Back

ⓘ Ciència-ficció feminista



Ciència-ficció feminista
                                     

ⓘ Ciència-ficció feminista

La Ciència-Ficció Feminista o CFF és un subgènere de la ciència-ficció especialitzat en continguts que aprofundeixen en temes i teories feministes, incloent entre daltres, la desigualtat de gènere, la sexualitat, la identitat racial, leconomia i la reproducció. El feminisme especulatiu és de caràcter polític per la seva posició critica davant la cultura patriarcal dominant.

Algunes de les obres de CFF més notables han fet servir ginecotopies per explorar una societat en què no existeixen diferències de gènere ni desequilibris de poder així com distòpies per explorar mons en què sintensifiquen les desigualtats de gènere, afirmant així la necessitat del treball feminista.

Suzette H. Elgin, doctorada en Lingüística, poeta i notable escriptora de ciència-ficció feminista deia que:

Un altre objectiu daquest gènere literari de ficció especulativa, que inclou narrativa, poesia, teatre i còmic, és reivindicar la memòria històrica de les autores, sovint invisibilitzades o menyspreades en la tradició literària patriarcal oficial. Per la CFF és importat cultivar lesperit de celebració de la influència de les mares simbòliques, com deia Maria-Mercè Marçal: "La dona autoritat esdevé, doncs, punt de referència central, meditació inestimable, palanca eficaç per al propi desig".

                                     

1.1. Cronologia Protofeminisme

Aquí es poden classificar moltes de les obres de ficció literària primerenques descriptores en pro del drets de les dones abans del S.XIX, com Christine de Pisan, Margaret Cavendish i Mary W. Shelley. Per una informació més detallada es pot consultar una cronologia de les utopies escrites la CF abans de 1850. Moltes delles es poden trobar disponibles lliures de drets dautor a biblioteques digitals en xarxa.

                                     

1.2. Cronologia Primera Onada 1850-1960

Aquí sinclouen moltes de les obres de ficció literària escrites per dones sufragistes i escriptores a favor del drets de les dones publicades entre 1850 i 1960. Com a gènere comercial, la ciència-ficció va ser popularitzada principalment pels homes que van editar, escriure i llegir les revistes Pulp nord-americanes de les dècades de 1920 i 1930. Durant dècades, la creença que la majoria dels lectors de ciència-ficció eren homes adolescents va imposar certes restriccions sobre el tema i lestil: les dones, i els suposats interessos de les dones, eren edulcorats romànticament o ignorats, i el sexe era tabú. No obstant això, les dones no només llegien sinó que també van escriure ciència-ficció, de vegades sota firmes andrògines, reals o suposades.

Pamela Sargent ha cridat latenció sobre algunes de les històries més memorables escrites per i sobre dones en les seves antologies pioneres Women of Wonder 1974, More Women of Wonder 1976 i The New Women of Wonder 1978. Entre les més populars, algunes escriptores, com Leigh Brackett, C. L. Moore i Andrè Norton, van escriure històries daventures vívides i plenes dacció, tan poc sexistes com els seus noms, mentre que altres, com Mildred Clingerman, Zenna Henderson i Judith Merril, van escriure històries més centrades en els suposats interessos de les dones ", relatius als temes domèstics.

Altres dones conegudes per escriure ciència-ficció abans de la dècada de 1960 són Marion Zimmer Bradley, Miriam Allen deFord, Clare Winger Harris, Joan Hunter Holly, Lilith Lorraine, Katherine MacLean, Margaret St Clair, Wilmar H Shiras, Evelyn I Smith, Francis Stevens, Leslie F. Stone i Thea von Harbou.

Sempre hi ha hagut dones que han produït ciència-ficció alternativa la corrent dominant o en camps relacionats amb la CF com la fabulació, el surrealisme i labsurd, la ficció experimental, el gòtic i la utòpica. A més a més les dones sovint han estat col laboradores no atribuïdes en obres publicades sota els noms de les seves parelles masculines, un paper que només recentment ha començat a ser reconegut.

Per una informació més detallada es pot consultar una cronologia de les utopies escrites la CF abans de 1950. Moltes delles es poden trobar recentment reeditades i/o traduïdes gràcies la reivindicació del seu valor por part dels Estudis de Gènere así com a les antologies publicades per les estudioses del gènere CFF.

                                     

1.3. Cronologia Segona Onada 1960-1980

La raó per la qual la ciència-ficció va començar a canviar en els anys seixanta i setanta va ser que cada vegada més escriptors es van sentir atrets per ella, no pel seu interès en la clàssica tradició pulp, sinó pel seu potencial, que encara no havia sigut explorat en gran manera. A partir de la dècada de 1950 i continuant en la Nova Ona, en la seva major part masculina, la ciència-ficció va mostrar un creixent interès per les preocupacions socials i psicològiques, un canvi cap al Soft CF, el que podria ser vist com més acomodatici per a les escriptores.

Els nous editors, alguns dells dones, van jugar un paper important en aquesta expansió. En particular, Cele Goldsmith va encoratjar a molts escriptors nous durant el seu treball com a editora de Amazing Stories and Fantastic 1958-1965. Ursula K. Le Guin, una de les escriptores més respectades i influents de tots els escriptors contemporanis de la ciència-ficció, li atribueix a Cele Goldsmith el mèrit de "obrir-me la porta".

També van ser significatives les iniciatives per millorar leducació de les nenes en làmbit científic, així com limpacte del Feminisme. Certament, limpacte que van tenir en el camp des dels anys seixanta escriptores tan diverses com Le Guin, Kate Wilhelm, Russ i James Tiptree Jr. va ser sens dubte més fort i durador que el de qualsevol altre.

El 1972, Harlan Ellison va declarar en la seva introducció a "When it Changed" de Joanna Russ que "els millors escriptors en la ciència-ficció avui en dia són dones excepte James Tiptree Jr.", curiosament el 1977 Tiptree es va revelar com lescriptora Alice B. Sheldon.

Entre les escriptores de ciència-ficció que van adquirir prominència en les dècades de 1960 i 1970 es troben EL Arch, Bradley, Rose George Brown, Octavia Butler, Charnas, CJ Cherryh, Jo Clayton, Juanita Coulson, Sonya Dorman, Suzette Haden Elgin, Carol Emshwiller, MJ Engh, Gertrude Friedberg, Phyllis Gotlieb, Diana Wynne Jones, Lee Killough, Tanith Lee, Madeleine LEngle, AM Lightner, Elizabeth A Lynn, Anne McCaffrey, Vonda McIntyre, Janet Morris, Doris Piserchia, Marta Randall, Kit Reed, Sargent, Josephine Saxton, Jody Scott, Kathleen Sky, Tiptree, Lisa Tuttle, Joan D Vinge, Cherry Wilder, Kate Wilhelm, Chelsea Quinn Yarbro i Pamela Zoline.



                                     

1.4. Cronologia Tercera Onada 1980-actualitat

Les escriptores més conegudes dels anys vuitanta i noranta inclouen Gill Alderman, Kim Antieau, Anna Livia, Eleanor Arnason, Wilhelmina Baird, Eluki bes shahar, Lois McMaster Bujold, Emma Bull, Pat Cadigan, Raphael Carter, Storm Constantine, Candas Jane Dorsey, Carol Nelson Douglas, M.J. Engh, Sheila Finch, Caroline Forbes, Karen Joy Fowler, Esther M Friesner, Sally Miller Gearhart, Mary Gentle, Molly Gloss, Lisa Goldstein, Eileen Gunn, Elizabeth Hand, Anne Harris, Barbara Hambly, Gwyneth Jones, Janet Kagan, Leigh Kennedy, Nancy Kress, Kathe Koja, R.A. MacAvoy, Julian May, Judith Moffett, Pat Murphy, Jane Palmer, Rachel Pollack, Kristine Kathryn Rusch, Melissa Scott, Joan Slonczewski, Sheri S Tepper, Connie Willis i Sarah Zettel.

Aquestes llistes de noms notables, al igual que succeeix amb el reste de gèneres literaris, solen estar dominades per autors/es blanques anglòfones. Tanmateix, hi ha un nombre creixent de dones negres que escriuen al gènere CF. La més coneguda és lescriptora afroamericana Octavia Butler, els seus treballs van aparèixer per primera vegada la dècada de 1970. Altres autores notables inclouen Aliette de Bodard, Tananarive Due, Andrea Hairston, Nalo Hopkinson, N. K. Jemisin, Karen Lowachee, Clare Light, Mary Anne Mohanraj, Nnedi Okorafor, Nisi Shawl, Vandana Singh i Sheree Renée Thomas.

Des duna perspectiva global, la reduïda traducció dobres no anglòfones enfosqueix a moltes escriptores internacionals. Potser el més gran cos dorigen familiar es troba a Amèrica Llatina. Parlem dAngélica Gorodischer i Magdalena Mouján Otaño a Argentina; Daína Chaviano a Cuba; María Elvira Bermúdez a Mèxic; i Marcia Kupsta, Carla Cristina Pereira i Cristina Lasaitis al Brasil. Les escriptores que han obtingut el reconeixement en edicions de llengua anglesa inclouen Lauren Beukes a Sud-àfrica, Aliette de Bodard a França i Johanna Sinisalo a Finlàndia. A lÍndia, Sukanya Datta ha publicat col leccions de ciència-ficció i fantasia escrites en anglès.

A més a més, una sèrie descriptores mainstream han fet incursions la ciència-ficció, tot i que els seus editors no sempre han etiquetat les seves novel les com a tals. Inclouen Margaret Atwood amb The Handmaids Tale 1985, Oryx i Crake 2003 i The Year of the Flood 2009; Maureen Duffy amb Gor Saga 1981; Zoe Fairbairns amb Benefits 1979; Maggie Gee amb The Ice People 1998 i altres; Cecelia Holland amb Mons flotants 1976; Rhoda Lerman amb The Book of the Night 1984; Doris Lessing amb Canopus la sèrie Argos ; Marge Piercy amb Woman on the Edge of Time 1976; Fay Weldon amb The Cloning de Joanna May 1989; i Monique Wittig amb Les guérilleres 1969.

Escriptores tan multidisciplinàries com; Jean M Auel, Christine Brooke-Rose, Angela Carter, Anna Kavan, Ayn Rand, Emma Tennant i Christa Wolf també es poden incloure al gènere de la ciència-ficció.

                                     

2. Ciència-ficció dàmbit estatal

Una breu ressenya dalgunes escriptores contemporànies de ciència-ficció en castellà, es recomana ampliar informació la bibliografia indicada.

  • Lola Robles Madrid, 1963- activista feminista, pacifista i LGBTQIA+, la vegada escriptora e investigadora, editora de varies antologies de dones escriptores de CF espanyoles.
  • Elia Barceló Elda, 1957- escriptora prolífica guanyadora de dos Premis Ignotus 1991 i 2018 al millor relat, Premi UPC 1993 de novel la breu, Premi Celsius 2014 per Hijos del Clan Rojo.
  • Nieves Delgado Ferrol, 1968- escriptora gallega guanyadora de 3 Premis Ignotus: al millor relat per Casas Rojas en 2015, millor novel la curta en 2019 per Uno i 2020 per La última mujer de La Mancha.
  • Susana Sussmann València, 1972- editora de la publicació digital Crónicas de la Forja i redactora en el blog de la revista digital Amazing Stories.
  • Cristina Jurado Madrid, 1968- editora de Alucinadas, directora publicació digital SuperSonic, premi de lEuropean Science Fiction Society en 2016 i 2017, i Premi Ignotus al millor relat 2017 i la millor novel la 2019 per Bionautas.
  • Sofía Rhei Madrid, 1978- escriptora prolífica guanyadora del Premi Celsius 2017 per Róndola.
  • Conchi Regueiro Lugo, 1968- escriptora feminista gallega finalista del Premi Ignotus 2009 de novel la per La moderna Atenea.
  • Pily Barba Madrid, 1972- fundadora editorial NGC Ficción!, coordinadora biblioteca electrònica de lAEFCFT i Premi Ignotus al millor lloc web en 2008 i 2010.
                                     

2.1. Ciència-ficció dàmbit estatal Antologies en castellà

  • Mujeres y maravillas. Pamela Sargent; traducció Manuela Díez. Barcelona: Bruguera, 1977. ISBN 9788402051707. Traducció duna obra original en anglès.
  • Autoras españolas de ciencia ficción en xarxa Article de Lola Robles del 2003 que després es desenvoluparà i es convertirà en un treball guardonat amb el premi Ignotus al millor article el 2017.
  • Futuros peligrosos. Elia Barceló. Zaragoza: Edelvives 2014. ISBN 9788426367006.
  • Alucinadas: ciencia ficción escrita por mujeres. Pròleg dAnn VanderMeer; Edició de Cristina Jurado; Leticia Lara. Argentina: Ediciones Ayarmanot, 2016. ISBN 9789874584021
  • Alucinadas II. Edició de Sara Antuña i Ana Díaz Eiriz ; pròleg de Fata Libelli. Sportula, 2016. ISBN 9788416637164.
  • Distópicas: antología de escritoras españolas de ciencia ficción. Pily Barba; Lola Robles; Teresa López Pellisa. Madrid: Libros de la Ballena, 2018. ISBN 9788483446256.
  • Poshumanas: antología de escritoras españolas de ciencia ficción. María Angulo; Teresa López Pellisa; Lola Robles; et al. Madrid: Libros de la Ballena, 2018. ISBN 9788483446249
  • Alucinadas III: antología de relatos de ciencia ficción escrita por mujeres. Palabaristas, 2017. Pròleg de Lola Robles i edició dElena Clemente i María Angulo.


                                     

3. Enllaços externs

  • Otherwise Award, abans conegut com a Premi James Tiptree Jr. en homenatge dAlice B. Sheldon, és un premi literari que encoratja lexploració i expansió dels rols de gènere anglès
  • Breu historia de la sinergia del moviment feminista i la ficció especulativa la SFE3 anglès
  • La WisCon és una convenció de ficció i fantasia feminista celebrada anualment a Madison, Wisconsin anglès
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →