Back

ⓘ Geografia



                                               

Khalkhal

"Khalkhal, Xalxal, Khalkhāl o Khāl Khāl" té aquests significats: Xalxal o Khalkhal Babek, vila del rayon de Babek al Nakhitxevan Azerbaidjan. Comtat de Khalkhal, subdivisió de la província dArdabil, Iran. Khalkhal Azerbaidjan Oriental ciutat de la província de lAzerbaidjan Oriental a Iran. Khalkhal Iran, ciutat de la província dArdabil a Iran, avui dia anomenada Herowabad. Geografia Khalkhal Kermanxah, ciutat de la província de Kermanshah a Iran. Xalxal o Khalkhal Oghuz, vila del rayon dOghuz a lAzerbaidjan.

                                               

Alipur

"Alipur" té aquests significats: Geografia: Alipur o Alipore Gujarat Alipur Andhra Pradesh Alipur Andaman i Nicobar Alipur o Alipore, subdistricte del districte de South 24 Parganas, Bengala Occidental Alipur Jammu i Caiximir Alipur o Alipore ciutat, capital del subdistricte del mateix nom Alipur Delhi Alipur Bangladesh Alipur Uttar Pradesh Alipurduar, Bengala Occidental Alipur Maharashtra Alipur Karnataka Alipur, India Alipur, districte de Gujranwala, Panjab, Pajistan, vegeu Akalgarh Alipur, Districte de Muzaffargarh, Pakistan Tahsil dAlipur, al districte de Muzaffargarh, Pakistan Alipur ...

                                               

Andover

"En Geografia, Andover" té aquests significats: Andover Connecticut, a lestat estatunidenc de Connecticut Andover Ohio, a lestat estatunidenc dOhio Andover Nova York, a lestat estatunidenc de Nova York Andover Maine, a lestat estatunidenc de Maine Andover Massachusetts, a lestat estatunidenc de Massachusetts North Andover, a lestat estatunidenc de Massachusetts Andover Nou Hampshire, a lestat estatunidenc de Nou Hampshire Andover Kansas, a lestat estatunidenc de Kansas Andover Minnesota, a lestat estatunidenc de Minnesota Andover Iowa, a lestat estatunidenc dIowa Andover Florida, a lestat ...

                                               

Barrington

"Barrington" té aquests significats: Geografia Canadà Barrington Nova Escòcia Barrington Illinois Barrington Nova Hampshire Barrington Hills, població dels Estats Units a lestat dIllinois. Barrington Nova Jersey Estats Units North Barrington, població dels Estats Units a lestat dIllinois. Lake Barrington, població dels Estats Units a lestat dIllinois. Barrington Rhode Island Great Barrington, població dels Estats Units a lestat de Massachusetts. Biografia: Lloyd Barrington La Beach, atleta panameny.

                                               

Yorkshire (desambiguació)

"Yorkshire" té aquests significats: Yorkshire, comtat històric dAnglaterra. Yorkshire Nova York, concentració de població designada pel cens dels Estats Units a lestat de Nova York. West Yorkshire, comtat dAnglaterra. North Yorkshire, comtat del nord dAnglaterra. Yorkshire Ohio, població dels Estats Units a lestat dOhio. Yorkshire Virgínia, concentració de població designada pel cens dels Estats Units a lestat de Virgínia. South Yorkshire, comtat situat al nord dAnglaterra. Geografia Miscel lània: Terrier de Yorkshire, raça de gos. Vegeu també: East Riding de Yorkshire

                                               

Gloucester (desambiguació)

"Gloucester" té aquests significats: Geografia Gloucester Point, concentració de població designada pel cens dels Estats Units a lestat de Virgínia. Illes del Duc de Gloucester, grup de tres atols de les Tuamotu la Polinèsia Francesa. Gloucester Massachusetts, població dels Estats Units a lestat de Massachusetts. Gloucester Courthouse, concentració de població designada pel cens dels Estats Units a lestat de Virgínia. Gloucester, capital del comtat de Gloucestershire, al sud-oest dAnglaterra. Gloucester City, població dels Estats Units a lestat de Nova Jersey. New Gloucester, població a le ...

Geografia
                                     

ⓘ Geografia

La geografia és la ciència que té per objecte lestudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten. També les característiques dels seus dhabitants i els fenòmens de relació amb la natura. Una traducció literal seria "per descriure o escriure sobre la Terra".

La primera persona que es té constància que utilitzés per primer cop la paraula "geografia" va ser el grec Eratòstenes 276-194 aC.

Es poden considerar quatre grans tradicions històriques en la investigació geogràfica: lanàlisi espacial dels fenòmens naturals i la geografia humana un estudi de la distribució, làrea destudis els llocs i regions, lestudi de la relació entre lhome i la Terra, i la recerca en ciències de la terra. La geografia moderna és una disciplina que abasta les disciplines que tracten dentendre la Terra i totes les seves complexitats humanes i naturals, no només els objectes, sinó també la forma en què han canviat i han arribat a esdevenir.

Com a "pont entre les ciències humanes i físiques", la geografia es divideix en dues branques principals: la geografia humana i la geografia física. Els geògrafs estudien la distribució espacial i temporal dels fenòmens, processos i característiques, així com la interacció dels éssers humans amb el seu medi ambient.

                                     

1. Concepte

En un sentit clàssic la geografia és la descripció de la Terra, però avui en dia, a més de descriure-la, la geografia tracta dexplicar-la. Es considera la geografia com una ciència que aglutina a totes les altres ciències, tant naturals com socials, des de la història fins a les matemàtiques, ja que els objectes destudi de la geografia són molts i molt variats. No obstant això, la perspectiva de la Geografia és diferent; estudia els modes dorganització de lespai terrestre, la distribució dels elements que componen, entre altres, el paisatge, les seves formes i les seves poblacions. A més, estableix una dialèctica entre lexplicació i la descripció del paisatge; i entre el mètode inductiu i el deductiu. Per a això aquests elements han de ser elegits, seleccionats, ordenats, jutjats i presentats. Lanàlisi duu al geògraf a comprendre les maneres dorganització en lespai.

                                     

2. Història

Els antics grecs van ser els primers a acumular i sistematitzar els seus coneixements geogràfics i donar nom a aquesta nova disciplina.

El primer sistema rigorós de coordenades geogràfiques de latitud i longitud és atribuït a Hiparc de Nicea que va emprar un sistema sexagesimal derivat de les matemàtiques de Babilònia. Els paral lels i meridians van ser dividits en 360 graus i cada grau subdividit en 60 minuts. Per a mesurar la longitud en un lloc diferent de la Terra, va suggerir lús dels eclipsis per tal de determinar la diferència relativa en temps.

Els primers mapes xinesos daten del segle iv aC si bé es basen només en territoris xinesos i estan traçats recollint llegendes i mites, van aportar avenços com lús de lescala per part del cartògraf Pei Xiu. Aquests mapes neixen dun interès econòmic, per això estan lligats a descripcions extenses sobre la geologia del terreny i els possibles conreus que shi poden fer, així com els recursos naturals de cada regió. La geografia índia, coetània, és de menor rellevància per estar fortament supeditada a mites locals.

Els romans van continuar la seva tasca afegint noves dades i tècniques. Durant ledat mitjana, els geògrafs àrabs com Al-Idrissí conservaren el coneixement geogràfic grec i romà i ho van desenvolupar encara més dacord amb les necessitats de lèpoca.

Després de les grans exploracions i descobriments dels segles XV al XVII i la revolució científica, la geografia experimentarà canvis profunds. Va ser a partir de finals del segle xix, quan aquesta disciplina començà a impartir-se a lensenyament primari i secundari, quan sinstitucionalitza definitivament en un gran nombre duniversitats europees.

El segle xx ha suposat un gran desenvolupament quantitatiu i qualitatiu per la geografia. Aquesta disciplina ha constituït diverses tradicions i noves formes destudi. A més la geografia té forts vincles amb disciplines afins, tant de les ciències naturals geologia o biologia com de les socials sociologia, economia o història.

                                     

3. Principis i tradicions geogràfics

Existeixen una sèrie de principis que cal considerar, com són:

  • Principi de la comparació: és a través de la comparació científica que la geografia arriba a generalitzar i a universalitzar. Va ser estudiar per Carl Ritter.
  • Principi de la localització: consisteix a ubicar un fet geogràfic; a més permet identificar el fenomen geogràfic. Va rebre el suport de Friedrich Ratzel.
  • Principi de lexplicació: permet, en forma dinvestigació, assenyalar que va passar; sexplica el fenomen a base de comprovacions. Va rebre el suport dAlexander von Humboldt.
  • Principi de lobservació geogràfica: permet la visualització dels fenòmens geogràfics prenent com a referència que soriginen la superfície terrestre o a lespai en general.
  • Principi de la descripció: permet desxifrar i indagar sobre el fet geogràfic, analitzant la seva causalitat. Va ser promogut per Paul Vidal de la Blache.

Els geògrafs aborden lestudi general del medi i les societats que lhabiten des de diverses tradicions, en alguns punts complementàries i, en altres, amb contradiccions o discrepàncies entre els diversos enfocaments. Aquestes són:

  • Els geògrafs més propers la tradició social estudien a les societats i als mitjans que aquestes habiten.
  • Els més propers la tradició pròpia de la corologia estudien els sistemes territorials, ja siguin aquests espais naturals sistemes naturals i regions naturals o socials regions humanes i espais socials.
  • Els geògrafs propers la tradició física estudien diversos aspectes del medi físic, com el relleu, el clima o la vegetació.
  • Els que es decanten més aviat per la tradició paisatgística, es concentren en lestudi de paisatges naturals i paisatges culturals o humans.
  • Els geògrafs partidaris de la tradició espacial estudien la localització i distribució de fenòmens naturals i culturals.
  • Els propers la tradició ecològica estudien les interaccions entre els grups humans i el medi físic, però també el medi humanitzat.

De totes aquestes tradicions, dues delles han estat les principals al llarg del segle xx: la tradició corològica o regional i lecològica. A més, totes aquestes tradicions no han estat compartiments estancs, ja que molts geògrafs i escoles les han combinat i les relacionen de formes diverses.



                                     

4. Geografia física, matemàtica i humana

La geografia, com a disciplina, es pot dividir a grans trets camps subsidiaris principals: la geografia humana, la geografia física i la geografia matemàtica. La primera se centra principalment en lentorn construït i com es crea un espai, vist i realitzat pels éssers humans, així com la influència que els éssers humans tenen sobre lespai que ocupen. La segona examina lentorn natural i com es produeixen el clima, la vegetació i la vida, terra, aigua, els accidents geogràfics i com interaccionen. Com a resultat dels dos subcamps, utilitzant diferents enfocaments, sorgeix un tercer camp disciplinari que és la geografia del medi ambient o ambiental. La geografia ambiental combina la geografia física i humana i centra latenció en les interaccions existemts entre el medi ambient i els éssers humans.

                                     

4.1. Geografia física, matemàtica i humana Geografia física

La geografia física és la ciència de la terra que estudia el medi físic. Els principals elements que estructuren el medi físic corresponen al relleu, les aigües terrestres, el clima, la vegetació, la fauna i el sòl, i lestudi de cada un daquests elements dóna origen a diverses branques de la geografia física, com són:

  • La climatologia urbana
  • La climatologia analítica
  • La topoclimatologia
  • Lagroclimatologia
  • La climatologia és la branca de la geografia física que socupa de lestudi del clima i del temps atmosfèric. Està estretament relacionada amb la meteorologia que estudia específicament el temps atmosfèric des del punt de vista físic. Engloba disciplines més especialitzades
  • La geomorfologia dinàmica tracta dels processos elementals derosió, dels agents de transport, del cicle geogràfic i de la naturalesa de lerosió, que integra lerosió antròpica i els processos morfogenètics.
  • La geomorfologia glacial sencarrega destudiar les formes i els processos dels accidents geogràfics i els relleus de les glaceres i els periglacials.
  • La geomorfologia fluvial és la que sencarrega de lestudi de les formes ocasionades per la mateixa dinàmica dels rius erosió, transport i sedimentació.
  • La geomorfologia de vessants és aquella que estudia els fenòmens produïts en els vessants de les muntanyes, i també estudia els moviments en massa.
  • La geomorfologia climàtica estudia la influència del clima sobre el relleu, els grans dominis morfoclimàtics i lempremta en el relleu de dominis morfoclimàtics del passat.
  • La geomorfologia eòlica és la que sencarrega destudiar els processos i les formes eolicos.
  • La geomorfologia és la branca de la geografia que estudia de manera descriptiva i explicativa el relleu de la Terra, i també daltres planetes, el qual és el resultat dun balanç dinàmic que evoluciona en el temps. Aquesta evolució està sotmesa a processos constructius i destructius, dins una dinàmica que es coneix de manera genèrica com a cicle geogràfic. El terme geomorfologia prové del grec: Γηος, és a dir, geos Terra, μορφή o morfs forma i λόγος, logos estudi, coneixement. Engloba disciplines més especialitzades com
  • La potamologia, que estudia la dinàmica dels rius.
  • La hidrologia marina. Sencarrega destudiar la dinàmica dels diversos agents que intervenen en la dinàmica dels oceans i els mars, com són els corrents marins, lonatge, la composició de laigua.
  • La hidrologia pot ser considerada com una branca de la geografia física que es dedica, fonamentalment, a lestudi de les aigües continentals. També les aigües oceàniques podrien ser estudiades dins la hidrografia, però per raons metodològiques, més convenient lestudi dels oceans i mars dins la ciència anomenada oceanografia, mentre que els efectes de les aigües marines sobre la línia de la costa queden dins lestudi de la geografia litoral, que comprèn lestudi dels processos derosió i sedimentació costanera, la formació de barreres, albuferes, entre daltres quedarien dins del camp destudi de la geomorfologia. Engloba disciplines més especialitzades com són
  • La limnologia, que estudia la dinàmica dels llacs.
  • La glaciologia, a diferència de la hidrologia, es preocupa de les masses daigua en estat sòlid, com ara glaceres, casquets, icebergs, plataformes de gel, etc.
  • La geografia litoral estudia els paisatges litorals en el seu conjunt, en especial la seva dinàmica.
  • La zoogeografia, que tracta dels animals.
  • La filogeografia
  • La fitogeografia, que tracta sobre les plantes.
  • La biogeografia de les illes
  • La biogeografia és la ciència que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra, així com els processos que els han originat, que els modifiquen i que els poden fer desaparèixer. Engloba disciplines més especialitzades com
  • La pedologia és la branca de la geografia que estudia el sòl pel que fa la pedogènesi, és a dir, lorigen del sòl, la seva formació, classificació, morfologia, taxonomia, i també la seva relació i interacció amb la resta dels factors geogràfics que existeixen dins la dinàmica del cicle geogràfic. Dins de lanatomia apareixen diverses branques teòriques i aplicades que es relacionen especialment amb la física i la química.
  • Lestudi dels riscos naturals.
  • Lecologia del paisatge és una disciplina a cavall entre la geografia física orientada regionalment i la biologia. Estudia els paisatges naturals prestant especial atenció als grups humans com a agents transformadors de la dinàmica físicoecològica. Ha rebut aportacions tant de la geografia física com de la biologia, ja que si bé la geografia aporta les visions estructurals del paisatge lestudi de lestructura horitzontal o del mosaic de subecosistemes que conformen el paisatge, la biologia aporta la visió funcional del paisatge les relacions verticals de matèria i energia. Aquest concepte comença el 1898, amb el geògraf rus i pare de ledafologia Vassili Dokutxaiev, i va ser continuat més tard pel geògraf alemany Carl Troll. És una disciplina molt relacionada amb altres àrees com la geoquímica, la geobotànica, les ciències forestals o ledafologia.
  • La paleobiogeografia
  • La paleoclimatologia
  • La paleopedologia
  • La paleogeografia. la geografia no només li interessa lestudi del paisatge actual, sinó també el paisatge dèpoques anteriors. A lestudi de la geografia del passat se lanomena paleogeografia, la qual també es considera part de la geografia física.Engloba disciplines més especialitzades com
  • La paleohidrologia
                                     

4.2. Geografia física, matemàtica i humana Geografia humana

La geografia humana és la ciència social centrada en lestudi de les societats i dels seus territoris; també estudia lésser humà i les seves reaccions amb el seu entorn, tant en laspecte estàtic de la seva organització, com en el dinàmic dels canvis que experimenten. La geografia humana conté diverses disciplines:

  • Geografia industrial. Està entrada en els espais amb fort contingut industrial, les seves característiques, canvis i problemes.
  • Geografia rural. Estudia el món rural i els espais rurals, les activitats econòmiques que es duen a terme en aquests, els tipus dassentament i els problemes daquestes àrees. Com a ciències afins poden citar-se lagronomia, la sociologia rural i leconomia.
  • Geografia del turisme i loci. Estudia els espais turístics i de lleure, els patrons de desenvolupament i canvis del turisme, els models de desenvolupament turístic i els problemes daquests espais.
  • Geografia de la població. Estudia els patrons i processos involucrats en lestudi de la població dels diferents espais, la seva distribució, el seu dinamisme natural i els moviments migratoris, així com els problemes demogràfics com són la despoblació rural o èxode rural, els fluxos migratoris internacionals o lenvelliment. Té com a ciència afí, la demografia. La diferència entre les dues ciències se centra en una distinció del punt de vista: la demografia estudia la població des de la perspectiva de lestadística, mentre que la geografia de la població lestudia tenint en compte la distribució espacial de la població i de les seues característiques
  • Geografia del transport. Socupa dels sistemes de transport com a part de lorganització dels espais geogràfics. Els seus temes principals destudi són la configuració i característiques de les xarxes de transport, els fluxos que es donen sobre aquestes xarxes i els problemes relacionats amb el transport, com la congestió, la contaminació, el seu paper en el desenvolupament socioeconòmic dels espais geogràfics en què sintegren, etc. Com a disciplines afins poden citar-se la història del transport i leconomia del transport
  • Geografia urbana. Estudia les ciutats i les regions urbanes, la seva morfologia, les seves característiques socioeconòmiques, els seus canvis i problemes. Com a ciències afins hi ha lurbanisme i la sociologia urbana.
  • Geografia dels serveis. Estudia les activitats terciàries que es donen en els diferents espais.
  • Geografia econòmica. Estudia les activitats econòmiques que es desenvolupen en els diferents espais, la localització de les activitats econòmiques i els problemes econòmics. Té com a disciplines afins, leconomia regional i la història econòmica. Engloba disciplines més especialitzades com són la
  • Geografia històrica. Estudia les característiques i evolució dels espais històrics, la seva morfologia i organització territorial i la seva configuració social. Té com a ciència afí, la història.
  • Geografia cultural. Estudia les diverses cultures, la difusió delements culturals, les representacions culturals, els paisatges culturals així com les transformacions que provoquen les cultures en el seu ambient. La ciència afí per excel lència de la geografia cultural ha estat lantropologia.
  • Geografia social. Se centra en diversos aspectes socials dels espais estudiats com les divisions socials, leducació, la pobresa, les relacions de gènere, letnicitat, etc.
  • Geografia política. Estudia la política en els diversos espais, lorganització i característiques dels estats i les relacions internacionals de conflicte o dominació. Com a ciències afins es presenten la ciència política, la sociologia i la història política.


                                     

4.3. Geografia física, matemàtica i humana Geografia matemàtica

La geografia matemàtica, senfoca en la superfície terrestre, estudiant la seva representació matemàtica i la seva relació amb la lluna i el sol. Aquesta vocació dual no és en si inconnexa, ja que per mitjà de lestudi dels fenòmens de la superfície que esdevenen producte de la interacció amb el sol i la lluna es pot traçar lequador terrestre, els tròpics, les línies polars, les coordenades geogràfiques i fins i tot mesurar la grandària de la Terra. Les principals branques de la geografia matemàtica són:

  • La geomàtica estudia la captura, tractament, anàlisi, interpretació, difusió i emmagatzematge dinformació geogràfica.
  • La topografia, estudia el conjunt de procediments per a determinar la posició dun punt sobre la superfície de la Terra.
  • La cartografia,Tracta la representació terrestre sobre un mapa, amb mètodes de la geodèsia i la geometria.
  • Lorografia, estudia el relleu i la seva estructuració, amb mètodes de la geometria i les matemàtiques.
  • La geoestadística, amb mètodes de lEstadística i la geometria.
                                     

5. Geografia general i regional

Des duna altra perspectiva, la geografia es divideix en dues grans branques o camps destudi:

  • La geografia regional.
  • La geografia sistemàtica o general. És la part de la geografia que té per objecte la relació dels fets i fenòmens físics, biològics i humans, buscant les seves causes que loriginen la seva distribució i la seva localització. Presenta un conjunt de diversos tipus de subdisciplines configurades al voltant del seu propi objecte, amb forts vincles amb les seves respectives ciències auxiliars i amb graus variables de comunicació entre si. Se subdivideix en dues grans branques geografia física i geografia humana
                                     

5.1. Geografia general i regional Geografia general

La geografia general és analítica, ja que estudia els fets físics i humans individualment, mentre que la geografia regional és sintètica i socupa dels sistemes territorials particulars. Tanmateix, larticulació entre ambdues branques ha estat tradicionalment un tema de debat dins de la geografia. Per als geògrafs de tradició corològica, la geografia és, sobretot, geografia regional, i la geografia sistemàtica seria una propedèutica destinada a emprendre lestudi regional. En canvi, per als geògrafs quantitatius defensors de la tradició espacial, la geografia general seria lúnica geografia científica, ja que només aquesta és capaç de formular teories i lleis. Un tercer grup de geògrafs, propers la tradició social, han defensat la primacia de la geografia regional i la visió de la geografia general com un estudi comparat i generalitzada dels diversos elements que conformen els complexos regionals.

Dacord amb això, els principals camps que estudia la geografia general i les seves principals ciències auxiliars són els següents:

  • La pedologia, estudia el sòl, amb mètodes de la geomorfologia,i ledafologia.
  • Geografia física estudia el medi físic, Principals elements dels quals són: el relleu, les aigües terrestres, el clima, la vegetació, la fauna i el sòl. Al seu torn, sorganitza en diferents branques
  • La geomorfologia, estudia el relleu terrestre, amb mètodes de la litologia, la geofísica i la geologia.
  • La climatologia, estudia el temps atmosfèric des dun punt de vista físic, amb mètodes de la meteorologia i lestadística.
  • La glaciologia, amb mètodes de la Climatologia i lestadística
  • La paleogeografia, amb mètodes de la geografia general, la paleontologia i la geologia.
  • La hidrografia, estudia els cursos naturals daigua, continental i marina, amb mètodes de la hidrologia, i loceanografia.
  • Lestudi dels riscs naturals.
  • La biogeografia, estudia la distribució dels éssers vius, amb mètodes de la biologia, la botànica, la zoologia, ledafologia i lecologia.
                                     

5.2. Geografia general i regional Geografia regional

La geografia regional o corològica és la disciplina que estudia els sistemes o complexos geogràfics. No obstant això, no hi ha consens a lhora de definir que és un complex geogràfic ni el paper de la geografia regional en el conjunt de la geografia.

Per a alguns geògrafs, la geografia regional és una disciplina encarregada de lestudi sintètic dels complexos geogràfics. Seria per tant una part de la geografia en condició digualtat amb les múltiples disciplines que conformen la geografia general o sistemàtica, les quals estudien analíticament diversos fenòmens en les seves característiques i distribució.

Per a altres geògrafs, però, la denominació geografia regional és redundant, ja que tota la geografia és regional. És a dir, la geografia té per objecte estudiar els complexos geogràfics a qualsevol escala tant de forma sintètica com a temàtica. Les diverses disciplines que conformen la geografia general serien per tant, lapropament temàtic i comparatiu lestudi dels complexos geogràfics. Així segons Robert E. Dickinson, "la geografia és, fonamentalment, la ciència regional o corològica de la superfície terrestre" i per a Manuel de Terán, "la primacia de la geografia regional no és discutible en la situació actual de la ciència geogràfica. La geografia moderna és fonamentalment la geografia regional, com a lantiguitat va ser la corologia i la Corografia".

  • Geografia regional, és la qual socupa de laplicació de les anàlisis geogràfiques generals a un país o regió.

Naturalment, els mètodes de la història apareixen en totes elles fins al punt que sha arribat a parlar de geografia cultural, així com els estadístics i matemàtics. També sutilitzen mètodes dastronomia i topografia per a realitzar els mapes cartografia, així com la determinació de codis de signes que ajudin a interpretar-los.



                                     

6. Ciències auxiliars de la Geografia

La geografia, donada lamplitud i la indefinició del seu camp destudi, ha estat bastant criticada pel seu caràcter parasitari respecte a altres ciències més sistemàticament construïdes. Els geògrafs per la seva part han argumentat que els seus objectius són diferents als de la resta de les ciències a les quals denominen com a ciències auxiliars de la geografia. Entre aquestes destaquen:

  • La geografia astronòmica, amb mètodes de lastronomia i la geometria.
  • La cartografia,Tracta la representació terrestre sobre un mapa, amb mètodes de la geodèsia i la geometria.
  • La geomàtica, amb mètodes de la informàtica i la geometria.
  • Lorografia, estudia el relleu i la seva estructuració, amb mètodes de la geometria i les matemàtiques.
  • La topografia, estudia el conjunt de procediments per a determinar la posició dun punt sobre la superfície de la Terra, amb mètodes de la geometria i les matemàtiques.
  • la geografia matemàtica, i lestadística per la geografia en general, amb diverses branques
  • La geografia rural, amb mètodes de lAgronomia, la climatologia, lestadística i leconomia.
  • La geohistòria, Estudia la dinàmica entre la societat del passat i lestructura geogràfica que la sosté.
  • La geografia turística amb mètodes de leconomia, les matemàtiques i la sociologia.
  • la meteorologia, lastronomia, la física, la geologia, lorografia, la geometria, ledafologia, la petrografia, lecologia, la hidrografia i la biologia per la geografia física;
  • La geografia humana, connectada amb la sociologia, lantropologia, leconomia, la història, lurbanisme, la demografia, larquitectura, letnografia per la geografia humana
  • La geopolítica, estudia les actuacions i estratègies del Poder en làmbit geogràfic.
  • La geografia econòmica que engloba totes les activitats econòmiques com
  • La geografia industrial, amb mètodes de les matemàtiques i leconomia.
  • La geografia urbana, amb mètodes de lurbanisme, lordenació territorial, la sociologia i les matemàtiques.
  • La geografia de les infraestructures y de les xarxes de transports.
                                     

7. Geògrafs destacats

  • Halford John Mackinder 1861-1947. Cofundador de la LSE, lAssociació Geogràfica.
  • Ptolemeu c.90-c.168. Compilà el coneixement grec i romà en el seu llibre Geographia.
  • Gerardus Mercator 1512-1594. Cartògraf innovador que elaborà la projecció de Mercator.
  • Eratòstenes 276 aC-194 aC. Calculà la mida de la Terra i fundador de la geografia.
  • Walter Christaller 1893-1969. Especialista en geografia humana, i inventor de la teoria del lloc central.
  • Cornelius Marius Kan 1837-1919, primer catedràtic en geografia als Països Baixos.
  • Paul Vidal de la Blache 1845-1918. Fundador de lescola francesa de la geopolítica; va escriure els principis de la geografia humana.
  • Alexander von Humboldt 1769-1859. Considerat uns dels pares de la geografia moderna, publicà el Kosmos, i va ser el fundador del camp de la biogeografia.
  • Arnold Henry Guyot 1807-1884. Observà lestructura de les glaceres i aconseguí coneixements avançats en el moviment de la glacera, sobretot en el flux ràpid del gel.
  • William Morris Davis 1850-1934. Pare de la geografia nord-americana, fundador de lAssociació Americana de Geògrafs, cofundador de lNational Geographic Sociaty, fundador de la Geomorfologia i desenvolupador de la teoria del cicle geogràfic.
  • Carl Ritter 1779-1859. Considerat uns dels pares de la geografia moderna. Va ocupar la primera càtedra de geografia la Universitat de Berlín.
                                               

Riu (desambiguació)

"Riu" té aquests significats: Geografia: Riu de Cerdanya, municipi de la Baixa Cerdanya. Mitologia: Riu mitologia Geografia física: Un riu és un corrent natural daigua que flueix amb continuïtat. Vegeu riu i la categoria rius Viccionari

                                               

Deba

"Deba" té aquests significats: Geografia Deba Guipúscoa. Municipi de Guipúscoa Alt Deba. Comarca de Guipúscoa riu Deba. riu de Guipúscoa Baix Deba. Comarca de Guipúscoa Història Luxor, ciutat egípcia

                                               

Bloomington

"Bloomington" té aquests significats: Geografia: Bloomington és el nom de diverses localitats dels Estats Units dAmèrica: New Bloomington Ohio Bloomington Idaho Bloomington Utah Bloomington Texas Bloomington Nebraska Bloomington Wisconsin Bloomington Missouri Bloomington Maryland Bloomington Minnesota Bloomington Califòrnia Bloomington Indiana Bloomington Illinois

                                               

Subatlàntic

"Subatlàntic" té aquests significats: Subatlàntic període. Període comprès dins el Quaternari. Subatlàntic planta. Dit de les plantes atlàntiques que ultrapassen els límits de la província atlàntica. Subatlàntic geografia. Territoris de lEuropa Occidental que presenten un caràcter atlàntic atenuat.

                                               

Brando

"Brando" té aquests significats: Brando Còrsega, un municipi francès situat la regió de Còrsega, al departament dAlta Còrsega. Brändö, un municipi a Åland, Finlàndia. Geografia Persones Marlon Brando, un reconegut actor estatunidenc.

Argandab
                                               

Argandab

"Argandab" té aquests significats: Geografia: Districte dArgandab Kandahar, districte de lAfganistan Riu Argandab, Afganistan Districte dArgandab Zabul o de Argahandab Argandab Kandahar, capital del districte del seu nom

                                               

Hinsdale

"Hinsdale" té aquests significats: Hinsdale Illinois, localitat estatunidenca dIllinois Hinsdale Massachusetts, localitat estatunidenca de Massachusetts Hinsdale Nova Hampshire, localitat estatunidenca de Nova Hampshire Hinsdale Nova York, localitat estatunidenca de Nova York Geografia

New Providence
                                               

New Providence

"New Providence" té aquests significats: Geografia New Providence Iowa, localitat estatunidenca dIowa New Providence Nova Jersey, localitat estatunidenca de Nova Jersey New Providence Bahames, illa de les Bahames

                                               

Saint-Grégoire

"Saint-Grégoire" té aquests significats: Una comuna francesa del Tarn: Saint-Grégoire Tarn. Geografia Una comuna francesa dIlle i Vilaine: Saint-Grégoire Ille i Vilaine.

                                               

Brownville

"Brownville" té aquests significats: Brownville Maine, localitat estatunidenca de Maine Brownville Nova York, localitat estatunidenca de Nova York Brownville Nebraska, localitat estatunidenca de Nebraska Brownville Nova Jersey, localitat estatunidenca de Nova Jersey Geografia Vegeu també: Brownsville

Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →