Back

ⓘ Religió de lantiga Grècia



Religió de lantiga Grècia
                                     

ⓘ Religió de lantiga Grècia

La Religió de lantiga Grècia abasta la col lecció de les creences i rituals practicats a lAntiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega. Al món grec, la pràctica religiosa variava suficient com per poder parlar de religions gregues.

Les pràctiques culturals dels grecs hel lens sestenien més enllà de la Grècia continental, a les illes i les costes de Jònia lÀsia Menor, la Magna Grècia Sicília i Itàlia del sud, i a les colònies gregues disperses pel Mediterrani occidental, com Marsella. Exemples grecs moderats són el culte i les creences etrusques i la religió romana.

Hi ha una creença entre els erudits que la primera religió grega va provenir o va estar molt influïda pel xamanisme de les estepes de lÀsia Central fins i tot la colònia grega dÒlbia a Escítia, la riba nord de la Mar Negra, i dallà cap a Grècia.

                                     

1. Introducció

La societat grega antiga era radicalment diferent de la nostra. La nostra paraula "religió" no existia en grec antic. Els conceptes que serveixen per descriure els fenòmens religiosos contemporanis no estan adaptats per a lanàlisi del que era per als grecs el diví. la religió de Grècia antiga, lessencial de les creences i dels ritus es va estructurar en el moment en el qual va néixer, a lèpoca Arcaica segles segle VIII aC- segle VI aC, una forma dorganització política particular: la polis, que va tenir per consegüent el redescobriment i la difusió de lescriptura c. 800-700 aC.

A partir de lèpoca Arcaica, van aparèixer els caràcters dominants de la religió grega: un politeisme de noves divinitats, de déus antropomòrfics proveïts datributs, gaudint de poders pletòrics, tenint sectors dintervenció, modes daccions pròpies, i dotades de mites. Però cada una daquestes divinitats no nexisteix més que pels llaços que les uneixen amb el sistema diví global.

Els grecs eren politeistes: rendien culte a diverses divinitats. Honraven principalment els déus theoi i els herois. Cadascun dells podia ser invocat sota diversos aspectes dacord amb el lloc, del culte i de la funció que complia. Aquests déus dotats de poders sobrenaturals, sota el mateix nom, podien presentar una multiplicitat daspectes. Els epítets cultuals les epiclesis, assenyalaven la seva naturalesa i el seu àmbit dintervenció. Existia, per exemple, Zeus Kéraunos tonant, Polieo guardià de lordre polític, de la polis, Horkios garant dels juraments i dels pactes, Ktesios protector de la propietat, Herkeios guardià del clos, Xenios protector dels hostes i dels estrangers. Les altres figures del panteó grec seguien també aquest esquema.

                                     

2. Cosmogonia

Per als grecs, els déus no eren a lexterior del món, ells no havien creat lunivers ni als homes, però shavien creat a ells mateixos. No havien existit sempre; no eren eterns, sense principi ni fi, sinó solament immortals naixement sense mort. Aquesta immortalitat es traduïa en un estil de vida particular. Salimentaven amb ambrosia –substància deliciosa, nou vegades més dolça que la mel–, de nèctar i del fum dels sacrificis religiosos de lantiga Grècia. Per les seves venes no corria la sang, sinó un altre líquid: el ichor. Estaven sotmesos al destí i intervenien constantment en els assumptes humans. Nascuts uns dels altres i molt nombrosos, els déus formaven una família, una societat, fortament jerarquitzada.

El nom de la majoria de les divinitats apareix a les taules de la civilització micènica, després als textos dHomer i dHesíode. El seu lloc i la seva funció estaven ja parcialment establerts. Sembla que el panteó grec estava ja constituït al segle VIII aC. la fi daquest segle, Hesíode, un poeta beoci, la seva Teogonia, presenta una ordenació dels ritus i dels mites relatius al naixement del món diví. Redacta una història de la successió de les generacions divines que al terme dels múltiples conflictes per la sobirania desemboca en la col locació dels déus de lOlimp prop de la figura de Zeus.

Es tractava, en primer lloc, de fer néixer el món kosmos a partir de tres poders: Caos "el buit que ocupa un buit", Gea la Terra i Eros "la renovació", els qui van donar, cadascun, naixement a altres poders de manera independent. De la unió de Gea i dÚranos van néixer els Titans –el més jove dels quals era Cronos–, els tres Ciclops i els tres Hecatonquirs. Dels fills de Gea i dUrà que van engendrar poders divins, Cronos va castrar al seu pare, després va regnar amb Rea sobre els altres déus. Perquè cap dels seus fills fos rei, després de néixer sels va empassar. Nascut dell, Zeus va escapar a les seves intencions. Tan bon punt va créixer, va obligar a Cronos a vomitar als seus fills, el va destronar i el va incitar, amb la generació dels seus germans, els Olímpics, a un combat contra els Titans. En endavant, els déus es van organitzar essencialment al voltant de Zeus, sobirà de lOlimp –del cel, de la regió etèria on viuen els déus–, qui va repartir el món amb els seus germans: a Hades, linframón i a Posidó, el mar. Va repartir entre els Olímpics tots els honors timai i va inaugurar un regnat de pau i de justícia.

                                     

3. Els oracles

Els oracles grecs constitueixen un aspecte fonamental de la religió i de la cultura gregues. Loracle és la resposta donada per un déu al qual se li ha consultat una qüestió personal, concernent en general al futur. Aquests oracles no poden ser rebuts més que duns certs déus, en els llocs precisos, sobre subjectes determinats i amb respecte a uns ritus rigorosament respectats. El principal déu és Apol lo, loracle del qual era a Delfos.

La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber què els ofereix el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren per tant una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.

                                     

4. Les fonts

La religió grega no existia com a tal. És necessari, per conèixer-la, recolzar-se a fonts, que són principalment dordre literari, epigràfic i arqueològic. Per molt riques i interessants que siguin, totes aquestes fonts no són realment pertinents més que considerades juntes.

                                     

4.1. Les fonts Fonts literàries

Les fonts que permeten estudiar la religió grega són principalment de caràcter literari. El més notable és labsència de textos sagrats. Cap daquestes fonts és de naturalesa divina, ni religiosa, ni enuncia un dogma ni descriu de manera normativa els ritus. Només es té un conjunt dispar de textos literaris, en els quals hi ha mesclats de forma dispersa elements de naturalesa religiosa com ara descripcions de ritus, llegendes, mites. A més a més, els autors grecs volien distingir-se pel seu coneixement"enciclopèdic dels mites en qüestió, arribant també a citar o inventar fets desconeguts daltres fonts. No és, doncs, sempre possible, quan es troba la descripció duna llegenda aïllada o dun mite diferent duna versió més cèlebre, decidir-se: pot tractar-se dun cas particular de la llegenda, o del mite propi duna regió precisa, o bé no més que una invenció de lautor que li va permetre distingir-se daltres.

                                     

4.2. Les fonts Homer

Constitueix el primer dels autors grecs -Sel situa prop del segle VIII aC-. Les dues obres que la tradició latribueix –la seva existència mateixa està subjecta a cautela–, la Ilíada i l Odissea, són considerades, fins al final de lantiguitat grega, com la primera font de saviesa i daprenentatge dels valors humans. A lèpoca clàssica encara, als segles IV i V aC, els grecs es reconeixien en aquests textos.

Són rics en descripcions de ritus –principalment doracions i sacrificis–, que es troben en elles com en les èpoques posteriors. Els testimonis aportats són relativament fiables. També, informen sobre les relacions entre els homes i els déus, els quals són vistos de manera molt humana: ells pateixen física i psicològicament, se nalegren, poden ser ferits. Aquesta gran proximitat entre els déus i els homes és una concepció clàssica de la divinitat, que es troba freqüentment al llarg de lantiguitat.

Exemple de descripció dun ritu, al cant xi, versos 23-43, de l Odissea: Es tracta duna invocació als morts, les etapes dels quals són descrites detalladament: cavada duna fossa –els morts se situen tradicionalment en les profunditats de la terra–, libacions, oracions i sacrifici cruent, la sang de les víctimes animals pot tornar a les ànimes dels morts prou força, així com una certa forma de consciència. Aquesta escena no ha de ser considerada com un element folklòric aïllat, aquest ritu, en efecte, és confirmat sota aquesta forma per altres documents, i els testimonis coincideixen.



                                     

4.3. Les fonts Hesíode

Autor beoci de la fi del segle VIII aC, dos de les seves principals obres són riques en testimonis religiosos: la més cèlebre, la Teogonia, informa de com va ser conformat el món i la gènesi dels déus. És sobretot una font mitològica. La segona, Treballs i dies, poema consagrat al món agrícola, descriu els ritus propis del món rural. És, a més a més, en aquest poema on es troba el mite de les races.

                                     

4.4. Les fonts Himnes homèrics

Aquests textos, escrits entre el segle VII aC i el segle IV aC, no acostumen a ser atribuïts a Homer, però estan redactats en el seu estil. Formen una selecció de poemes dirigits a diverses divinitats, sense ordre ni unitat. El seu interès és sobretot mitològic, cada déu principal té aquí la seva biografia.

                                     

4.5. Les fonts Fonts epigràfiques

Les fonts epigràfiques, per al coneixement de la religió grega, són riques i de les més fiables; no són, en efecte, literàries: lestil i loriginilitat no prevalen en elles, al contrari, fan gala de concisió i de caràcter informatiu. Lepigrafia ofereix múltiples testimonis:

  • dedicatòries als déus;
  • descripcions de rituals, de festes;
  • reglaments dassociacions religioses;
  • calendaris religiosos;
  • comptes dingressos dels oracles, etc.
  • qüestions plantejades als oracles –gravades, per exemple, sobre plaquetes de plom–;
  • comptes de gestió de santuaris;

Linterès principal daquests testimonis és el seu estatus de documents, mostren laspecte col lectiu i individual de la religió, sense estar deformats pel prisma literari. El seu principal defecte és el seu caràcter fragmentari i sovint aïllat de tot context.

                                     

4.6. Les fonts Fonts arqueològiques

Lessencial daquestes fonts provinents dexcavacions de santuaris, és que ofereixen principalment:

  • decoracions religioses sobre els
  • frontons dels temples,
  • mètopes;
  • frisos,
  • estàtues de déus;
  • informacions sobre larquitectura religiosa;
  • representacions de ritus i depisodis mitològics sobre els vasos de ceràmica;
  • retrats de déus sobre monedes –cada població era protegida per un déu precís–.
                                     

5. Bibliografia

  • Homero. Odisea. Madrid: Editorial Gredos, 2000. ISBN 978-84-249-2461-4.
  • Redondo, J., Introducció la religió i la mitologia gregues, Universitat de València 2006, ISBN.978-84-370-8688-0.
  • Homero. Himnos Homéricos. La Batracomiomaquia. Madrid: Editorial Gredos, 2003. ISBN 978-84-249-3501-6.
  • , J.,
  • Bellinger, Gerhard J. Encyclopédie des Religions en francès, 2000. ISBN 2-253-13111-3.
  • Hesíodo. Obras y fragmentos:Teogonía. Trabajos y días. Escudo. Fragmentos. Certamen. Madrid: Editorial Gredos, 1997. ISBN 978-84-249-3517-7.
  • Homero. Ilíada. Madrid: Editorial Gredos, 2000. ISBN 978-84-249-2460-7.
                                     

6. Enllaços externs

  • Museu vivent de lAntiguitat Arxivat 2006-11-23 a Wayback Machine., part de "Arxivat 2007-01-18 a Wayback Machine.
  • Presentació de les religions antigas francès
Free and no ads
no need to download or install

Pino - logical board game which is based on tactics and strategy. In general this is a remix of chess, checkers and corners. The game develops imagination, concentration, teaches how to solve tasks, plan their own actions and of course to think logically. It does not matter how much pieces you have, the main thing is how they are placement!

online intellectual game →