Back

ⓘ Geografia regional



                                               

Karviná

Karviná és una ciutat de la regió de Moravia-Silesia la República Txeca, sobre el riu Olza. És el centre administratiu del districte del seu nom. Es troba la regió històrica de la Silèsia de Cieszyn i és un dels centres més importants de la mineria del carbó a Txèquia. Juntament amb les ciutats veïnes forma la zona industrial de la Conca de Carbó dOstrava-Karviná. Tenia 65141 habitants segons el cens de 2001. El 8.5 % de la població són eslovacs i el 8 % de la població són polonesos. La població polonesa està disminuint històricament. També hi ha una creixent comunitat romaní.

Geografia regional
                                     

ⓘ Geografia regional

La Geografia regional és un mètode de treball geogràfic que utilitza la delimitació de determinades àrees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o bé per facilitar la tasca dinterpretació i anàlisis de realitats geogràfiques més o menys àmplies.

La determinació dels criteris és una qüestió fonamental per definir una regió, si bé el caràcter daquests criteris pot variar enormement, acceptant-se paràmetres tan diferents com el relleu físic, un grup poblacional, el clima, la zona dinfluència dun nucli urbà, una àrea continental, etc. sempre que respectin lhomogeneïtat necessària.

                                     

1. Història

Aquest mètode va ser preponderant durant la segona meitat del segle xix i la primera meitat del XX, quan la geografia regional va esdevenir la part més important de la ciència geogràfica. A partir dels anys 1950, aquest mètode és criticat per una nova generació de geògrafs anglosaxons, que lacusen de manca de teoria científica i excés de descripcions. Aquestes crítiques varen iniciar el que es coneix com a revolució quantitativa dins la ciència geogràfica. Cap al 1980 es produeix una reaparició del mètode regional, si bé profundament renovat tant en el mètode, les escales territorials utilitzades o la incorporació de nous enfocaments.

                                     

2. Objecte destudi

Lobjectiu daquesta ciència és assolir una integració, on els elements naturals i socials hi siguin presents en tot moment de forma interrelacionada amb els diferents components de la natura i la societat.

                                     

3. Concepte de regió

El concepte de regió ha tingut una evolució complexa dins la disciplina de la Geografia. Poden diferenciar-se diverses conceptualitzacions correntment utilitzades dins la Geografia Regional:

  • Regió Fisonòmica o Paisatge: Domini acotat per la configuració de la superfície terrestre, pel seu aspecte extern així com els vincles que sestableixen entre els diferents actors que hi intervenen. Els paisatges es delimiten tenint en compte les formes naturals, les transformacions realitzades per lésser humà i les seves característiques culturals expressades en el territori
  • Regió Natural: La combinació de diferents elements naturals com ara el relleu, el clima o la vegetació, generen un sistema natural amb unes característiques interdependents ex. la configuració del relleu dun territori bé determinat pel seu clima, determinant també el tipus de vegetació existent la zona.
  • Regió Humana o Geogràfica: Àmbit delimitat per un sistema de relacions humanes, per una regió del territori i per les activitats i vida social que shi desenvolupa. Per A. Cholley les regions humanes són definides pels grups humans, ja que no són altra cosa que un grup humà amb uns mètodes i mitjans de vida determinats des del punt de vista espacial. Segons Robert E. Dickinson, les regions geogràfiques són "àrees de vida en comú".


                                     

4. Tasques de la geografia regional

  • Aporta dades concretes sobre lestructura i propietats dels complexos geogràfics naturals i econòmics dins els continents, les regions i els països.
  • Desenvolupar treball de camp, on lobservació sobre el terreny era la principal font dobtenció de la informació. Aquesta tècnica dobservació directa, es va introduir com exercici educatiu per mostrar als alumnes les peculiaritats i relacions singulars entre el territori i la forma de vida de les seves societats.
  • Desenvolupar diferents enfocaments en lestudi dun territori concret; enfocament complex, regional, genètic, històric evolutiu, natural, humà.
  • Aportar informació per conèixer les regularitats generals en el marc regional i local
                                     

5. Evolució històrica de la geografia regional

Els Precedents

A finals del s. XIX el pensament positivista de lèpoca comença a caure en decadència a causa del seu monisme, basat en una metodologia única que es posa en dubte com a model per les ciències socials i humanes. Aquesta nova ciència social havia de tenir una nova metodologia i forma de fer ciència diferent de les ciències naturals positivistes utilitzades fins aleshores. Això generarà nous mètodes danàlisis territorials molt més específics basats en les regions i les seves característiques singulars, com a regions úniques.

El sorgiment de la Geografia Regional Moderna

És a finals del s. XIX quan la Geografia Regional es configura amb un perfil més semblant a lactual. Davant les corografies i geografies de països que estudiaven àmbits administratius delimitats sense cap criteri definit, la geografia acadèmica de finals daquest segle, desenvolupa el concepte de regió natural. La clau daquest concepte és la delimitació dun àmbit terrestre en funció de la combinació de tota una sèrie de característiques naturals sobretot geològiques. A més, els grups humans que habiten la regió natural es veuen influenciats per les seves especificitats, determinant algunes de les seves característiques socials i culturals. Podem dir que es tracta duna noció que es desenvolupa dins la tradició ecològica introduïda per Ratzel i amb aspectes clarament deterministes. Geògrafs britànics com Mackinder i Herbertson o francesos com L. Gallois, són desenvolupen primerament aquest concepte. Paral lelament Élisée Reclus desenvolupa entre 1875 i 1894 la gran obra de Geografia Universal, lobra mestre daquest gènere. No serà realment fins a principis del s. XX quan la Geografia Regional, darrere la critica al determinisme ambiental, experimentarà el seu impuls definitiu sobretot en països com França i Alemanya. El punt clau daquesta transformació en el pensament geogràfic, es basa en el pas duna geografia centrada en la recerca de lleis naturals que expliquin levolució de les societats en relació al seu medi físic, a una geografia centrada en la complexitat i singularitats dels espais i regions geogràfiques, atenent a les seves característiques específiques i la seva singularitat a través de la seva evolució del territori. Tot i això, el sorgiment de la Geografia regional moderna no presenta un caràcter uniforme i cohesionat, de fet, poden determinar-se almenys tres orientacions generals: - Lorientació francesa comandada per Vidal de la Blache i els seus seguidors. És una orientació de caràcter pràctic, centrada en lestudi empíric de les regions i comarques franceses així com les seves possessions colonials. De fet no serà un geògraf sinó un historiador, Lucien Febvre qui li donarà un perfil més definit davant les crítiques dels sociòlegs de lescola durkheniana especialment F. Simiand i M. Mauss. - La reflexió en el pla teòric-gneològic arribarà sobretot des dAlemanya, de lescola dAlfred Hettner, qui redueix la geografia la geografia regional considerant la geografia com un element essencial en lestudi de les regions. Per Hettner únicament quan concebem els fenòmens com propietats dels espais terrestres, estarem fent geografia. - Per altra banda, també a Alemanya es consolidarà la concepció de la geografia com a geografia regional, però entenent la regió com un paisatge. Max Sorre ho expressa clarament; la regió és làrea dextensió dun paisatge. El paisatge sentenia, sobretot, no com el resultat duna sèrie de processos naturals, sinó com una expressió de la seva cultura i societat sobre el territori. Aquesta via es desenvolupa sobretot per O. Slütter i S. Passarge i posteriorment serà rebuda als EUA de la mà de Carl Sauer.

La geografia Regional als Estats Units

La Geografia Regional es desenvolupa de forma tardana als Estats Units, on la tradició ambientalista shi havia arrelat fortament. De fet no serà fins a finals dels anys trenta Armando Santiago, principis dels quaranta, quan la geografia corològica simplanta de forma definitiva a les universitats nord-americanes. Els principals impulsors daquest gran canvi seran Carl Sauer des de 1925 seguint el corrent paisatgístic Alemanya i R. Hartshorne seguint el model Hettneria. Lescola sauerina escola Berkeley tindrà un marcat caràcter cultural. La regió sentén com una àrea cultural i com el paisatge cultural que ha desenvolupat una societat determinada. A més per Sauer pren atenció als processos i a levolució de les cultures i els paisatges culturals com a peça fonamental dels seus estudis. En canvi, la línia dinvestigació oberta per Hartshorne tindrà un caràcter menys culturalista i historicista. A més la regió no es considera un espai objectiu o real, sinó un instrument intel lectual per lanàlisi geogràfic del territori.

La Crisi de la Geografia regional després de la Segona Guerra Mundial.

A partir de finals dels anys quaranta comencen a aparèixer certes crítiques la Geografia Regional. Aquestes crítiques es fixen en diversos aspectes: Primer, en el nul contingut sintètic de moltes monografies regionals, tot i ser lobjectiu per al qual estaven creades. Aquestes monografies a vegades no arribaven a expressar lautèntica interpretació global de les regions. A més, molts autors criticaven el caràcter sintètic de la geografia regional i reclamaven per una aproximació més temàtica. Inclús ho senyalava Carl Sauer: no accepto la noció que cada geògraf hagi docupar-se de la síntesi regional, la mal definida doctrina holística em deixa indiferent, ha produït complicacions allà on necessitàvem indagacions". Per altra banda el concepte de regió predominant, la regió com a paisatge o fisonomia del territori es presentava problemàtic. Era un concepte massa formalista, i difícil didentificar més enllà de lescala comarcal i sestava adoptant sobretot per lestudi dels espais rurals, amb la qual cosa era poc efectiu per estudiar els espais moderns altament urbanitzats i industrials i no comprensibles únicament a través del concepte de paisatge, pel qual sintenta incorporar altres variables de caràcter socials i culturals. El punt màxim de les crítiques vindrà de la mà dautors com F.K. Schaefer i el seu famós article "Excepcionalismo en Geografia". Aquesta línia de crítiques, que culminarà amb laparició de noves geografies centrades en lestudi de les formes espacials distribució de fenòmens, es trobarà en la geografia tradicional pel seu caràcter ideogràfic i historicista, és a dir, per estudiar lúnic irrepetible, i concentrar-se en lelaboració de teories i lleis generals.

La Recuperació de la Geografia Regional. Nova Geografia Regional.

Tenint en compte que la Geografia Regional no ha deixat mai de ser cultivada dins lEuropa continental a partir dels anys vuitanta començarà a ser també recuperada per la Geografia anglosaxona, especialment a través del concepte de "lloc" place definit per Doreen Massey com la combinació didentitat, institucions locals i vincles globals. Linterès pels espais locals, regionals i nacionals sempre ha estat present tant a nivell popular com acadèmic. A més lorientació regional sembla lúnica capaç dunificar la gran multiplicitat dinvestigacions temàtiques enormement divergents que es realitzen la Geografia general tant física com humana. Per descomptat, aquesta recuperació de la Geografia Regional no es realitza de forma homogènia, hi ha diversos acostaments i renovacions. Podríem assenyalar les següents:

- Una recuperació de caràcter tradicional, seguint els esquemes de la geografia clàssica. En general els espais estudiats són els territoris administratius i lestudi regionals saborda com una juxtaposició de capítols temàtics sobre el medi ecològic, la població, leconomia o les infraestructures. També es produeix una revalorització del concepte de regió com a paisatge. - Des de la geografia humanista és entesa com el marc local i regional com un àmbit dexperiència lligada a lindividu. El lloc és lespai viscut i el marc didentitat. - Des de la Geografia de caràcter Marxista i estructural, els espais locals, regional i nacionals es veuen com estructures socials i ecològiques. Els individus reprodueixen aquestes estructures o les transformen, alhora que la seva acció està condicionada per elles mateixes. Això voldrà dir que els espais geogràfics no són immutables o naturals, sinó essencialment una construcció social que es transforma contínuament en les seves característiques singulars. - Per últim altres acostaments reivindiquen la necessitat duna perspectiva o enfocament regional però sense recuperar la geografia regional en el sentit clàssic. És a dir, saccepta que lacostament temàtic i especialitzat és tan important com el sintètic o holístic, però tenint en compte que lobjecte central són els espais geogràfics en tota la seva complexitat.

Geografia Regional a lèpoca contemporània.

La Geografia regional ha tingut un procés de ressorgiment o renovació dins letapa contemporània donat els reptes que ha tingut al davant: Globalització, crisi econòmica, migracions massives, canvi climàtic, degradació del medi ambient, pobresa crítica, crisi alimentària, noves tecnologies de la ciència, crisi de valors humans. entre daltres. En aquest ressorgiment, la geografia regional també es caracteritza pel reconeixement que les regions posseeixen unes identitats cultuals particulars, úniques. Diversos mitjans de comunicació com ara, diaris, televisió, novel les, transmeten imatges impactants de diverses regions, que dinterioritat dins la consciència popular i han creat, una identitat cultural a determinades regions del món. En aquests casos, la regió i la seva població són presentades de forma particular. És per això que per estudiar la Geografia regional, les regions són el laboratori, on la valides de les lleis formulades per la geografia han de ser comprovades. El concepte de regió es manté dins el nucli de la geografia. Cada dia està més clar que lestudi de regions específiques és de gran valor per entendre els complexos processos i transformacions geogràfiques que tenen lloc dins el nostre planeta. Estudiar una regió és com conèixer a una persona, shan de presentar aquells aspectes que en són comuns i específics. En resum, es tracte daconseguir una geografia regional autènticament integrada entre la natura i la societat. El paper de lestudi regional permet lexperimentació de la geografia en general, en haver de resoldre el problema de la integració de moltes de les noves tendències socials, natural, tecnològiques., sintetitzant aquestes idees i fets en noves regions i nous països.

                                     

6. El mapa i lAtlas de la geografia regional

És impossible desenvolupar lensenyament de la Geografia Regional sense el treball dels mapes. El mapa és el mitja indispensable per la instrucció i educació de la geografia als nous alumnes. Els materials cartogràfics constitueixen fonts de coneixement geogràfic, tant teòrics com empírics. Són mitjans on els alumnes treballen i desenvolupen habilitats pràctiques per lestudi de la geografia. El treball amb els mapes geogràfics substitueix lestudi directe dels països i altres territoris del planeta, ajuda a reproduir una imatge del territori estudiat amb les seves característiques fonamentals. Naturalment, amb això es desenvolupa lanomenada imaginació espacial, en els alumnes. En analitzar el contingut dels mapes i comparar-los, els estudiants utilitzen i desenvolupen els procediments del pensament lògic, estableixen les relacions entre els fenòmens, realitzen la comparació, posen de manifest les relacions de causa-efecte, apliquen conceptes particulars subordinats als generals, i arriben a unes generalitzacions i conclusions generals, així successivament.

El mapa ofereix no sols una imatge visual e la forma, la mida i la posició dels objectes de la superfície terrestre, sinó que permet també obtenir les característiques espacials dells; coordenades, longitud, àrea, altura, volum. En aquest aspecte, cap descripció literària pot substituir el mapa, daquí es deu el valor que prenen davant la pràctica.



                                     

7. Personatges

Per la geografia regional clàssica cal citar a Alfred Hettner, a Alemanya, amb el concepte de corologia. A Richard Hartshorne als Estats Units, i a Paul Vidal de la Blache a França.

A Catalunya la geografia regional va aconseguir una important dimensió a partir de les obres de Pau Vila.

                                     

8. Bibliografia

  • Gómez Mendoza, Josefina; Ortega Cantero, Nicolás; Muñoz Jiménez, Julio. El pensamiento geográfico. Estudio interpretativo y antología de textos de Humboldt a las tendencias radicales. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-8045-1.
  • Unwin, Tim. El lugar de la geografía. Madrid: Cátedra, 1995. ISBN 84-376-1383-3.
  • Capel, Horacio. Filosofía y ciencia en la geografía contemporánea: una introducción la geografía. Barcelona: Serbal, 2012. ISBN 978-84-7628-689-0.
  • Ortega Valcarcel, José. Los horizontes de la geografia: teoria de la geografia. Barcelona: Ariel, 2000. ISBN 84-344-3464-4.
  • Alberoni, Francesco. Movimiento e institución: teoría general. Madrid: Editora Nacional, 1984. ISBN 84-276-0684-2.
  • GONZÁLEZ FLORES, E.: El universo de la geografía. Madrid: Akal, 1991.
  • Geografía Regional renovada. Tendencias y desafíos. Manuel Pérez Capote. Editorial Academia. La Habana,1999.
  • MALDONADO CRUZ y otros 2008: Las matemáticas de la ciencia regional.
  • OLMO MATA, R. 1987: Sobre los estudios de geografía agraria en España 1940-1970. Revista Ería, pp. 25-42.
  • TERÁN, M. de, 1960: La situación actual de la Geografía y las posibilidades de su futuro. Enciclopedia Labor, IV: 28-39. Barcelona.
Districte de Şabran
                                               

Districte de Şabran

El districte de Davatxi àzeri: Dəvəçi va ser fundat el 8 dagost de 1930. En 1963 va ser eliminat i inclòs al districte dAbşeron, però en 1965 el districte va ser restablert de nou. En 1992, el nou districte de Siyəzən va ser format a base del districte de Davatxi per lordre de lAssemblea Nacional, que va incloure part del territori del districte de Davatxi. En 2010 el districte de Davatxi va ser renombrat com a districte de Şabran àzeri: Şabran rayonu.

Muntanyes Țibleș
                                               

Muntanyes Țibleș

Les muntanyes Țibleș són una serralada volcànica situada al comtat de Maramureș, al nord de Romania. Pertanyen la zona de Vihorlat-Gutin dels Carpats de l’Interior Oriental. Es troben la frontera sud de la regió històrica de Maramureș i tallen les valls de Maramureș de la resta de Romania. El pic més alt de la serralada és el pic Bran, a 1.840 m. La ciutat més propera és Dragomirești.

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →