Back

ⓘ Ficció



                                               

Fals

"Fals" té aquests significats: Fals Bages, poble al sud del terme de Fonollosa Bages Fals Òlt i Garona, municipi francès al departament dÒlt i Garona i la regió de lAquitània Toponímia Fals documental, gènere de cinema i televisió o una obra daquest gènere que es presenta com un enregistrament de la vida real, encara que es produeix com una obra de ficció. Fals amic, paraula daltres idiomes que sembla en lescriptura o en la pronunciació una paraula en la llengua materna del parlant però el significat de la paraula no concorda amb el real. Vegeu també: Falsacionisme, falsificació, veritat, ...

                                               

Metamorfosi (desambiguació)

"metamorfosi" té aquests significats: Biologia: Hemimetabolisme: metamorfosi incompleta Metamorfosi: procés biològic Roca metamòrfica Tipus de metamorfosi Holometabolia: metamorfosi completa Cultura Metamorfosi ficció Metamorfosi mitologia Literatura: Les Metamorfosis: obra dOvidi La metamorfosi: obra de Kafka Metamorfosis Luci Apuleu Pintura: Les Metamorfosis: sèrie dobres de Joan Miró Música: Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber: obra per a orquestra composta per Paul Hindemith Viccionari

                                               

Somerset (desambiguació)

"Somerset" té aquests significats: Somerset Virgínia Somerset Texas Somerset Massachusetts Somerset, Anglaterra Illa de Somerset Canadà Somerset Nova York Somerset Nova Jersey Toponímia Somerset Vermont Somerset Maryland Comtat de Somerset, diversos indrets Illa de Somerset Bermudes Somerset Kentucky Somerset Ohio Somerset Queensland Llac Somerset a Queensland Somerset Tasmània Somerset sèrie, spinoff de Another World Obres 11 Somerset, show canadenc de ciència-ficció. William Somerset Maugham Biografies Fitzroy Somerset James Somersett

                                               

LXI edició dels Premis Ariel

La LXI edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcademia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas, es va celebrar el 24 de juny de 2019 en la Cineteca Nacional de la Ciutat de Mèxic. El 23 dabril es va donar a conèixer la llista de nominats per les actrius Fernanda Castillo i Verónica Toussaint. En aquesta cerimònia es van lliurar premis en 25 categories, on les categories de Millor actor de repartiment i Millor actriu de repartiment shan eliminat novament. Daltra banda les categories de Millor revelació masculina i Millor revelació femenina van ser fusionades per a deixar només la ...

                                               

Captain Future

Captain Future és un heroi de ciència-ficció de revistes Pulp - un científic i aventurer que viatja a lespai - inicialment publicat la revista amb el mateix nom des de 1940 a 1944 durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que el personatge va ser creat pels editors Mort Weisinger i Leo Margulies la majoria de les històries van ser escrites per lautor Edmond Hamilton. A partir del personatge shan generat un número significatiu dadaptacions, entre elles la més important un anime japonès entre 1978-79 que va acabar sent traduït i doblat en diverses llengües i va esdevenir molt popular, particula ...

                                               

LIX edició dels Premis Ariel

La LIX edició dels Premis Ariel, organitzada per lAcadèmia Mexicana dArts i Ciències Cinematogràfiques, es va celebrar l11 de juliol de 2017 al Palau de Bells Arts de la Ciutat de Mèxic. Prèviament, el 3 de maig, els actors Karina Gidi i Juan Carlos Colombo van anunciar els nominats durant un esdeveniment la Cineteca Nacional. En aquesta cerimònia es van lliurar premis en 27 categories, incloent les reincorporades de millor actor de quadre i millor actriu de quadre. Va ser televisada a Mèxic per Canal 22. Per la cerimònia, es va reconèixer amb lAriel dOr a lactriu Isela Vega i la directora ...

                                               

Anthony Mackie

Anthony Mackie és un actor estatunidenc. Ha aparegut pel lícules i sèries televisives així com a obres de teatre a Broadway i Off-Broadway. És conegut a nivell mundial pel seu personatge Sam Wilson / El Falcó dins lUnivers cinematogràfic de Marvel, apareixent per primer cop a Captain America: The Winter Soldier i més tard a Avengers: Age of Ultron, Ant-Man, Captain America: Civil War, Avengers: Infinity War, i Avengers: Endgame, així com la sèrie de Disney+ El Falcó i el Soldat dHivern. Al 2002 va participar en la pel lícula 8 Milles, film autobiogràfic dEminem. Va ser nominat la categoria ...

                                               

Festival Internacional de Cinema a Guadalajara

El Festival Internacional de Cinema a Guadalajara, organitzat a aquesta ciutat mexicana, és la mostra cinematogràfica més important dAmèrica Llatina, perquè la seva oferta, que compta amb convidats dhonor de diferents parts del món, li ha permès posicionar-se en làmbit nacional i internacional. Es tracta dun esdeveniment cultural de gran rellevància per la ciutat i el país, no sols per la seva difusió, promoció i distribució de cinema en castellà, sinó per ser un fòrum per la formació, instrucció i intercanvi creatiu entre els professionals, crítics de la cinematografia internacional i est ...

                                               

Marvel Science Stories

Marvel Science Stories va ser una revista pulp estatunidenca editada per Robert O. Erisman. Inicialment va ser publicada per Postal Publications, i en la segona fase va ser publicada per Western Publishing, totes dues empreses propietats dAbraham i Martin Goodman. El primer número es va publicar lagost de 1938, i destacava per incloure històries amb més contingut sexual que el que era habitual pel gènere, incloent diverses històries de Henry Kuttner, sota el seu nom propi i també signades sota pseudònims. La reacció era generalment negatiu, amb un lector que refereix a Kuttner història "La ...

                                               

Festival Internacional de Cinema dAntofagasta

El Festival Internacional de Cinema de Antofagasta, també conegut com FICIANT, és un festival de cinema realitzat anualment la ciutat de Antofagasta, situada al nord del país. La seva primera versió es va dur a terme lany 2004. FICIANT, és un esdeveniment cultural que aspira a transformar-se en el més important del Nord del país, buscant la integració de tota Llatinoamèrica a través del setè art. Per a això, organitza mostres i exhibicions audiovisuals, provinents de diversos països, acompanyades sempre de convidats que puguin compartir les seves experiències amb els audiovisualistas i els ...

                                               

Rigoberto Perezcano

Rigoberto Perezcano és un guionista i director de cinema mexicà. Després d’estudiar dret es va incorporar la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per estudiar cinema. Va realitzar alguns documentals, entre ells XV en Zaachila 2002, on presenta la vida dels adolescents la seva ciutat natal. Va passar la ficció el 2009 amb la pel lícula Norteado. La pel lícula narra la història d’un jove pagès dOaxaca de Juárez que intenta creuar la frontera per anar als Estats Units. La pel lícula ha estat nominada a diversos premis i ha guanyat lEstrella dOr al Festival Internacional de Cinema de Marràqu ...

                                               

De día y de noche

De día y de noche és una pel lícula mexicana dirigida per Alejandro Molina i produïda per Roberto Garza, que a través dun relat de ciència-ficció, evoca els conflictes que habiten en la societat actual, en les principals i més grans ciutats del món. La superpoblació, la falta de recursos i les divisions socials que aquests problemes comporten són alguns dels temes que es toquen en aquest llargmetratge. Aquesta pel lícula està protagonitzada per Sandra Echeverría i Manuel Balbi.

                                               

Seres: Génesis

Seres: Génesis és una pel lícula mexicana de ciència-ficció, dirigida pel director de cinema regiomontano Ángel Mario Huerta i produïda per la companyia Huma Films. Gaudia dun pressupost de dos milions de dòlars i es va rodar a Monterrey amb una càmera Red One amb alta resolució. Es va estrenar a Mèxic el 23 de setembre de 2010.

                                               

José Padilha

José Bastos Padilha Neto és un director de cinema, documentalista i productor cinematogràfic brasiler. És conegut per ser el director de la pel lícula Tropa delit i la sèrie Narcos.

                                               

Alamar

La pel lícula està ambientada a lescull de corall de Banco Chinchorro, catalogat com a "reserva de la biosfera" per la UNESCO el 2003. Nathan, un noi urbà de 5 anys, troba el seu pare Jorge, pescador mexicà, durant uns dies durant les vacances. Van a pescar junts; es renova una complicitat entre el pare i el seu fill, impulsada per la bellesa de la natura. Entre ficció i documental, és una experiència iniciàtica per al nen petit i contemplativa per a lespectador.

                                               

Tropa delit

Tropa delit és una pel lícula brasilera dacció i drama de lany 2007. La pel lícula és una història de ficció del BOPE el Batalló dOperacions Especials de la Policia Militar de Rio de Janeiro. És la segona pel lícula del director José Padilha, que anteriorment havia dirigit laclamada Ônibus 1744. El guió va ser escrit pel guionista nominat al premi Óscar Braulio Mantovani, basat en el llibre Elite da Tropa escrit pel sociòleg Luiz Eduardo Soares, amb la col laboració de dos capitans retirats del BOPE, André Batista i Rodrigo Pimentel. Ha estat doblada al català.

Ficció
                                     

ⓘ Ficció

La ficció en lart, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, amb un grau variable de realisme, sigui perquè prenen alguns elements de referència de la realitat, sigui perquè la contradiuen o transformen. Soposa als gèneres no ficticis, com lassaig o els del periodisme, per bé que alguns corrents filosòfics reclamen que tot és en certa manera ficció, ja que no existeix lobjectivitat en la interpretació o quelcom extern la ment. En làmbit audiovisual, la ficció se sol oposar al documental i els seus gèneres derivats.

En psicologia, diferenciar la ficció de la realitat és una capacitat que el nen ha dadquirir progressivament. En psicopatologia una distorsió temporani o permanent daquesta capacitat de distingir adequadament la ficció de la realitat, pot ser un símptoma de diversos disturbis mentals individuals com de grups psicosi col lectiva. La delimitació entre realitat i ficció, no només és una qüestió objectiva, però depèn igualment dun consens social: el que es veu entre daltres amb texts sacrats, que per a uns són una descripció de la realitat, per a altres només metàfores i llegendes.

Etimològicament, la paraula prové del llatí fictio, derivat del verb fingere que a lorigen significava "modelar la pasta del pà" i ença en sentit figurat "allò que ha estat modelat, inventat, fingit".

                                     

1. Concepte de ficció

El concepte de ficció varia segons com susi. Pot existir ficció fora de lart, com per exemple en les tradicions personatges llegendaris que es transmeten entre generacions lligats a determinades festes o valors morals o en els llibres de text, on es posen exemples inventats per explicar conceptes. Sempre exigeix, però un cert grau de discurs i per això està fortament lligada la narrativa.

                                     

1.1. Concepte de ficció Mons possibles i el pacte ficcional

Des dun punt de vista semàntic la ficció presenta un gran dilema: com els lectors o consumidors de ficció podem no només acceptar-la malgrat la seva evident falsedat, sinó, a més, fer judicis sobre la veritat o falsedat denunciats ficcionals.

La teoria del significat de loració, iniciada pel lògic Richard Montague la fi de la dècada dels anys 1970, possibilita donar un enfocament força útil al procés dinterpretació. Validar la significació a partir de les premisses dun "model" prèviament establert o Món Possible, ens permet raonar i tractar asseveracions sobre mons que, tot i saber que mai no seran verídics, són viscuts i validats com a realitats.

En el Món Possible de la ficció sestableix una regla bàsica per tal daccedir-hi: lenunciador lemissor i lenunciatari el receptor subscriuen tàcitament un pacte ficcional pel qual el consumidor de ficció accepta el món imaginari que se li presenta, sabent que allò que se li mostra o insinua és una història imaginària, no per això pensa que és una mentida. En termes de Coleridge es tracta duna suspensió de la incredulitat: el consumidor deixa de banda, momentàniament, la tendència a verificar, a constatar, a adequar la ficció la realitat i a aplicar el raonament lògic al que se li ofereix.

Un món possible esdevé real donat que fa referència a un món narratiu destructura cultural que, encara que no existeixi de fet, és vertader en la mesura que està format per un conjunt dindividus dotats de propietats i desdeveniments que són jutjats com a possibles i coherents. Si el món real quotidià es regeix pel concepte de veritat evident, el món possible ho fa pel concepte de veritat circumstancial: malgrat que lenunciat pugui ser qualificat de literalment fals, saccepta com a veritat per a lacceptació del món possible. Per exemple, encara que sigui fals que els conills parlin, en la mesura que participem en el món possible dAlícia al País de les meravelles de Lewis Carroll, aquests fets no ens sorprenen, més aviat els acceptem com a veritats metafòriques. La suspensió de la incredulitat, encara que comporti tenir consciència que el País de les Meravelles "no és vertader", no per això pensem que és mentida.

En un món possible, els conceptes de veritat i de mentida, shan dentendre deslligats duniversalitat. La veritat, encara que sens presenti inqüestionable i més enllà dopinions i interessos, a linterior dun món possible és sempre una construcció convencional i temporal, i solament és vàlida en aquestes circumstàncies. Les veritats dels mons possibles són veritats sòlides i inqüestionables. Per contra, les veritats del món real sempre poden ser qüestionades, com diu Eco, "la narrativitat ens proporciona mons ancorats, que floten menys que els universos reals, encara que dordinari pensem que les coses són al revés"

                                     

1.2. Concepte de ficció Conceptes similars

La ficció sovint es relaciona amb altres conceptes, com ara la fantasia. Tanmateix, ambdós termes no són sinònims. Les obres de gènere fantàstic es cataloguen com a fictícies, però no totes les obres de ficció pertanyen al regne de la fantasia, ja que moltes delles tenen una ambientació realista. Les obres fantàstiques inclouen elements sobrenaturals, tret que no apareix a tots els discursos ficcionals.

Un altre fals sinònim seria considerar fictici com a fals. La veritat correspon als judicis sobre els fets i no saplica al món imaginari, igual que tampoc no es pot aplicar a les expressions emotives i altres tipus denunciats. Dins del món possible de la ficció existeixen unes pròpies regles de veritat, entesa com a coherència de conjunt. Així, podria ser veritat o mentida afirmar una característica dun personatge o lexistència no dun esdeveniment en una obra, sense que hagi dhaver un referent existent. De fet la lògica sovint analitza enunciats referits a conceptes ficticis, com el "rei de França actual".

Es relaciona ficció amb imaginació, ja que aquesta facultat mental és la que permet que hi hagi obres ficcionals. La imaginació permet crear mons alternatius per part de lautor i decodificar-los per part del receptor. Aquesta capacitat es relaciona amb el fet que lésser humà tingui un llenguatge simbòlic, que permet referir-se a entitats no presents en laquí i lara i aquesta projecció poder comunicar experiències no presents ajuda a crear-ne daltres sense cap referent real, o basades en porcions de diverses experiències.



                                     

2. Història del concepte de ficció

La concepció de la ficció ha anat variant al llarg dels segles. Plató la va condemnar perquè no contenia veritats i distreia els éssers humans de la recerca del pur saber. Determinats corrents religiosos van continuar en la mateixa línia, considerant-la un entreteniment superflu o immoral, ja que apartava les persones del món i dels seus deures. Personatges com el Quixot o Emma Bovary esdevenen bojos per voler portar la vida allò que sesdevé la ficció. Per contra, la teoria de la literatura clàssica considera que la ficció conté veritat en ella mateixa, ja que els sentiments que provoca són reals i les regles de versemblança fan que es constitueixin universos autèntics, però regits amb normes de veritat no empírics.

Determinats crítics consideren, però, que el concepte de ficció és modern i occidental i que no es pot jutjar un text com a ficcional en altres èpoques o cultures.

                                     

2.1. Història del concepte de ficció El concepte de mimesi

El concepte de ficció en la tradició occidental està molt lligat al concepte de mimesi, desenvolupat la Grècia clàssica. El primer autor que el desenvolupa és Plató. Aquest pensador creia que existien dos dimensions de lexistència: un món intel ligible, el de les idees eternes i perfectes que calia conèixer a través de lànima racional, i el món sensible, el corresponent als sentits. En aquest món físic tota realitat és pura aparença, conté una dosi de ficció, ja que és una còpia del món real, lintel ligible. Al seu torn, lart copia els cossos terrenals i esdevé per tant una mimesi de segon grau, una realitat degradda de la qual cal fugir per assolir lautèntic coneixement. Plató, doncs, té una visió molt negativa de la ficció excepte en els diàlegs primerencs, ja que no solament és una deformació dun món ja no prou real sinó que distreu de lobjectiu vital lloable: el saber.

Però és sobretot en la Poètica dAristòtil on el concepte de mimesi té un paper essencial. Per Aristòtil, totes les obres literàries copien la realitat, dacord amb el principi de la versemblança; el que diferencia la literatura de la història és que aquesta còpia les coses que han succeït, i aquella les que podrien succeir.

Cal insistir que Aristòtil no diu que la literatura hagi de ser la imitació del món real, sinó la imitació "de les accions dels homes". Aquesta diferència és la que permet que el versemblant irreal tingui cabuda en la literatura. Paul Ricoeur ha subdividit el concepte de mimesi aristotèlic en tres fases:

  • Mimesi 1: el procés de configuració del text i la disposició de la trama per part de lautor
  • Mimesi 2: la mateixa configuració del text, que pot respondre no al món exterior
  • Mimesi 3: la reconfiguració del món del text que ha de realitzar el lector o espectador
                                     

2.2. Història del concepte de ficció La relació amb la catarsi

La Poètica dAristòtil també introdueix un altre concepte molt relacionat amb lanterior: el de catarsi. La tragèdia, en imitar accions de personatges bons que cauen en desgràcia, aconsegueix la implicació emocional de lespectador, que, a través de la compassió i la por es purifica interiorment. Aquesta reacció emocional té la seva base en la suspensió del judici de realitat pel que fa a lacció tràgica: algú molt conscient de la irrealitat de lobra no podria empatitzar. Aristòtil té una valoració positiva de la ficció per via del teatre, que per a ell permet la purificació de les passions que daltra manera aflorarien de mode excessiu la vida real.

Enfront daquesta concepció de la ficció com a catarsi, alguns autors contemporanis, especialment el dramaturg Bertolt Brecht, han proposat lanul lació de la implicació emocional a través dun "teatre èpic", una de les característiques del qual és que accentua la irrealitat de lobra teatral, exagerant la distància entre ficció i realitat. Daquesta manera, Brecht volia aconseguir que els espectadors realitzessin un judici crític i racional de lacció, en comptes duna implicació emocional i irracional. Altres autors ho fan simplement per una qüestió destil, troben que la realitat tal qual és menys interessant que mostrar-la duna manera més estilitzada, dramàtica o teatralitzada, i de pas es crea una distància que fa que lespectador la miri daltra manera, dun altre punt de vista.



                                     

2.3. Història del concepte de ficció El versemblant en el Renaixement

Les teories aristotèliques de la ficció van ser recuperades durant el Renaixement, encara que en molts casos van ser malinterpretades o esbiaixades. Així per exemple, el concepte de mimesi com "imitació de les accions dels homes" va ser traduïda per Francesco Robortello, en un sentit més ampli però que va resultar reductor a posteriori, com a "imitacions dobjectes". Això va suposar que autors posteriors reinterpreten aquest sintagma com "imitació de món real", reduint així limitable al real, en comptes dallò versemblant, com pretenia el mateix Aristòtil.

Paradoxalment, lEdat Mitjana havia tendit justament al contrari: a esborrar els límits del que és real, lirreal o fins i tot linversemblant. Les vides de sants o els llibres de cavalleries eren només dos exemples en els que el real i lirreal apareixien barrejats i indivisibles per als lectors de lèpoca. Els erudits de lèpoca van atacar fortament aquesta confusió, especialment en el cas dels llibres de cavalleries; Miguel de Cervantes, autor molt conscient dels límits del concepte de versemblança, també va tenir com a primer objectiu en redactar el Quixot el ridiculitzar al gènere dels llibres de cavalleries per les seves exageracions i els seus absurds, els quals tanmateix eren considerats molt reals pels seus lectors.

                                     

2.4. Història del concepte de ficció El somni del barroc

La reflexió sobre el concepte de ficció corren en paral lel amb les reflexions sobre el concepte de realitat. Al barroc es qüestiona lexistència duna realitat ficció, predomina el tòpic de la vida com a somni: tot és una ficció, fins i tot el que usualment es considera com a factual. Per això a les obres ficcionals apareixen elements de metaficció i el qüestionament perpetu dallò que es percep, un escepticisme que durarà fins la contemporaneitat. Lart, entès en tant que ficció, tenia justament la funció devidenciar la manca de realitat del món exterior, la fugacitat de la vida i la incertesa general.

                                     

3. Característiques principals de les obres de ficció

Tot i que no hi ha cap teoria de la ficció que estigui àmpliament acceptada, shan descrit les propietats característiques de les obres de ficció. Coincideixen en bona part amb els elements de la narrativa, ja que és el gènere principal de les obres ficcionals si bé no nés exclusiu.

La primera característica és lexistència de lanomenat món fictici, és a dir, un context que requereix continuïtat o un marc on ambientar la trama. Aquest món no ha de ser necessàriament fantàstic, sinó que és fictici en tant que inclou esdeveniments que no han passat en la realitat, independentment que el marc imiti totalment el món exterior. De fet, el que es narra es considera que ha de funcionar com funcionaria al món real si no sindica el contrari, per exemple si apareix el mot "taula" hom ha dentendre que és una taula semblant a les taules existents mentre no hi hagi una descripció que lallunyi daquestes. Els elements ficcionals poden barrejar-se amb altres elements històrics, com per exemple personatges reals o fets que sí que han succeït. Aquesta combinació pot tenir com a funció augmentar la versemblança de la trama, ambientar la història en un món fictici conegut pels receptors o amb intenció paròdica.

En segon terme calen uns personatges que protagonitzin una trama, la qual es presenta amb un determinat punt de vista. El punt de vista en mitjans escrits coincideix amb el narrador, mentre que en mitjans audiovisuals combina la veu narrativa amb la càmera o focus. La trama, que és la història de ficció, presenta uns esdeveniments que inclouen una acció de canvi entre dues situacions, acompanyada no delements afegits com descripcions, diàlegs o reflexions de la veu narrativa.

Una ficció és sempre un pacte lingüístic: es considera que la llengua perd la seva funció referencial i sassumeix que els referents pertanyen al món possible. És a través de la llengua o les imatges però sempre amb conceptes associats i codificats lingüísticaments que es transmet la ficció, la història que vehicula el món alternatiu. Aquesta convenció lingüística pot afectar també la forma, en general les obres de no ficció tenen un llenguatge més clar, menys metafòric o amb un ús inferior de la funció poètica de la llengua, mentre que les obres ficcionals poden presentar més abundància de recursos retòrics.

Per últim és important la concepció que els implicats en la distribució de la ficció tinguin sobre aquesta. Un mateix document pot ésser rebut històricament com a real o com a fictici, com per exemple els bestiaris medievals, que la seva època es tenien per testimonis verídics de fauna i contemporàniament es prenen com a imaginacions sobre criatures mai existents o deformacions danimals reals. Fins i tot un discurs pretesament objectiu, com el de la historiografia, pot contenir elements considerats ficcionals per un receptor. El cas de textos sagrats mostra també aquesta ambigüitat, ja que un mateix relat és revelació per a un creient, i per tant veritat, i per a un altre només una llegenda, i per tant no real. Letiqueta de ficció, doncs, requereix la complicitat de lautor i del seu públic.

Diversos senyals poden ajudar a activar la convenció de ficcionalitat entenent que no hi ha discursos ficticis sinó interpretacions com a ficcionals no de determinats discursos en el receptor, com ara un escenari o un gènere literari. També poden aparèixer elements que trenquin momentàniament la il lusió de la ficció, com ara la tècnica anomenada trencar la quarta paret, on voluntàriament un autor fa que els personatges es dirigeixen al públic o que afirmin que estan vivint en un món irreal. Els errors de versemblança trenquen de manera involuntària la ficcionalitat.

                                     

4. Elements narratològics de la ficció

Encara que "ficció" i "narració" no són sinònims ja que no tota ficció és narrativa, ni tota narració és fictícia, la narració sí que és la manera predominant dintroduir-se en mons de ficció. Daquí que hi hagi el que es coneix com a "pannarrativisme", consistent en laplicació a vegades excessiva de les eines danàlisi narrativa, tradicionalment desenvolupades en el camp de la crítica literària, a qualsevol de les formes en què es pot manifestar la ficció: el cinema, el teatre, la televisió, els còmics, els videojocs, etc.

La narratologia, o estudi de la narració, desenvolupada fonamentalment pels corrents estructuralistes al llarg del segle xx, se centra principalment en quatre dels elements constitutius de la narració: el narrador, els personatges, el temps i lespai.

                                     

4.1. Elements narratològics de la ficció El narrador

El narrador, o punt de vista narratiu, és qui narra la història. Pot ser en:

  • Primera persona jo, quan el narrador presencia els fets que ocorren. Generalment, és el protagonista que explica la seva pròpia història primera persona central. Tanmateix, també pot ser que un personatge secundari narri en primera persona la història del protagonista, donant una visió parcial i subjectiva dels fets primera persona testimoni.
  • Tercera persona ell/ella, quan el narrador relata els fets que li ocorren als personatges de lobra. Si només presenta el que pot ser vist o pensat per un sol personatge, sanomena tercera persona limitada. Si el narrador presenta tot el que senten i viuen els personatges, amb un coneixement complet de tot i sense tenir present cap personatge en concret, el punt de vista narratiu està en tercera persona omniscient. En canvi, es tracta duna tercera persona observadora si lautor narra com si fos testimoni del que succeeix, però sense entrar a linterior dels personatges.
  • La segona persona narrativa és un recurs utilitzat per la novel la moderna. Es produeix un desdoblament o un fictici diàleg-monòleg del protagonista amb ell mateix i un distanciament de lautor.


                                     

4.2. Elements narratològics de la ficció Els personatges

Els personatges duna narració tenen característiques que els defineixen i els fan diferents a altres. Poden ser personatges animals o coses, amb característiques de persona poden parlar, pensar o riure.

Poden ser principals o secundaris segons la seva presència i funció dins el relat. El principal sanomena protagonista i els secundaris poden ser aliats o oponents antagonistes del protagonista. Si els personatges evolucionen psicològicament són rodons, i si, contràriament, són descrits duna manera esquemàtica o caricaturesca i no presenten canvis anímics, són anomenats plans.

                                     

4.3. Elements narratològics de la ficció El temps

Un text narratiu indica el moment en què succeeix cada un dels esdeveniments, però també assenyala la durada daquests actes. Pot ser:

  • Simultani: alternança entre dos o més temps durant la narració.
  • Lineal: les accions es produeixen en un temps cronològicament lineal.
  • Retrospectiu: quan la narració comença i tot seguit fa un salt al passat.

El temps psicològic és la percepció pròpia dels personatges, és a dir, el temps del record. Per altra banda, el temps històric permet situar lacció en una època concreta, ja sigui contemporània a lautor, allunyada en el moment descriptura o fins i tot posterior futur imaginari, ciència-ficció. Pot quedar delimitat per referències a fets històrics o polítics o a personatges reals o bé per al lusions a costums i formes de vida.

                                     

4.4. Elements narratològics de la ficció Lespai

És el lloc físic en què es desenvolupen lacció o lambient en què transcorre la vida dels personatges. Generalment, és introduït en els primers paràgrafs de lobra. Al llarg duna narració poden presentar-se diferents espais, que poden ser oberts ofereixen al protagonista la possibilitat danar i venir, de viatjar o tancats espai limitat. Lespai pot arribar a ser un element fonamental en lambientació i pot suggerir lestat dànim o aspiracions dels personatges.

                                     

5. Funcions de la ficció

Històricament ha sorgit la pregunta sobre la necessitat de la funció, per què lésser humà tendeix a crear mons diferents al real i històries que no han succeït. La ficció és una forma dentreteniment, ajuda a passar lestona i proporciona plaer saber què ocorre a uns personatges, mantenint el suspens de la trama. Si hi ha elements que provoquen riure o emocions, augmenta la sensació destona plaent. La segona funció ja va ser explicitada per la catarsi dAristòtil: en produir-se una identificació momentània amb els protagonistes, el consumidor de ficció viu ficcionalment una altra realitat que li permet purgar o exacerbar sentiments que després pot aplicar la seva vida real. En aquest sentit, determinats autors han subratllat la funció psicològica de la ficció: permet viure sense risc experiències que després transmeten ensenyaments aplicables la pròpia existència, és a dir, la ficció actuaria com una simulació que ajudaria a comprendre les vivències reals i saber com reaccionar-hi.

La ficció seria aleshores una necessitat cognitiva universal, les persones necessiten imaginar altres vides per poder entendre el present, com en els somnis. Per això totes les cultures tenen les seves formes de ficció. La televisió i el cinema han fet que la ficció esdevingui massiva, amb arguments audiovisuals que permeten levasió del present però amb un grau de realisme major, ja que una de les normes de la ficció és que quan la persona hi entra, suspèn els judicis de veritat habituals: creu momentàniament lexistència daquella història per poder sentir les emocions que proposa lautor o per divertir-se. És un mecanisme mental present en altres esferes, com per exemple el joc.

La ficció transmet també models i normes, sigui perquè presenta una alternativa a les acceptades per la comunitat o sigui perquè les recrea, ja que tota ficció transcorre en un context determinat. Per això la ficció ajuda la socialització, explicitant el que és acceptable i no acceptable, posant exemples de situacions on shan de tenir en compte uns valors determinats o bé contribuint a laprenentatge de la llengua, que és un dels vehicles privilegiats de transmissió cultural.

Però si bé la ficció exposa alternatives gràcies als Mons Possibles que es troben a obres literàries i artístiques, cal aclarir que la ficció ha estat present des de la prehistòria, determinant les estructures socials dels homo sàpiens, i el seu èxit davant les altres espècies.

Les lleis, l’ètica, la moral, el bé i el mal, els valors o la fe en un déu, no existeixen en el món físic. Són conceptes intangibles creats per les persones, imaginats. Sense ficció, el funcionament del món quotidià no existiria, perquè les premisses sobre les quals es fonamenta no són reals.

Així i tot, són la raó de la superioritat humana. La intimació permet la cooperació de col lectius d’un màxim de cent cinquanta individus. Conèixer i confiar en mil persones seria impossible, perquè tota relació de confiança requereix una gran quantitat de temps. En canvi, si aquestes mil persones creuen en uns valors i objectius comuns, cooperaran entre elles encara que no es coneguin. I aquesta cooperació en massa, és la responsable del domini humà, de la creació de xarxes econòmiques internacionals, etc.

Perquè la realitat és que les persones no únicament necessiten imaginar altres vides per poder entendre el present, sinó que necessiten la imaginació per crear el seu present.

En consumir ficció, sactiven determinats processos mentals que estan relacionats amb la intel ligència. Així, cal posar en marxa mecanismes de comprensió seguir el fil de la història, comprendre el marc de referència si és diferent a lactual, dempatia plantejar-se què faria cadascú en el lloc del personatge, sentir amb els protagonistes, plantejament dhipòtesis avançar-se al que passarà, comprovar aquests presupòsits i mantenir latenció. Com més complexa és una ficció, més elements cognoscitius activa.

La ficció es pot usar amb una finalitat didàctica, ja que els exemples i narracions són més fàcils dentendre que les exposicions. El mite, la faula i la paràbola semmarquen dins daquesta tendència, igual que els exempla medievals o els personatges conductors del llibre de text infantil. També pot usar-se per la publicitat i propaganda, perquè el contingut ficcionalitzat més proper al receptor.

                                     

6. Tipus de ficció

La ficció sol presentar-se sota la forma dun gènere artístic determinat, encara que puguin considerar-se ficcionals els somnis o altres experiències similars. Aquest gènere ajuda a comprendre el missatge com a fictici i a activar determinades convencions de recepció. En general es considera la categoria de ficció com a gènere cinematogràfic o gènere literari, don va néixer la distinció entre gèneres de ficció i gèneres de no-ficció.

La ficció admet també graus, de manera que poden haver-hi nivells de ficcionalitat. Alguns autors defensen que sempre hi ha una mica de ficció en tota narració en discursos aparentment no ficcionals notícies periodístiques o biografies existeix una selecció dels fets que fa que la història no correspongui exactament la realitat. Les anomenades "històries basades en fets reals", molt abundants en cinema, serien un segon nivell de ficcionalitat. Hi pertanyen igualment les roman à clef o històries que sota una aparença de ficció es refereixen a esdeveniments o persones reals, per tal dencobrir una crítica o per evitar problemes dacusacions. Es pot denominar aquest grau com a semificció. Els relats ja concebuts com a ficció serien el tercer nivell de ficcionalitat, el de la ficció pura. Aquests nivells són registrats per la ment humana, que reacciona suspenent la incredulitat fins que acabi la narració en el cas del tercer nivell i en canvi no accepta intromissions delements fantàstics o inversemblants en un discurs codificat com de primer nivell no fictici. Malgrat aquesta codificació, el procés mental és idèntic en tots els graus ficcionals: no hi ha diferències en el mecanisme de memorització duna dada o dun element fictici, per exemple.

                                     

6.1. Tipus de ficció Ficció realista

La ficció realista, encara que és falsa, en realitat podria ocórrer. A lobra, alguns esdeveniments, personatges i llocs podrien arribar a ser reals. La ficció realista exposa fets imaginables que en el futur podrien ocórrer. Un exemple és la novel la de Jules Verne De la Terra la Lluna 1865, que narra una acció que va esdevenir realitat el 1969, quan Neil Armstrong va trepitjar la Lluna.

                                     

6.2. Tipus de ficció Ficció no-realista

La ficció no-realista és aquella en la qual els esdeveniments no poden succeir en la vida real, cosa que implica recórrer a una forma alternativa de la història de la humanitat o la necessitat de tecnologia impossible. Una bona part dels llibres de ficció ho són, per exemple, les obres de Lewis Carroll Alícia en terra de meravelles, J. K. Rowling Harry Potter, i J. R. R. Tolkien El Senyor dels Anells.

No obstant això, fins i tot la literatura fantàstica és bidimensional: està situada entre el realisme i allò meravellós o mític. Els detalls geogràfics o descripcions creen una retòrica del realisme, que "convida el lector a fer cas omís a lartifici del text, ignorar la incredulitat, exercir la fe poètica i, per tant, caure en el món imaginatiu de la narrativa". La bidimensionalitat apareix la història com a sorpresa o por. Segons G. W. Young i G. Wolfe, sevoquen realitats fictícies fora del text i les concepcions prèvies que tenia el lector de la realitat sexposen com incompletes. Per tant, "la ficció és capaç de guanyar construccions encara més plenes del que constitueix la realitat". Daltra banda, les infinites possibilitats de ficció són un símptoma de la impossibilitat de conèixer plenament la realitat. No existeix un criteri per mesurar les construccions de la realitat - en última instància, són "totalment fictícies".

                                     

6.3. Tipus de ficció Semificció

Sanomena semificció a aquella obra fictícia que compta amb una gran quantitat delements no-fictícis, com pot ser, per exemple, una ficció "basada en fets reals", un relat de ficció, o una biografia reconstruïda. Sovint, fins i tot quan lautor afirma que la història és certa, pot haver-hi importants afegits i sostraccions de la veritable història perquè sigui més adequat per explicar històries.

                                               

Twilight Princess

"Twilight Princess" té aquests significats: Twilight Princess Midna, personatge de ficció introduït al videojoc The Legend of Zelda. Twilight Princess Videojoc, videojoc dacció-aventura del 2006.

                                               

Soma

"Soma" té aquests significats: Dinastia Soma o Somavamsi, també dinastia Kesari, dinastia dOrissa 882-1110 Dinastia Soma, dinastia del Nepal El soma és una droga de ficció la novel la Un món feliç dAldous Huxley Soma o Somavansha, dinastia mitològica dels kxatriyes Varna la casta guerrera dirigent, dita dinastia lunar per ser descendents de la Lluna Soma o Chandra

                                               

Crossover

"Crossover" té aquests significats: Crossover Magazine Crossover, nom anglès per a designar el vehicle multisegment. Crossover música Crossover Thrash Crossover ficció

                                               

Sweeney Todd (desambiguació)

"Sweeney Todd" té aquests significats: Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet pel lícula, adaptació al cinema del musical, dirigida per Tim Burton el 2007 Sweeney Todd, personatge de ficció, protagonista duna llegenda Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet musical, musical de Stephen Sondheim de 1979 basat en la llegenda de Sweeney Todd

                                               

El príncep valent

"El príncep valent" té aquests significats: El príncep valent pel lícula de 1997, pel lícula de 1997 dirigida per Anthony Hickox El príncep valent pel lícula de 1954, pel lícula de 1954 dirigida per Henry Hathaway Príncep Valent és un personatge de ficció de còmic

                                               

Ian Stewart

"Ian Stewart" té aquests significats: Ian Stewart músic 1938–1985, músic britànic i anterior membre de The Rolling Stones. Ian Stewart matemàtic 1945, acadèmic britànic i autor de ciència-ficció.

Banshee
                                               

Banshee

"Banshee" té aquests significats: Banshee personatge de ficció Banshee reproductor dàudio Banshee sèrie de televisió Banshee fada, personatge de la mitologia celta

                                               

Super 8

"Super 8 o Super-8" té aquests significats: Super-8, format de pel lícula en moviment Super 8 pel lícula, pel lícula de ciència-ficció del 2011 Super 8 àlbum de Los Planetas, àlbum de Los Planetas

                                               

Mission to Mars

Mission to Mars és una 2000 pel lícula de ciència ficció estatunidenca, dirigida per Brian De Palma, amb guió de Jim Thomas, John Thomas, i Graham Yost, i un parc datraccions de Disney inspirat en la mateixa obra. La pel lícula descriu el primer viatge tripulat a Mart, i com lastronauta americà Jim McConnell coordina una missió de rescat dun altre astronauta. Hi va participar actors com Tim Robbins, Don Cheadle, Connie Nielsen, Jerry OConnell, i Kim Delaney, entre daltres.

                                               

Space Patrol

Space Patrol, fou una sèrie estatunidenca de ciència-ficció, ambientada en el segle XXX, que va arribar al públic juvenil mitjançant televisió, ràdio i còmics. La seva emissió va començar el març de 1950 i sallargaria fins el febrer de 1955. Va tenir una audiència destacada, arribant a ser un dels 10 programes més vistos els dissabtes durant 1954.

                                               

Marta Pontnou

Marta Pontnou i Farré és una estilista, assessora dimatge i escriptora catalana. Ha treballat al món de la televisió dençà que tenia 16 anys i és assessora dimatge per a ERC a partir del 2016. Articulista la revista Núvol i també tertuliana al programa Tot es mou de TV3 dençà del gener de 2021, ha publicat aquest mateix any el llibre Sexe Ficció. Manual per a pubilles del segle XXI, amb il lustracions de Raquel Gu, que recull articles publicats anteriorment la publicació Núvol.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →