Back

ⓘ Geografia humana



                                               

Triangle (desambiguació)

"Triangle" té aquests significats: Geometria Triangle, polígon de tres costats. Triangle instrument musical, instrument musical de percussió. Música Triangle de les Bermudes, zona de loceà Atlàntic famosa per les desaparicions de vaixells i avions que shi han produït. Triangle Israel assentament humà. Geografia Astronomia Triangle dEstiu, asterisme de lhemisferi nord. Constel lació del Triangle Constel lació del Triangle Austral Química Triangle química, estri de laboratori de química. El Triangle, revista setmanal dinformació general. Premsa Viccionari

Geografia humana
                                     

ⓘ Geografia humana

La geografia humana és la part de la geografia que estudia els elements del paisatge que han estat creats per les societats humanes, ja sigui en lactualitat com en el passat. Aquests elements es deuen la seva activitat agrícola, urbana, industrial, de transport, comercial i la seva pròpia dinàmica demogràfica.

En la geografia humana sestudia:

  • La geografia del turisme amb mètodes de leconomia, les matemàtiques i la sociologia.
  • La geografia dels transports i comercial amb mètodes de leconomia, les matemàtiques i la sociologia.
  • La geografia econòmica que engloba totes les activitats econòmiques com
  • La geografia de la població, amb mètodes de la demografia, la sociologia i les matemàtiques.
  • La geografia rural, amb mètodes de lagronomia, la climatologia, lestadística i leconomia.
  • La geografia industrial, amb mètodes de les matemàtiques i leconomia.
  • La geografia urbana, amb mètodes de lurbanisme, la sociologia i les matemàtiques.

El qüestionament dels mètodes tradicionals de la geografia humana han portar al sorgiment de nous camps destudi, com ara la geografia feminista i la nova geografia cultural.

                                     

1. Concepcions a prop de la geografia humana

Tot i que la primera obra de Geografia humana va aparèixer a Alemanya al segle XIX amb el nom de Antropogeografía, obra de Friedrich Ratzel, van ser diversos geògrafs francesos els que li van donar un gran impuls a aquesta branca de la geografia a fins daquest segle i en la primera meitat de segle XX a nivell dinvestigació empírica. Més recentment, la Geografia humana a nivell universitari ha vingut sent dividida en subdisciplines més específiques i aplicades. En algunes universitats, apareix amb el nom de Geografia simplement a ldesaparèixer la Geografia física com a disciplina o passar a altres escoles i facultats, i el mateix podem dir daltres branques geogràfiques com és el cas de la Geografia Regional en aquest cas per absorció o confluència a un punt de vista comú. Entre els geògrafs francesos que han desenvolupat obres sobre Geografia humana podem citar Vidal de la Blache, Albert Demangeon i Max Derruau, a més dÉlisée Reclus, lobra Lhome la Terra constitueix la primera obra de Geografia Humana dorientació ecològica acurada i exhaustiva desenvolupada i que constitueix el punt de partida de la geografia francesa que es va desenvolupar posteriorment.

Paul Vidal de la Blache va ser el veritable impulsor de lescola francesa de geografia. Presenta una visió diferent de la Geografia humana la desenvolupada per Ratzel. Bastants historiadors de la geografia coincideixen a atribuir a Ratzel la visió determinista de la Geografia humana desenvolupada amb més intensitat per la seva deixebla Ellen Churchill Semple a EUA Vidal de la Blache en canvi és conegut com el fundador de lpossibilisme geogràfic. Les seves aportacions més importants a el camp de la geografia humana van ser els conceptes de gènere de vida o maneres de vida i el desenvolupament de lenfocament regional de la geografia.

Max Sorre va ser un dels deixebles de Vidal de la Blache que més va contribuir a el desenvolupament de la Geografia humana a França. En Lhome la Terra es presenten alguns enunciats que serveixen per definir la geografia humana francesa des duna òptica ecològica i paisatgística:

  • El primer problema de la Geografia humana consisteix a dilucidar les relacions entre lhome i el medi considerades des dun angle espacial.
  • La Geografia humana és la descripció científica dels paisatges humans i de la seva distribució en el globus.
  • La Geografia és també la disciplina dels espais terrestres; entre totes les ciències de la Naturalesa i de lHome, cap altra situa en primer pla la localització dels fenòmens.
  • En bona part, la Geografia humana sens presenta com una Ecologia de lHome.
                                     

2. Enfocament de la geografia humana

Tot i que lobjectiu de la geografia humana no se centra en el coneixement de lmedi físic, estudiat per la geografia física, cal cert coneixement del paisatge natural per endinsar-nos en la geografia ambiental, un camp destudi emergent dins de la geografia humana.

Els mètodes de la geografia humana, el mateix que succeeix amb la geografia física, són summament diversos, i podem citar procediments tant quantitatius com qualitatius, incloent entre els primers, els estudis de casos, les enquestes, lanàlisi estadística, i la formulació de models, la qual cosa sha vingut agrupant com la geografia quantitativa, desenvolupada en la dècada dels 60 de segle xx, amb els treballs inicials de David Harvey i altres. I entre els procediments dinvestigació qualitatius podem assenyalar tots aquells utilitzats per les ciències socials en general, com els que sempren en demografia, antropologia, història, sociologia i moltes altres ciències.

En resum, la metodologia emprada en geografia humana és aproximadament la mateixa que la que sempra en la geografia general i en moltes altres ciències encara que amb èmfasi diferent pel que fa a locupació daquests mètodes, potser amb lexcepció de lmètode regional encara, en sentit estricte, aquest mètode sempre ha estat emprat per nombroses ciències sistemàtiques: no hi ha moltes limitacions en lús de diferents metodologies en qualsevol ciència. I a lreferir-nos la metodologia en les ciències socials no podem oblidar les crítiques de Paul Karl Feyerabend en la seva obra Contra el mètode 1975, edic. Espanyola, on critica la simplicitat metodològica amb què es venien abordant els estudis dhistòria i daltres ciències socials.

                                     

3. Els camps destudi de la geografia humana

Encara que al principi, lobjecte de la geografia humana era lestudi de les regions humanes i de les relacions mútues entre lhome i el medi natural, el desenvolupament progressiu de el coneixement dels processos socials va obligar la successiva aparició de diverses branques que emfatitzaven alguns dells considerant-les com ciències o branques relativament autònomes. Tot això va venir a substituir el concepte original de la geografia humana per una integració duna sèrie de coneixements sistemàtics estudiats amb més detall per ciències com:

  • Geografia econòmica, que estudia els patrons i processos econòmics i la seva distribució en el temps i, essencialment, a lespai terrestre. En sentit estricte, la geografia econòmica estudia la distribució geogràfica dels factors econòmics i les implicacions de la mateixa sobre els països, regions i, en general, sobre les societats humanes. Està estretament relacionada amb lEconomia, però emfatitzant els temes referits la distribució geogràfica dels factors econòmics. Per Krugman és la "branca de leconomia" sobre la "localització de la producció a lespai".
  • Geografia de la població, que estudia els patrons de distribució dels éssers humans sobre la superfície terrestre i els processos espacials o històrics que els han originat o modificat.
  • Geografia cultural, que més que un camp destudi és un enfocament de la geografia humana que investiga les relacions mútues entre els éssers humans i el paisatge vistes des dun punt de vista possibilista. Encara que aquest enfocament va ser introduït per Vidal de la Blache, van ser geògrafs com el nord-americà Carl Sauer de lEscola californiana de Geografia i altres, els que el van desenvolupar fins al punt que van arribar a formar una escola o concepció de la geografia en el segle XX. Va venir a sorgir com una reacció en contra de ldeterminisme geogràfic.
  • Geografia política, sencarrega de lestudi dels espais polítics. Com ciències afins poden citar-se la ciència política, la geopolítica i a el camp multidisciplinari dels estudis internacionals.
  • Geografia de lenvelliment, també coneguda com a geografia gerontològica, analitza les implicacions socioespacials de lenvelliment de la població a partir de la comprensió de les relacions entre lentorn físic i social i la gent gran, a diferents escales, micro habitatge, meso barri i macro, etc. La contribució dels geògrafs de lenvelliment, com Graham D. Rowles, estan contribuint la gerontologia ambiental comprenent els aspectes ambientals de la gerontologia en països desenvolupats i en desenvolupament.
  • Geografia rural, estudia el món rural, les estructures i els sistemes agraris, els espais rurals, les activitats econòmiques que es duen a terme en aquests, els tipus dassentament i els problemes daquestes àrees. Com ciències afins poden citar-se a lagronomia, la sociologia rural i leconomia.
  • Geografia mèdica, ciència que socupa de lestudi dels efectes de lentorn en la salut de les persones i de la distribució geogràfica de les malalties incloent també lestudi dels factors ambientals que influeixen en la seva propagació. La seva ciència auxiliar és la Medicina.
  • Geografia urbana, ciència que estudia les aglomeracions humanes representades per les ciutats, la seva població, característiques, evolució històrica, funcions i importància relativa.


                                     

4. Bibliografia

  • Beaujeu-Garnier, Jacqueline. Demogeografía. Barcelona: Biblioteca Universal Labor, 1972.
  • Borrie, W. D. Estructura e Historia de la población mundial. Madrid: Istmo, 1972.
  • Dallot, L. Las migraciones humanas. Col ¿Que sé?, nº 62. Barcelona: Oikos-Tau, 1971.
  • Sánchez-González, Diego. Geografía Humana y crisis urbana en México / Human Geography and urban crisis in Mexico. Monterrey: Universidad Autónoma de Nuevo León, 2011, p. 278. ISBN 978-607-433-688-7.
  • Sorre, Max. El hombre en la Tierra. Barcelona: Editorial Labor, 1967.
  • Hiernaux-Nicolás, Daniel y Lindón, Alicia. Editores Tratado de Geografía Humana. Barcelona: Editorial Anthropos-Universidad Autónoma Metropolitana, 2006.
  • Bielza de Ory, Vicente, et al. Geografía General II. Geografía humana. Madrid: Santillana S. A., 1993, tercera edició.
  • Sánchez-González, Diego. Identidad y espacio público. Ampliando ámbitos y prácticas / Identity and public space. Expanding areas and practices. Barcelona: Editorial Gedisa, 2014, p. 320. ISBN 978-84-9784-836-7.
  • Demangeon, Albert. Problemas de Geografía Humana. Barcelona: Ediciones Omega, 1963.
  • Trewartha, Glenn T. Geografía de la población. Buenos Aires: Marymar, 1973.
  • Clark, Colin. El aumento de la población mundial. Madrid: EMESA; 1979.
  • Zelinsky, Wilbur. Introducción la geografía de la población. Barcelona: Edit. Vicens - Vives, 1973
  • Thompson, Warren S. y David T. Lewis. Problemas de población. México: La Prensa Médica Mexicana, 1969.
  • Jones, Emrys. Geografía Humana. Barcelona: Nueva Colección Labor, N° 16, Editorial Labor, 1969.
  • Casas Torres, J. M. Población, desarrollo y calidad de vida. Madrid: Rialp, 1982.
  • Josué de Castro. Geopolítica del Hambre. Madrid: Ed. Guadarrama, 1972.
  • Sauvy, Alfred. La población. Col ¿Que sé?. Barcelona: Oikos-Tau, 1969.
  • Derruau, Max. Tratado de Geografía Humana. Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1983.
  • Sánchez-González, Diego. La ciudad, un espacio para la vida. Miradas y enfoques desde la experiencia espacial / The city, a place for life. Perspectives and approaches from the spatial experience. Granada: Universidad de Granada, 2013, p. 344. ISBN 978-84-338-5557-2.
  • Eliseo Reclus. El hombre y la Tierra. Editado entre 1905 y 1908.
                                               

Kuba

"Kuba" té aquests significats: Geografia i història: Principat de Kuba, principat del Kathiawar, Índia. Kuba, vila al Tibet Regne de Kuba, estat precolonial a lÀfrica central Kuba, Kubba o Quba, antic khanat indepenendet del 1747 al 1806 Biografia: Ludvík Kuba 1863-1956, artista i músic txec Kuba Wojewódzki, periodista i comediant polonès Ètnies: Kuba grup humà Altres: Kuba, diminutiu txec i polonès de Jaume o Jacob per Jakub

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →