corba pot arribar a una asímptota, que indica quan el procés de difusió dinnovacions ha conclòs. Les innovacions que es propaguen ràpid tenen una forma en S allargada, mentre que les innovacions més resistents a ser acceptades mostren una forma més comprimida. La velocitat dadopció duna innovació depén també del sistema social: diferents sistemes socials tenen distintes velocitats dadopció per a una mateixa innovació.



                                     

2.5. Principis de la teoria Sistema social

Un sistema social es pot entendre com un conjunt dindividus interrelacionats, dalguna manera es tracta duna xarxa social. Els membres del sistema social poden ser individus o grups, organitzacions o subsistemes. La topologia de la xarxa influeix en la difusió de la novetat; per exemple, en una estructura social de xarxa lliure descala una innovació es pot divulgar fàcilment si laccepten els seus hubs dirigents.

                                     

3. El procés de decisió

La recepció de la innovació per un individu genera una necessitat de prendre una decisió sobre si sha, o no, dadoptar. El procés de presa de decisió no és un acte instantani, sol ser un procés que succeeix al llarg del temps i que transcorre al llarg de cinc activitats. La majoria dels investigadors de la teoria de la difusió esmenten aquests cinc passos:

  • Decisió - és letapa en què lindividu inicia una sèrie dactivitats per tal dadoptar o rebutjar la innovació. Si decideix refusar-la, les dues etapes posteriors ja no sexecuten.
  • Confirmació - és una activitat en què un individu busca reforç sobre la decisió ja presa.
  • Coneixement - és el primer pas del procés i comença quan lindividu sap de lexistència, no sols de la innovació, sinó també de com funciona. Aquesta etapa és important en la distinció dindividus que adopten en etapes primerenques de la difusió, i els que ho fan en etapes ja més madures.
  • Implementació - després dacceptar la innovació, la incorpora a les activitats quotidianes.
  • Persuasió - en aquesta etapa lindividu es forma una opinió favorable, o desfavorable, sobre la innovació.
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →