Back

ⓘ Sociologia de la religió



                                               

Icona (desambiguació)

"Icona" té aquests significats: Icona representació pictòrica duna figura religiosa dins la tradició cristiana ortodoxa Art religiós Icona informàtica és un petit pictograma que, en una pantalla dordinador, simbolitza un fitxer, una carpeta o una aplicació Informàtica Medi ambient ICONA, acrònim de lantic Institut per la Conservació de la Naturalesa. Una icona llenguatge és un signe que representa una determinada realitat, amb la qual manté una relació de semblança. Semiòtica Una icona és aquella persona que es converteix en model a seguir en els àmbits més diversos de la societat: la cult ...

                                               

Premis DonaTIC

Els Premis DonaTIC són guardons que atorguen el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, junt amb Tertúlia Digital i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, per reconèixer el paper de les dones en l’àmbit tecnològic. Es van crear l’any 2015 i tenen un doble objectiu: d’un costat, posar en valor les dones que destaquen en el món professional, empresarial i acadèmic de les noves tecnologies; de l’altre, establir referents per promoure les vocacions en les disciplines CTEM i fomentar la presència femenina en ...

Sociologia de la religió
                                     

ⓘ Sociologia de la religió

La sociologia de la religió és lestudi dels comportaments, estructures socials, evolució i dels rols de les religions en les societats humanes. Intenta explicar la influència que la religió té en el comportament col lectiu de lhome i viceversa, és a dir, les interaccions recíproques entre religió i societat.

                                     

1. Tipologia dels grups religiosos

Dacord amb una tipologia generalment acceptada les agrupacions religioses es classifiquen en esglésies, confessions o denominacions, i sectes "cults" en anglès. Els sociòlegs busquen donar a aquests conceptes definicions operatives més o menys precises, que de vegades no corresponen exactament amb el seu ús habitual. Particularment, la paraula secta a vegades mal traduïda de langlès com a culte són utilitzades pels sociòlegs sense cap connotació pejorativa, com sol succeir en lús corrent.

                                     

2. Història i rellevància actual

Linterès per la religió i la seva interacció social es va desenvolupar intensivament cap a finalitats del segle xix i principis del segle xx, rebent laportació de grans teòrics entre els quals és clàssic citar a Émile Durkheim, Max Weber i Karl Marx. Entre els sociòlegs de la religió més recents, poden citar-se a Émile Poulat, Peter L. Berger, Michael Plekon, Rodney Stark, Robert Wuthnow, François Houtart, René Rémond, Danièle Hervieu-Léger, James Davison Hunter, Niklas Luhmann i Christian Smith. A lAmèrica llatina sobresurten Cristian Parker xilè Fortunato Mallimaci argentí Otto Madur veneçolà i Imelda Vega-Sègol peruana, entre altres.

Alguns filòsofs i personalitats, seguint les petjades de Nietzsche van anunciar a partir del segle XIX la mort de Déu i uns altres, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, van pronosticar el declivi de les religions. No obstant això aquestes conserven encara avui dia un rol important en la vida dels individus i societats. Als Estats Units per exemple, la freqüentació de llocs de culte es va mantenir estable en els últims quaranta anys. A lÀfrica, el cristianisme es va difondre acceleradament: cap a 1900 el continent comptava amb uns 10 milions dadeptes; al començament del segle XXI sestimen en 200 milions. Un altre fenomen digne desmentar-se és el desenvolupament de lIslam i la seva creixent presència i influència al món occidental. En altres paraules, la pronosticada secularització depenent de la definició i abast que es doni a aquest terme no hauria tingut lloc. Altres sociòlegs posen en relleu que la freqüentació desglésies i les creences religioses personals poden coexistir amb la pèrdua dinfluència de les autoritats religioses en qüestions polítiques i socials.

Una qüestió central de la sociologia de la religió, mentre que disciplina científica, és laptitud de predir tendències socials. Molts sociòlegs havien pronosticat un augment de la religiositat. Poden esmentar-se:

  • Robert Wuthnow pronostica actualment als Estats Units lèxit de futures col lectes de fons del govern federal a través dorganitzacions caritatives.
  • Molts sociòlegs van anticipar el creixement de lIslam i les seves connotacions polítiques.
  • James Hunter va anticipar lanomenat "conflicte de cultures" de la fi del segle xx, especialment el seu caràcter religiós.
                                     

3. La concepció de la religió en la sociologia clàssica

Els pensadors seminals daquesta disciplina, Durkheim, Marx i Weber van desenvolupar complexes teories sobre la naturalesa i efectes de la religió. Pels tres, la religió constitueix una variable social de summa importància.

                                     

3.1. La concepció de la religió en la sociologia clàssica Karl Marx

Malgrat la influència que Marx va exercir, ell mateix no concebia la seva obra com una resposta ètica o ideològica al capitalisme del segle XIX com a molts altres comentaristes posteriors. Els seus esforços se centraven, en la seva pròpia opinió, en el que podria cridar-se la ciència aplicada, moralment neutra. Per a Marx, els homes són guiats de manera més adequada per la raó, i la religió és un obstacle per al pensament racional.

Marx concebia lalienació com a element central en un sistema de desigualtat social. Lantídot de lalienació és la llibertat que sexpressa a través la possibilitat de triar. Per a Marx, que qualificava la religió com l"opi del poble", aquesta complia una funció social com a anestèsic, si bé desaprovava els seus fonaments: la religió era la resposta espiritual de les classes en conflicte -especialment de les oprimides- la condició de mútua alienació i, en el cas de la secular societat capitalista, instrumentalitzada com autojustificación ideològica per part dels seus actors econòmics per racionalitzar legoisme material de la lliure propietat burgesa i contribuir la seva hegemonia.

La religió apareix com una poderosa força conservadora que consolida i perpetua el rol dominant duna determinada classe social. Labolició de la religió mentre que és felicitat il lusòria, és la condició necessària per poder aconseguir la felicitat real. Lanomenat a labandó de les il lusions de la seva condició és al mateix temps lanomenat a labandó de la condició que exigeix tal il lusió. La crítica de la religió és així lembrió de la crítica de la vall de llàgrimes de la qual la religió és lhalo.



                                     

3.2. La concepció de la religió en la sociologia clàssica Émile Durkheim

Émile Durkheim sautodefinia com a positivista, posant laccent que la seva òptica era desapassionada i científica. Un dels seus interessos centrals era descobrir les variables que expliquen la cohesió de les societats modernes. Durkheim, clar representant del racionalisme francès, va investigar durant uns quinze anys "in situ" les religions primitives dels indígenes australians. Linterès subjacent daquesta empresa era elucidar les formes elementals de la religió, una espècie de denominador comú extrapolable a totes les societats.

La religió no és merament "imaginària": mentre que expressió social, la religió és un fenomen real i tangible i no existeix cap societat sense religió. Per Durkheim, percebem mentre que individus lexistència duna força més poderosa que nostres pròpies individualitats. Aquesta força és la nostra dimensió social la qual li atribuïm un rostre sobrenatural. Això ens condueix a expressar-nos religiosament de manera col lectiva acreixent al seu torn aquest poder simbòlic. La religió seria així lexpressió de la consciència col lectiva, o si es vol, la fusió de les nostres consciències individuals que es forja, ella mateixa, una realitat pròpia.

La complexitat dels sistemes religiosos és directament proporcional la complexitat de les societats. Això explicaria el fet que societats menys complexes tinguin sistemes religiosos menys elaborats. Els aborígens australians, per exemple, assignen simplement un tòtem a cada clan particular.

Quan una societat entra en contacte amb unes altres, existeix una tendència a emfatitzar luniversalisme. No obstant això, de la mateixa manera que la divisió del treball li dóna a lindividu segons Durkheim la il lusió dun rol més important, els sistemes religiosos apunten creixentment la consciència i salvació individual.

En la seva obra Les Formes elementals de vida religiosa, Durkheim defineix la religió en els termes següents: "Una religió és un sistema unificat de creences i pràctiques referides a coses sagrades, és a dir, que se separen i prohibeixen, creences i pràctiques que uneixen els seus adherents en una comunitat moral singular cridada Església". Aquesta definició és de tipus funcional, en el sentit que explica el rol de la religió en la vida social: essencialment, unifica societats. Durkheim defineix la religió distingint clarament entre el sagrat i el profà amb el que pot establir-se un paral lelisme entre la distinció entre Déu i els humans.

La definició de Durkheim no estipula el que deu considerar-se com a "coses sagrades", deixant així un camp fecund per a lextensió del seu model, desbordant el camp de les religions i grups religiosos "stricto sensu". Així van sorgir nocions tals com les de "religió civil" o "religió destat". Si es considera per exemple els Estats Units, pot sostenir-se que tenen el seu propi conjunt dobjectes "sacralitzats": la bandera, Abraham Lincoln, Martin Luther King, etc. Altres utilitzacions del model concerneixen organitzacions esportives professionals, grans empreses o fins i tot grups de música Rock.

                                     

3.3. La concepció de la religió en la sociologia clàssica Max Weber

Max Weber no va investigar sobre lessència de la religió sinó més aviat les idees religioses i els grups que interactuen amb altres aspectes de la vida social, principalment, en leconomia. En la seva sociologia, Weber utilitza el vocable alemany "Verstehen" comprendre per descriure el seu mètode dinterpretació de la intenció i del context de laccionar humà. Weber no és un positivista, en el sentit que no pensa que en la sociologia poden trobar-se fets lligats per relacions de causalitat. Bé que pensa que es poden realitzar proposicions generals sobre la vida social, les concep més aviat com a relacions i seqüències en narracions històriques i casos particulars.

Un grup religiós o un individu està subjecte a múltiples influències, però si pretén actuar en el nom duna creença religiosa, hem dintentar entendre la seva acció primerament des del punt de vista religiós en si mateix. Per Weber la religió té poder suficient per construir la representació que un individu es fa del món. Aquesta representació afecta al seu torn la percepció dels seus interessos i en definitiva el curs de les seves accions.

Per Weber, la religió pot comprendres millor si es considera que respon a les necessitats de "teodicea" i de "soteriologia". La primera concerneix el problema de com lextraordinari poder de Déu pot conciliar-se amb la imperfecció del món que va crear i regeix. En termes pràctics, la gent necessita comprendre per exemple per què van merèixer linfortuni i el sofriment. La religió brinda una resposta soteriològica, és a dir concernent la seva salvació: consol, alliberament del sofriment. La cerca de la "salvació", es torna així una de les variables de la motivació humana.

A causa que la religió contribueix la definició daquesta motivació, Weber considera que, especialment el protestantisme, va tenir una influència determinant en lemergència del capitalisme. És la tesi de la seva més famosa i controvertida obra: "Lètica protestant i lesperit del capitalisme".

Per Weber, el capitalisme va emergir a Europa en part per la interpretació de la creença en la predestinació del puritanisme anglès. La mateixa està basada en el concepte calvinista que no tots seran salvats, que només una petita quantitat de "triats" escaparan la condemnació final i que tal decisió està basada en la pura i ja predeterminada decisió divina i no en el que un individu pugui fer o deixar de fer en aquesta vida. Ningú sap fins i tot amb certesa si es troba no entre els "triats".

Des dun punt de vista pràctic tal postura era psicològicament incòmoda: als fidels els angoixava el que és fàcilment comprensible saber si serien eternament condemnats o no. Els líders puritans els van assegurar llavors que si els seus negocis eren financerament reeixits, tal esdeveniment era un senyal "no oficial" de laprovació divina i que es trobaven entre els triats, però si i només si utilitzaven adequadament els fruits de la seva labor. Això hauria portat al desenvolupament i la utilització duna comptabilitat racional i la cerca calculada de lèxit financer, més enllà del que és merament necessari per a les necessitats de la vida, i en això consisteix "lesperit del capitalisme". Amb el transcurs del temps, els costums associats amb aquest esperit haurien perdut la seva significació religiosa i la cerca programada del guany es va transformar en una finalitat per si mateixa.

La tesi sobre l"Ètica protestant" ha estat des de llavors objecte de moltíssimes crítiques, disputes i refinaments. Però constitueix encara avui dia un terreny de debats fecunds en la sociologia de la religió.

Weber va desenvolupar també un important treball de recerca respecte daltres religions mundials, incloent lhinduisme i el budisme.



                                     

4. Bibliografia

  • Marx, Karl. 1844. A Contribution to the Critique of Hegels Philosophy of Right, Deutsch–Französische Jahrbücher, febrer.
  • Rodney Stark, The Rise of Christianity, A Sociologist Reconsiders History. Princeton University Press. Princeton 1996.
  • Cornel West, Judith Butler, Charles Taylor, Jürgen Habermas. El poder de la religión en la esfera pública. Trota. ISBN 978-84-9879-206-5. 152 páginas 1a edició març 2011
                                     

5. Enllaços externs

  • Centri Tricontinental CETRI
  • A test of the Stark-Bainbridge theory of affiliation with cults and sects
  • Sociology of Religion resources on Hartford Institute for Religion Research website
  • Association of Religion Data Arxivis
  • Verstehen: Max Webers Homepage
  • Association for the Sociology of Religion ASR
  • Hadden: Religion and the Quest for Meaning and Order
  • Associazione Italiana di Sociologia, Sezione Religione
  • Recursos Arxivat 2011-09-07 a Wayback Machine. en el Center for the Study of Religion and Society
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →